Anàlisi de l'Existencialisme és un Humanisme de Sartre

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,06 KB

El propòsit d'aquest text és realitzar una anàlisi sobre un fragment pertanyent a l'obra de Jean Paul Sartre: L'existencialisme és un humanisme (1946). Sartre va néixer l'any 1905 i va morir l'any 1980 a França. Fou un gran filòsof francès, dramaturg, novel·lista i periodista polític, representant del pensament del segle XX. És representant del corrent existencialista que centra l'anàlisi en l'existència humana i el seu sentit, ja que és un atribut pròpiament humà pel fet que només l'home pren consciència de si, sap que és existent, mentre que les altres coses són, però no existeixen. Els pensadors existencialistes entenen l'home com "llençat al món" o "llençat a l'existència". Altres textos de Sartre són la novel·la La Nàusea (1938) i L'edat de la raó (1945).

En virtut d'això, l'obra té com a objectiu descobrir un element que està molt present en l'imaginari del segle XX: som criatures divines, uns éssers predissenyats per la voluntat de Déu, i existir és ajustar-nos al model de Déu. La idea és que no som res concret o determinat, no hi ha tal cosa com el disseny de què sigui una criatura humana. Estar viu i conscient, establir relacions amb l'entorn, més enllà d'això és el no-res, per tant, els humans hem d'exercir la nostra llibertat. No estem dissenyats i som només un projecte o possibilitat de ser, de desenvolupar-nos. L'ésser humà és l'únic ésser que pot negar, pot decidir no realitzar un projecte determinat, per tant, d'una manera dialèctica presentem el no-res des de l'oposició de l'ésser, estem negant una sèrie de camins.

Seguidament, en el fragment a comentar, Sartre expressa una idea contrària en relació als criteris que fins llavors utilitzava la filosofia: en les coses l'essència ni tan sols precedeix l'existència, la "essència d'un objecte és la seva mateixa existència", en canvi, en l'ésser humà l'existència precedeix a l'essència, serà el jo de cada humà, el que li donarà sentit a l'existència humana. D'una banda, el tallapapers té la seva funció definida, per tant, abans d'existir el fabricant necessita realitzar una acció i construeix el tallapapers per aconseguir una finalitat. D'altra banda, Sartre realitza una distinció entre ésser en si (predeterminat a ser que ja són) i l'ésser per a si (home), indica la reflexivitat. El que pot triar, jo sóc l'únic ésser que sóc conscient que sóc, algú que es capta a si mateix, el vostre ser està seguit per vosaltres i sou capaços de dir no, per tant, l'essència de l'home és constituïda per la indeterminació.

A més a més, el pensador francès s’introdueix a la filosofia a través del pensament de Heidegger i el seu professor Husserl, en els primers anys de la seva etapa formativa, la primera etapa anomenada Fenomenològica en la qual Sartre té una clara orientació fenomenològica: intent d’explicar què és la consciència humana, fruit d’aquests estudis a través de la filosofia de Husserl publicarà una obra que s’anomena La transcendència de l’ego (1937).