Anàlisi dels Personatges i Simbolisme a "La Plaça del Diamant"

Personatges

Natàlia (Colometa) →

(Informació sobre la Natàlia, que s'hauria d'afegir aquí)

Quimet →

És el primer marit de la Natàlia i la vol manipular perquè sigui com ell vol. És ebenista (fuster), però no li va bé el negoci i cria coloms per treure més diners.

És totalment oposat a la Natàlia: és autoritari, impulsiu, masclista i segur d'ell mateix, cosa que ens parla d'un complex d'inseguretat. Té un caràcter dominant i primitiu. La Colometa el compara amb animals, com el mico i la rata. És un irresponsable: quan pinten el colomar se'n va, no fa feines de casa ni té una relació pare-fill. Al final, els nens no troben a faltar el seu pare, i quan la Natàlia es casa amb en Toni, és ell qui els fa de pare realment.

És un personatge polititzat, està al bàndol republicà i mor a la guerra al front d'Aragó.

Antoni (pare) →

Segon marit de la Natàlia, és el salvador. Està en contra de la guerra, tot i que hi va anar i va quedar mutilat del mig.

Els dona estabilitat i un referent patern. Fa que no se suïcidin i que els nens vagin a l'escola.

És alt, ben pentinat i té la cara gravada de verola.

Al capítol 20 hi ha una relació asexual, ja que és inútil del mig; el màxim que fa és posar-li el dit al melic.

Rita i Toni →

Neixen abans de la guerra. En Toni era molt feble i estava a punt de morir. Quan neix la germana es posa gelós. Durant la guerra l'envien a unes colònies perquè la mare no el pot mantenir, i torna pitjor del que estava.

Quan la Natàlia es casa amb l'Antoni, ell passa a dir-se Toni. És un nen familiar. Quan és gran va al servei militar, però a prop de casa. Té molt bona relació amb l'Antoni, fins i tot volia ser i va ser el seu successor respecte a la feina. És un personatge que evoluciona.

La Rita és una noia autònoma, liberal (no vol quedar-se al poble) i tossuda. De jove diu que no vol cap home, vol veure món. Però s'acaba casant per pressió social i acaba cedint; es casa amb en Vicens.

Cadascun dels fills s'assembla a un dels pares. La Rita a en Quimet, tant física com psicològicament (és liberal, autònoma i té les idees molt clares), i en Toni a la Natàlia (és més familiar, feble...).

Sra. Enriqueta →

Té una parada al carrer de garapinyades, castanyes i moniatos. Però durant la guerra ven botons i mitjons per als soldats. És una senyora gran que representa la figura maternal de la Natàlia, que mai ha tingut, i la consola en els moments difícils. Està soltera. Té la boca de rap, és alta i té el nas de paperina.

Amistats

La Julieta →

Amiga de la Natàlia. Dona lliure i emancipada, era molt diferent de la Natàlia. Surt al principi de la història. Quan la Natàlia es casa amb en Quimet perden el contacte. Passa una nit d'amor amb un milicià.

Mateu →

Representa una persona angelical que es fa molt amic d'en Quimet. Els ajuden a restaurar el pis amb en Cintet. És ros amb els ulls blaus. Està casat amb la Gisela i tenen una filla.

Cintet →

Menys atractiu, però molt bon amic.

Pere →

Primer promès de la Natàlia, cuiner d'un hotel, sempre ha respectat la Natàlia, però ella decideix marxar amb en Quimet. Després no parla amb la Natàlia perquè en Quimet no els deixa.

Vicenç →

Futur marit de la Rita, és un noi ben plantat, simpàtic i molt atractiu. Propietari d'un bar. Al principi la Rita el rebutja, però s'acaben casant.

Mare d'en Quimet →

Es preocupa del matrimoni del seu fill. Finalment, mor de vella, just abans que esclati la guerra.

Pare de la Natàlia →

Tenen una relació molt freda. Es torna a casar i la Natàlia no té bona relació amb la seva dona. No l'ajuda.

Sr. i Sra. de la casa de fer feines →

Antics i classicistes. Fan fora la Natàlia quan esclata la guerra. Són del bàndol nacional, són feixistes.

Aprenent d'ebenista →

Aprenent d'en Quimet. La Natàlia se'l troba al final de la novel·la. Va participar en la guerra i va perdre una cama. Té una botiga i després de la guerra estava bé econòmicament. "L'aprenent va acabar guanyant a en Quimet".

