Anàlisi del conte 'O ell o jo' de Pere Calders

1. Resum

O ell o jo és un conte de Pere Calders que tracta d'un home feliç. Ell mateix ens explica la seva història i ens descriu la seva felicitat, tan exuberant, que fins i tot se li fa pesada: "El cel em queia al damunt, el món se'm feia petit i no tenia aspiracions d'impossible realització ni contrarietats que m'ajudessin a viure" i tan duradora, que acaba per acostumar-s'hi: "Tot anava bé, tot feia bonic, i la meva felicitat prenia l'aire de passar-me per desapercebuda". Aquest benestar, però, arriba a la seva fi una nit a la fira quan, el protagonista, es troba amb un personatge desconegut curiosament semblant a ell. Això suposa uns segons de tensió i de mirades furtives fins que, plens d'ira i ràbia, s'abalancen l'un contra l'altre: "Semblàvem dos gossos que es troben acarats de sobte en una cantonada". La baralla acaba quan la policia els separa i el conte arriba al final amb una intervenció del policia: "No hi ha delicte. Jo hauria fet igual. Jo i qualsevol home ben nascut, em penso."!

2. Tema

El text ens parla de com resulta de volàtil la felicitat. Com a subtema, podríem destacar la importància de la personalitat i de la identitat individual. Així doncs, es narra la història d'un home que era extremadament feliç fins que un dia el seu benestar va esvair-se a causa de la trobada amb un home molt semblant a ell.

3. Estructura interna

Podem dividir el conte en dues unitats segons l'estat anímic del protagonista:

• A la primera pàgina aquest es troba immers en una felicitat fins i tot angoixant que sembla inacabable.
• En canvi, en girar la pàgina observem que aquesta felicitat es converteix en un enfrontament amb un personatge sorgit inesperadament amb qui comparteix moltes similituds físiques.

4. Estructura externa

El text consta de dues pàgines organitzades en diversos paràgrafs. No inclou pròleg, dedicatòries ni il·lustracions.

5. Narrador

El narrador és el protagonista de la història i parla en primera persona explicant les seves pròpies vivències.

6. Personatges

Apareixen tres personatges en aquest conte:

• El protagonista, que alhora és el narrador, del qual no sabem ni el nom, ni cap detall del seu físic. El que sabem és que és molt feliç i que, pel que fa als seus costums, va als jardins públics i als cafès, li agrada festejar amb les dones, freqüenta els teatres, els cinemes i altres llocs d'oci. Sabem que s'allotja a un hotel a prop de la fira i que li agrada tirar al blanc, pujar al circuit de la casa de la por, menjar llaminadures, etc. Una altra cosa important del protagonista és el fet que se senti tan ofès per trobar algú amb les mateixes aparences: "Quina cosa més intolerable! Em sentia com es deuria sentir un autor que, havent acreditat un pseudònim ple de personalitat, comprovés que un altre se'n serveix".
• El personatge secundari del conte és l'home desconegut l'aparició del qual és inesperada. D'aquest home no en sabem res, únicament, que s'assembla al protagonista i que reacciona de la mateixa manera en veure'l.
• El policia que atura la batalla. La seva intervenció suposa l'únic diàleg del conte en què ens diu que troba totalment justificada l'actuació del protagonista: "No hi ha delicte. Jo hauria fet igual."

7. Espai

No sabem on es troba el protagonista a l'hora de narrar la història, però sí que sabem que l'acció transcorre en una fira de poble.

8. Temps

Pel que fa al temps intern, l'acció passa en una nit, però anteriorment l'autor ens descriu la seva felicitat i la vida que duia a terme durant "una temporada" la qual pot fer referència a setmanes o mesos.

Pel que fa al temps extern, podria situar-se perfectament al 1955, quan l'autor escriu Cròniques de la veritat oculta, però també pot haver transcorregut abans o després, ja que se'ns donen molt poques dades per esbrinar-ho.

9. Interpretacions

Podem interpretar aquest conte com una burla a l'estúpida actitud de l'home en societat i dels seus traumes d'identitat. Qui té una personalitat molt definida no es preocupa que hi hagi algú semblant, en canvi, aquest fet suposa per al protagonista un motiu suficient per establir una baralla.

Però, Calders no deixa que aquest problema afecti a un sol personatge sinó que inclou als altres dos, de manera que el secundari actua de la mateixa manera i el policia justifica els seus actes. Per altra banda, aquesta estupidesa apareix en el fet que el personatge és incapaç d'assolir el benestar: si està feliç, perquè és feliç i si no ho és, perquè no ho és. A això se suma el fet que, pel que avui consideraríem una tonteria o quelcom sense importància, com trobar-se algú amb semblant aparença, el conte en fa el nus principal de l'obra que suposa un drama i un gran conflicte.

D'aquí sorgeixen dos subtemes: l'efímer que pot ser la felicitat, ja que fins i tot la més ferma i duradora pot esvair-se en qualsevol instant; i la crítica a l'actitud de l'home per no gaudir l'instant i deixar que la felicitat es trenqui per qualsevol tonteria.

10. Estil

Pel que fa a l'estil, predominen l'humor i la fantasia de manera que l'autor crea una situació completament absurda i irreal i la tracta amb total normalitat, com si es dugués a terme en el dia a dia. Per aquest motiu, aquest conte és totalment original i trenca amb el que la majoria entenem per "conte".