El Laocoont i els seus fills: Obra mestra de l'art hel·lenístic

Fitxa tècnica: El Laocoont i els seus fills

• Autor: Agesandre, Polidor i Atenodor de Rodes
• Cronologia: Segles III-II a.C.
• Tipologia: Escultura exempta
• Mides: 2,42 m d'alçada
• Estil: Helenístic grec
• Tema: Mitològic
• Localització: Museus Vaticans

Context històric

L'obra del Laocoont i els seus fills se situa cronològicament al període hel·lenístic, que s'inicia amb la mort d'Alexandre el Gran (323 a.C.) i termina amb la conquesta d'Egipte per part dels romans (31 a.C.), essent l'últim dels períodes de l'art grec després de l'arcaic i el clàssic.

Autoria i descobriment

El grup escultòric fou trobat l'any 1506 entre les ruïnes del palau de Neró a Roma. L'any 1957, els estudiosos van poder atribuir l'autoria d'aquesta obra als escultors de l'escola de Rodes: Agesandre, Polidor i Atenodor, els quals representaven esdeveniments de l'Odissea d'Homer en una cova que havia estat de Tiberi a Sperlonga, a prop de Nàpols.

Descripció formal

El grup es presenta de manera frontal i s'organitza a l'entorn de la figura principal del sacerdot, que lluita per alliberar-se de l'atac de les dues serps, mentre els seus fills, a ambdós costats, sembla que no tinguin prou força per escapar-se'n. El dinamisme i l'expressivitat són les dues característiques principals d'aquest grup escultòric:

• L'obra s'estructura en la piràmide que dibuixen els caps dels tres personatges.
• S'observa una diagonal que creua tot el grup, mostrant la perfecció anatòmica.

Temàtica mitològica

Segons el mite de la guerra de Troia, el sacerdot troià Laocoont va advertir els seus conciutadans que no es fiessin del cavall de fusta ofert pels grecs al déu Posidó en una suposada retirada. De seguida, dues serps enormes van sortir del mar i el van matar juntament amb els seus dos fills. Els troians ho van interpretar com un càstig diví i van entrar el cavall a la ciutat.

Models i influències

Aquest conjunt és un magnífic exemple de barroquisme escultòric de l'hel·lenisme, que representa els cossos en el moment de màxima tensió i dinamisme, tal com va fer, segles després, el genial escultor barroc Bernini.