Guia d'Oracions Coordinades i Subordinades en Català

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,35 KB

Oracions Coordinades

Les oracions coordinades uneixen elements que tenen el mateix nivell jeràrquic.

  • Copulatives: uneixen elements (nexes: i, ni...).
    Exemple: Corre i balla.
  • Disjuntives: presenten una opció que exclou l'altra (nexes: o, o bé...).
    Exemple: Treballa o fa esport.
  • Adversatives: contraposen idees (nexes: però, tanmateix, sinó que...).
    Exemple: No vol jugar, però vol animar.
  • Distributives: presenten accions alternatives que no s'exclouen (nexes: ni... ni, d'una banda... de l'altra...).
    Exemple: Ni estudia ni treballa.
  • Il·latives: indiquen una conseqüència (nexes: per tant, així que...).
    Exemple: No va venir, així que no sap com funciona.
  • Explicatives: aclareixen o expliquen el significat de la primera oració (nexes: és a dir, o sigui...).
    Exemple: Ve cada dimarts i dijous, és a dir, dos dies a la setmana.

Oracions Subordinades

En les oracions subordinades, una oració depèn sintàcticament de l'altra, anomenada oració principal.

Subordinades Adverbials

Realitzen la funció de complement circumstancial. Es divideixen en pròpies i impròpies.

Adverbials Pròpies

Complementen directament el verb i es poden substituir per un adverbi.

  • Locatives (de lloc): indiquen el lloc (nexes: on, allà on...).
    Exemple: Ens aturarem on hi hagi un riuet.
  • Temporals (de temps): indiquen el temps (nexes: abans que, des que, mentre...; també amb gerundi o "en" + infinitiu).
    Exemple: Volia sortir abans que em veiessin.
    Exemple: En sortir de casa, compraré pa.
  • Modals (de manera): indiquen la manera (nexes: com si, tal com, com...).
    Exemple: Fes-ho com vulguis.

Adverbials Impròpies

No es poden substituir per un adverbi i modifiquen tota l'oració principal.

  • Causals: expressen la causa (nexes: perquè, ja que, com que, atès que, vist que...).
    Exemple: Vindré demà vist que avui hi havia quatre gats.
  • Finals: expressen la finalitat (nexes: a fi que, per tal que...).
    Exemple: Els animaré per tal que convidin tothom.
  • Condicionals: expressen una condició (nexes: si, en cas que, posat que...).
    Exemple: Agafaré el paraigua posat que hi ha probabilitat de pluja.
  • Comparatives: estableixen una comparació (de superioritat, inferioritat o igualtat) (nexes: tan... com, més... que...).
    Exemple: Ha trigat menys temps que el seu germà.
  • Consecutives: expressen una conseqüència (nexes: tant... que, tan... que, de manera que...).
    Exemple: Estic tan cansat que avui no acabaré la feina.
  • Concessives: expressen un obstacle que no impedeix l'acció (nexes: encara que, malgrat que, per més que...).
    Exemple: Treballa malgrat que sigui dissabte.

Subordinades Substantives

Realitzen les funcions pròpies d'un sintagma nominal (subjecte, CD, CI, etc.) i es poden substituir pel pronom això.

  • Completives: introduïdes per la conjunció que.
    Exemple: La solució és que hi anem tots.
  • D'infinitiu: el nexe és un verb en infinitiu.
    Exemple: Esperava guanyar el premi.
  • Interrogatives indirectes: plantegen una pregunta de manera indirecta (totals o parcials).
    Exemple: No sé si vindràs.
  • De relatiu: introduïdes per un pronom relatiu sense antecedent explícit. El pronom té una doble funció: nexe i funció sintàctica dins la subordinada.
    Exemple: No t'oblidis del que ha passat (l'oració fa de CRV; el pronom 'que' fa de subjecte de 'ha passat').

Subordinades Adjectives o de Relatiu

Realitzen la funció de complement del nom (CN) d'un nom anterior (l'antecedent). El pronom relatiu que les introdueix té una funció sintàctica dins de la subordinada.

Exemple: La gent que anava disfressada es va posar a ballar (l'oració fa de CN de "gent"; el pronom "que" fa de subjecte d'"anava").

Explicatives

Van entre comes i afegeixen informació addicional sobre l'antecedent, però no són essencials per identificar-lo.

Exemple: La gent, que anava disfressada, es va posar a ballar.

Especificatives

No van entre comes i delimiten o restringeixen el significat de l'antecedent, sent necessàries per identificar-lo correctament.

Exemple: La gent que anava disfressada es va posar a ballar (només la que anava disfressada, no tota la gent).