Anàlisi de Drames Rurals de Víctor Català: Modernisme i Crítica Social

Característiques del Modernisme en l'Obra de Víctor Català

Les obres modernistes, i en particular Drames rurals, presenten una sèrie de trets distintius:

• Temes socials i existencials: Rebel·lia, solitud, problemàtiques socials, injustícies que recauen sobre els més dèbils, erotisme, tristesa, industrialització (anarquisme), duresa de la vida en les classes baixes.
• Visió del Món Rural: El camp com a lloc on la vida es manifesta en brut i violentament; món rural com a tràgic, on només ets útil si treballes.
• Psicologia i Conflicte: Complexitat de les personalitats humanes (sempre hi ha algun personatge que destaca), aïllament individual, problema individu-societat que representa el conflicte artista-societat del modernisme.
• La Dona: Situació de la dona (hostil).
• Estil i Tècnica: Gran descripció sensitiva, no-descripció de paisatges, nacionalisme, simbolisme, inconformisme i voluntat de lluita, ubicació en espais rurals, forces ocultes de la natura, instints humans, llenguatge poc culte, conte breu (intensitat i no quantitat), descripcions subjectives, onomatopeies, dramatisme i finals tràgics.

Drames Rurals (1902): Ruralisme Simbòlic i Crítica al Matrimoni

Drames rurals, de Víctor Català (Caterina Albert), publicat l’any 1902, és un recull de dotze drames escrits en prosa que formen part del ruralisme simbòlic propi del modernisme. L’autora trenca el tòpic de la ruralia i ens ensenya la seva part més crua, allunyant-se del costumisme rural. El tema central de l’obra és el matrimoni.

Víctor Català analitza els problemes de marginació que provoca per a la dona qualsevol relació extramatrimonial en els tres primers drames. A partir de Daltabaix, l’autora relata les conseqüències fatals que significa per al gènere femení adaptar-se a la vida conjugal. Les diverses narracions giren entorn a la figura de la dona que busca en el matrimoni un refugi, sota la tutela masculina, per a no quedar marginada per la societat.

Marginació Extramatrimonial: El Met de les Conques i Idil·li Xorc

El primer drama, El Met de les Conques, ens mostra una família de personatges marginats per una maternitat il·legítima. El Jaumet és rebutjat per tot el poble per ser bastard i fill del pecat, i es converteix en «l’espantall llegendari de la canalleta del poble»¹. La seva mare, considerada bruixa, no rep cap mena d’auxili i mor d’una intoxicació produïda per uns bolets verinosos. En quedar tot sol, el Met només troba consol en la religió que descobreix de la mà d’un predicador i decideix anar-se’n del poble per a fer penitència. Malauradament, caurà en una cova d’on no podrà sortir-ne mai més. Cal subratllar els records que té el Met dins la cova com a mostra del tracte hostil que rebia la dona en la societat del moment.

El segon drama, Idil·li xorc, ens presenta una sèrie de personatges marginats per la misèria econòmica i moral. Són un grup de captaires inconscients, un «exèrcit de la misèria i de la ganduleria»³. D’aquest grup es distingeixen el Tit i la Laia, que decideixen casar-se per fugir de la situació en què es troben. El capellà de primer moment no els vol casar, però després canvia d’opinió per a no ocasionar un escàndol públic. El poble se n’assabenta i, seguint les tradicions, després de la boda els apedreguen amb tal brutalitat que acaben amb la vida del Tit. Podem veure com la massa, que representa el medi social, ataca durament els protagonistes que volen escapar d’aquesta existència rural que els ha tocat viure, malgrat fracassen en l’intent.

La Dona com a Víctima del Destí i la Societat

Analitzant els diferents tipus de personatges que formen part de Drames rurals, ens adonem que la dona sol ser la víctima central del drama.

