Anàlisi de l'obra poètica de Maria Mercè Marçal: Bruixa de dol

Resumen

El document analitza el poemari Bruixa de dol de Maria Mercè Marçal, amb especial atenció a la divisa inicial, a la primera secció titulada Foc de pales i a la segona secció col·lectiva. Explica els recursos lingüístics i estilístics de l'autora, les seves influències intertextuals i els referents simbòlics relacionats amb l'erotisme, el perill, el món de les rondalles i els jocs d'atzar. Permet entendre com Marçal crea un univers poètic femení que uneix la poesia culta i la popular.

Puntos clave

La divisa és un emblema de quatre versos que encapçala el recull i prové de Joan Salvat-Papasseït, concretament del llibre La gesta dels estels.
La primera secció, Foc de pales, conté cinc poemes sobre la passió amorosa i fa referència al matrimoni de l'autora amb Ramon Pinyol (1972-77).
La visió de l'amor és dual: positiva perquè satisfà i negativa perquè provoca patiment.
La segona secció, Avui les fades i les bruixes s'estimen, és col·lectiva i inclou només un sonet.
Marçal utilitza dialectalismes del parlar de Lleida i lèxic de la quotidianitat femenina, i reinterpreta des d'una perspectiva femenina referents de Lorca, Foix, Brossa, Estellés, Salvat-Papasseit, la poesia trobadoresca, Ausiàs March i Tirant lo Blanc.
Els símbols eròtics, de risc i de contes populars (llangardaix, flor, drac, castell, mag, bruixa) són elements clau del poemari.

Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba

Part 0 → DIVISA

DIVISA vol dir emblema. Es tracta de 4 versos que encapçalen el recull de poemes amb la finalitat d’indicar als lectors la seva ideologia. Aquest recurs de la divisa parteix del poeta avantguardista Joan Salvat-Papasseït, el qual, Maria Mercè Marçal admirava, concretament el seu llibre La gesta dels estels.

Part 1 → Bruixa de dol (Individual)

És el que ha viscut ella, és dona i ho diu amb orgull. L’escriu amb guix perquè havia sigut mestressa i no s’avergonya. Primera secció: Foc de pales → 5 poemes

Cada poema veurem que explica un aspecte diferent d’aquest “foc” que es relaciona amb la passió amorosa. De la mateixa forma que es va consumint aquest foc, l’amor també pot ser una experiència així, que vagi consumint lentament un individu. El foc ens recorda a Sant Joan, per la foguera. A la foguera es cremaven les bruixes amb el foc purificador. La visió que té de l’amor l'escriptora es dual, d’una banda és positiva perquè satisfà, d’altra banda és negatiu perquè provoca patiments. Aquest primer bloc fa referència al matrimoni entre ella i Ramon Pinyol, que va durar 5 anys (1972-77), s’estima que un poema per any. Els poemes estan numerats en números romans.

Part 2 → Avui les fades i les bruixes s’estimen (col·lectiu)

Les associem al món fantàstic i a la literatura popular. Alguns dels poemes recorden a cançons de nens petits. Ens parla del present deixem el passat i el futur (avui). Fades i bruixes són antagònics, aquestes forces antagòniques no es barallen s’estimen, hem de fer pinya. Ens hem de defensar de la societat. Agafa dones bones i dolentes. Agafa totes les versions de les dones. En aquesta secció només hi ha un sonet.

Llengua i estil

Els dialectalismes propis del seu parlar occidental de Lleida (lo). El lèxic del món rural. Fa que les paraules del món pagès esdevinguin cultes. Lèxic de la quotidianitat femenina (Escombra, bolquers), normalment no usat per poetesses. Utilització de mots precisos. Gran bagatge lèxic: creativitat amb les rimes. Voluntat de voler crear una poesia simbolista. Fusió entre poesia i vida. Cultiu i reivindicació en paral·lel de formes de poesies cultes i populars. Creació d’un univers poètic femení.

Intertextualitat

Trobem influència d’alguns autors que Marçal admira: Federico García Lorca, Imatges provinents de l’imaginari popular i de les creences ancestrals i els presagis de violència i tragèdia (Foc). Foix: En citar algun vers o en el títol, que rep homenatge al llibre del poeta, Sol i de dol. Brossa: En imatges de màgia, jocs de cartes, atzar. Estellés i Salvat-Papasseit: Referents en català de la poesia eròtica. Marçal en reinterpreta algunes imatges canviant la perspectiva al punt de vista femení. Tradició de la literatura medieval: Reinterpreta i reutilitza símbols o imatges de la poesia trobadoresca i d’Ausiàs March i de Tirant lo Blanc. Per exemple amb la metàfora sexual del castell o en vocatius com amic i desamic. També amb la referència a l’alba, poemes trobadorescos dedicat a l’espai de la nit dels amants que acaba quan surt el sol.

Referents al món del erotisme i el cos

Llangardaix, ocell, espasa → per referir-se a l'òrgan sexual masculí. Flor, petxina i peixos → òrgan reproductor femení. Heura, sal i foc → a l’erotisme i la passió.

Entorn el risc, el perill i el dolor

Ganivets, ullals, sang. Ametlles o estels amargs. Foscor, negre.

Connectats al món dels contes o la tradició medieval

Drac, castell, cavall. Amic, alba. Beuratge, anell. Mag, bruixa, fada.

Altres elements de la natura

Heura, arbre, fulles, pedra, bosc, llop, cargols.

Als jocs d'atzar i la màgia

Carte, tarot signes zodiac, el mag, la bruixa.

Preguntas frecuentes

Què és la divisa en el poemari Bruixa de dol?

La divisa és un emblema de quatre versos que encapçala el recull per indicar als lectors la ideologia de l'autora. Parteix de la influència del poeta avantguardista Joan Salvat-Papasseït, i concretament de La gesta dels estels.

Quina relació té la primera secció amb la vida de l'autora?

La secció Foc de pales fa referència al matrimoni de Maria Mercè Marçal amb Ramon Pinyol, que va durar cinc anys (1972-77). Cada poema s'associa a un any de matrimoni.

Quins autors influeixen en la poesia de Marçal?

El text destaca les influències de Federico García Lorca, Foix, Brossa, Estellés i Salvat-Papasseit, a més de la poesia trobadoresca, Ausiàs March i Tirant lo Blanc. Marçal reinterpreta sovint les seves imatges des d'un punt de vista femení.