Simbolisme

Coloms →

En aquella època, Barcelona era la ciutat dels coloms; era habitual criar-los i fer espectacles amb ells (aviades). És l'element més simbòlic de la novel·la, fins i tot la protagonista rep el nom de "Colometa". A través de la relació de la Natàlia amb els coloms, veiem la metàfora de la seva pròpia evolució com a persona.

Al principi, quan els coloms estan a casa, representen l'empresonament de la Natàlia, està envaïda (la Natàlia es fa càrrec dels coloms). Més endavant, la Natàlia es rebel·la contra els coloms perquè no li agrada tenir-los ni mantenir-los, i sacseja els ous perquè no neixin; això representa que es rebel·la contra en Quimet, i la mort de l'últim colom coincideix amb la mort d'en Quimet. En un somni, ella es converteix en colom, cosa que representa que la van anul·lar com a persona.

Al final, idealitza el passat i explica la història idealitzada a les dones del parc.

L'embut →

L'embut entra a casa el mateix dia que entren els coloms. Representa la vida de la Natàlia, que cada cop es va estrenyent, és més agonitzant. Té una vida molt controlada, no és lliure, té molta angoixa. Aquest estrenyiment es veu també als carrers durant la guerra, que es tornen més grisos (com ho veu la Natàlia).

Amb aquest objecte intenta prendre la vida als seus fills i a ella. Al final de la història torna a aparèixer.

Les balances →

Estan gravades a les parets de l'escala de l'antic pis. Les ressegueix amb les mans i s'atura. Representen equilibri, és com un refugi.

Crit i ganivet →

Amb el ganivet grava "Colometa" al portal del seu antic pis, com a símbol de plantar cara al passat i destruir-lo. I amb el crit s'allibera d'aquest passat. Ara veu el seu futur amb més optimisme.

Quadre de les llagostes →

Està a casa de la senyora Enriqueta. És una imatge apocalíptica. Simbolitza la diferenciació dels dos sexes. Surten cabells de dona en un cap d'home amb corona. L'home és el predominant, la dona és un complement; representa el domini sexual per part de l'home. Per això el nen adolescent, en Toni, es queda mirant el quadre, és un descobriment al món sexual. Finalment, la senyora Enriqueta l'hi acaba regalant a la Rita quan es casa.

Cargol de mar →

Objecte que convida a somiar, contemplar, al relaxament. La Natàlia l'agafa i l'escolta, encara que no és real el soroll. Simbolitza l'estabilitat amb l'Antoni (és el moment de l'obra en què apareix). El mar és irregular, simbolitza el contrast de la inestabilitat que tenia abans, però ara té el control de la seva vida, ara ho escolta amb calma i regularitat.

Flors i nines →

Quan apareixen, recorda la seva infància, quan les veu als aparadors de les botigues. Representen el que sentia durant la seva infància. És en el moment en què es desfoga del que està passant, és quan està en calma.

Aparador de les botigues →

Representa calma i tranquil·litat, remet al passat feliç. Quan està en el moment més baix de tots, ni les nines ni les flors la consolen.

Fusta →

Relacionat amb en Quimet perquè és ebenista. La fusta es remet a la Bíblia. En Josep és en Quimet i la Maria la Colometa.

Les veces dels ocells →

Representen part de l'angoixa per part d'en Quimet. Ella compra les veces en grans quantitats, cosa que li comporta molta feina, patiment i esforç físic i mental.

Mort d'en Quimet →

Llibertat, coincideix quan es mor l'últim colom. I a poc a poc torna a aparèixer la Natàlia.

Conjugació del verb perdre

Indicatiu

• Present: perdo
• Indefinit: he perdut
• Imperfet: perdia
• Plusquamperfet: havia perdut
• Pretèrit simple: perdí, perderes, perdé
• Pretèrit perifràstic: vaig perdre
• Anterior: haguí perdut
• Anterior perifràstic: vaig haver perdut
• Futur: perdré
• Futur compost: hauré perdut
• Condicional: perdria
• Condicional compost: hauria perdut

Subjuntiu

• Present: perdi
• Perfet: hagi perdut
• Imperfet: perdés
• Plusquamperfet: hagués perdut

Imperatiu

• Perd

Formes no personals

• Infinitiu: perdre
• Gerundi: perdent
• Participi: perdut/perduda