Conseqüències Fatals de la Vida Conjugal

A Parricidi veiem com una relació sexual fora del matrimoni desencadena l’assassinat de la dona. El Pau, l’amant de la Lena, descrit com «aquell home que l’estimava com un boig i que la matava a força d’estimar-la»⁴, pres d’un atac de gelosia, decideix matar-la. Un seguit de circumstàncies faran que la gent del poble inculpi el marit de la Lena, el Felet, un pobre inconscient, com a autor del crim. El drama fa una crítica a la incompetència de la Justícia i centra l’existència humana en la força del fat d’on és impossible escapar: «I anorreat i destruït per l’horrible sospita, baixà el cap al pes del Destí i es disposà a sofrir resignadament el càstig de sa culpa imperdonable»⁵.

Els següents drames descriuen diferents situacions matrimonials on la dona continua sent la víctima. A través de la vida conjugal, la dona només rep a canvi l’explotació, la malaltia o la follia:

• Daltabaix: La Doloretes, sola i desemparada, va a formar part d’una família «d’esquerps, feréstecs i violents»⁶ que l’humilia i l’explota. El personatge de l’àvia Pastora serveix per a anunciar el que passarà a través de les seves profecies: «Que n’hi trobaràs poques, d’alegries, en aquesta casa!… D’aquí a un any, qui t’haurà vist i et vegi!»⁷.
• Agonia: La Bel es veu obligada a confessar al seu marit Minguet, a les portes de la mort, que l’hereu és fill del metge. Aquest, personatge bo, un cop controlada la ràbia, es veu forçat a perdonar-la.
• Ombres: La Maleneta, incapaç d’escapar del matrimoni per la manca d’amor, acaba tornant-se boja.

La Vellesa i la Marginació Econòmica

La dona no deixa de ser víctima ni a la vellesa, com ho demostren les narracions de La vella i Nochebuena, perquè «a pagès, un vell xacrós que consum i no produeix és un censal»⁸. La padrina de cal Manyo, amb esperit modernista, busca escapar del seu cos immòbil per un atac de feridura i troba en la visió d’un tros de cel blau alguna cosa que fa que la seva vida hagi valgut la pena: «en aquella bellesa consoladora que havia d’arribar a ésser la seva única distracció i son únic amic»⁹. Malgrat els seus intents d’escapar, res la salvarà del seu final tràgic.

L'Excepció: L'Amor i la Pressió Social (L'Enveja)

El recull es tanca amb L’Enveja, única narració que tracta de l’amor: «als deu anys de matrimoni encara s’estimaven amb igual voluntat»¹⁰. Però aquesta vida idíl·lica que tenen els protagonistes es veu truncada per la societat que veu en l’absència de fills una tara: «El poble olorà el drama, i, amb son instint pervers de bèstia inferior, clavà la urpada al punt que més dolia i els anomenà Forros, lo motiu pregoner de sa desgràcia»¹¹.

Anàlisi Estructural i Temàtica de Drames Rurals

Deu dels dotze títols són històries tràgiques o dramàtiques ubicades en espais rurals, representades per personatges de la pagesia. L'Explosió i L'Enveja no s'ajusten del tot a aquestes característiques. Els contes mostren les històries d'uns personatges que, marcats per la fatalitat contra la qual no poden lluitar, perden la vida o viuen en la desgràcia.

Característiques Generals dels Dramas

• Causa de la Desgràcia: Sol ser l'acció d'un home encegat per la passió o tarat moralment, que acaben sovint amb la mort d'una dona. La desgràcia també és causada per la intervenció d'un element superior i incontrolable o l'acció inconscient d'un ésser primari.
• Diversitat de Personatges: Les seves personalitats i tractaments estan enfocats des de perspectives diverses: l'observació externa dels seus comportaments, projecció del seu món interior, contraposició entre aparença externa perceptible i l'existència enigmàtica d'un món interior desconegut.
• Estil: Varietat de formes i recursos propis. Els dotze contes articulen un mostrari prou ampli de la cara fosca i tràgica de la vida rural. Una vida que l'autora plasma des del matís de la seva mirada artística, amb tota la cruesa i la intensitat dramàtiques del clarobscur.

Així mateix, l'obra és una mostra de la creativitat de Víctor Català, de la seva sensibilitat, de la seva habilitat descriptiva i del seu domini del llenguatge.

Reiteració i Síntesi de Casos

A continuació, es reitera l'anàlisi de diversos drames per a emfatitzar la crítica social i la fatalitat inherent a la vida rural, tal com es presenta en el recull, complint amb la restricció de no eliminar contingut.

El segon drama, Idil·li xorc, ens presenta una sèrie de personatges marginats per la misèria econòmica i moral. Són un grup de captaires inconscients, un «exèrcit de la misèria i de la ganduleria»³. D’aquest grup es distingeixen el Tit i la Laia, que decideixen casar-se per fugir de la situació en què es troben. El capellà de primer moment no els vol casar, però després canvia d’opinió per a no ocasionar un escàndol públic. El poble se n’assabenta i, seguint les tradicions, després de la boda els apedreguen amb tal brutalitat que acaben amb la vida del Tit. Podem veure com la massa, que representa el medi social, ataca durament els protagonistes que volen escapar d’aquesta existència rural que els ha tocat viure, malgrat fracassen en l’intent. Analitzant els diferents tipus de personatges que formen part de Drames rurals, ens adonem que la dona sol ser la víctima del drama. A Parricidi veiem com una relació sexual fora del matrimoni desencadena l’assassinat de la dona. El Pau, l’amant de la Lena, descrit com «aquell home que l’estimava com un boig i que la matava a força d’estimar-la»⁴, pres d’un atac de gelosia, decideix matar-la. Un seguit de circumstàncies faran que la gent del poble inculpi el marit de la Lena, el Felet, un pobre inconscient, com a autor del crim. El drama fa una crítica a la incompetència de la Justícia i centra l’existència humana en la força del fat d’on és impossible escapar. Els següents drames descriuen diferents situacions matrimonials on la dona continua sent la víctima. A través de la vida conjugal, la dona només rep a canvi l’explotació, la malaltia o la follia. És el cas de la Doloretes de Daltabaix que, sola i desemparada, va a formar part d’una família «d’esquerps, feréstecs i violents»⁶ que l’humilia i l’explota. El personatge de l’àvia Pastora serveix per a anunciar el que passarà a través de les seves profecies. La Bel d’Agonia es veu obligada a confessar al seu marit Minguet, a les portes de la mort, que l’hereu és fill del metge. Aquest, personatge bo, un cop controlada la ràbia, es veu forçat a perdonar-la. La Maleneta d’Ombres, incapaç d’escapar del matrimoni per la manca d’amor, acaba tornant-se boja. La dona no deixa de ser víctima ni a la vellesa, com ho demostren les narracions de La vella i Nochebuena, perquè «a pagès, un vell xacrós que consum i no produeix és un censal».

La padrina de cal Manyo, amb esperit modernista, busca escapar del seu cos immòbil per un atac de feridura i troba en la visió d’un tros de cel blau alguna cosa que fa que la seva vida hagi valgut la pena: «en aquella bellesa consoladora que havia d’arribar a ésser la seva única distracció i son únic amic»⁹. Malgrat els seus intents d’escapar, res la salvarà del seu final tràgic. El recull es tanca amb L’Enveja, única narració que tracta de l’amor: «als deu anys de matrimoni encara s’estimaven amb igual voluntat». Però aquesta vida idíl·lica que tenen els protagonistes es veu truncada per la societat que veu en l’absència de fills una tara.

Conclusió

En conclusió, Drames rurals ens exposa la lluita contínua que té l’ésser humà contra dues forces immenses: la societat i la natura. A través del medi rural, l’autora manifesta les contradiccions que viuen els protagonistes d’adaptar-se a la societat que, en la majoria dels casos, els condueixen al fracàs.