Era una antiga colònia romana que va ser fundada ex novo, ja que no hi havia cap assentament previ significatiu al territori.
La fundació va ser decidida per l'emperador Octavi August al segle I a. C., després de finalitzar les guerres al nord de la península Ibèrica.
Es va triar un lloc estratègic entre dos rius: el Rubricatus (Llobregat) i el Baetulo (Besòs).
Allí es va construir un pont romà per facilitar el pas de les legions (divisió de l'exèrcit romà) romanes entre les dues ribes.
Els primers habitants de Barcino van ser soldats llicenciats que havien participat amb August i el seu gendre Agripa.
Aquests soldats rebien un tros de terra per conrear dins el territori de la colònia, un sou vitalici i se'ls permetia casar-se amb la població indígena.
La ciutat seguia un model urbanístic anomenat Hipodàmic (quadriculat).
Barcino estava ubicada en un petit turó conegut com a Mont Taber.
Els dos carrers principals eren el *Cardo* (orientació Nord-Sud) i el *Decumanus* (orientació Est-Oest).
Portes dels carrers principals:
*Porta principalis dextra* (Est)
*Porta principalis sinistra* (Oest)
*Porta decumana* (Sud)
*Porta Praetoria* (Nord)
Infraestructures de Barcino:
Barcino tenia: dos aqüeductes, conjunts termals, una muralla doble (una de reforç), i un palau episcopal.
Al 313 d. C. es va promulgar l'Edicte de Milà, que va permetre als cristians accedir i establir-se a la ciutat.
Ilerda (Lleida)
El nom prové de la combinació de Iber i Lirta, referint-se a l'origen de la fundació.
El terme Iber, juntament amb Lirta, significava 'ciutat'.
Els romans van fundar la ciutat d'Ilerda sense aprofitar les estructures de l'assentament Íber previ.
L'origen romà es data al segle I a. C.
Es situava en una zona estratègica, a la vora del riu Sicolis (Segre).
La ciutat va ser famosa per la batalla entre Juli Cèsar i Pompeu pel control de Roma.
Al 49 a. C., Juli Cèsar va travessar amb les seves tropes el riu Rubicó i Pompeu es va retirar, marcant la primera victòria de Juli Cèsar en aquesta guerra.
Ilerda es va integrar al Conventus de Caesaraugusta.
Es va canviar el logotip de les monedes antigues.
La població a l'època imperial era d'uns 9.000 habitants, augmentant posteriorment a 27.000.
Al segle III d. C. va patir una crisi.
Infraestructures d'Ilerda:
Tenia: *Cardo* i *Decumanus*, i la muralla (que seguia l'antic curs dels rius Segre i Noguerola).
Restes conservades:
Termes (segle I d. C.): Dividides en dues parts: la palestra i les piscines (*caldarium*, *frigidarium* i *tepidarium*), amb *tabernae*.
Domus: Restes localitzades al soterrani de l'actual auditori i ajuntament de Lleida (la Paeria).
Vil·les: Com la de la Torre Andreu (segle II/III a. C.) i la del Romeral (ocupada de l'1 d.C. al 5 d.C.), que conserven mosaics, escultures i termes.
Emerita (Mèrida)
Fundada per August el 25 a. C. Emerita va ser la capital de la província Lusitània.
Colònia fundada per assentar els legionaris veterans de les guerres contra càntabres i asturs.
Ubicació favorable: situada entre dues vies importants: la Via de la Plata i una altra sense nom específic.
Rica en recursos naturals, es va convertir en una ciutat monumental entre els segles I i II d. C.
Al segle III i IV d. C. Emèrita es va desenvolupar notablement gràcies a una reforma de l'emperador Dioclecià, esdevenint molt important per al món romà.
Al segle V, els pobles germànics es van apoderar-ne, i al segle VI es va convertir en capital del regne visigòtic.
Patrimoni monumental d'Emerita:
2 Fòrums: El de la ciutat (on es veu part del pòrtic i el Temple de Diana) i el provincial (on es veu la porta del fòrum).
El Teatre: Construït per un cònsol romà, inaugurat entre els anys 16 i 15 a. C. La *cavea* era molt gran (capacitat per a 6.000 espectadors) i dividida en *imma*, *summa* i *media*. El *frons scaenae* estava molt decorat amb columnes corínties i escultures de marbre. Darrere de l'escenari hi havia un jardí.
Amfiteatre: Inaugurat l'any 8 a. C. Formava una arena central amb una fossa, envoltat per la *cavea*. Es conserven 3 nivells, incloent la *imma* (capacitat per a 15.000).
Temple de Diana: Situat al fòrum municipal de Mèrida. Es troba en un estat de conservació excel·lent i estava dedicat al culte imperial (August).
Arc de Trajà: Porta d'entrada al fòrum provincial. Construït amb granit, originalment estava recobert de plaques de marbre.
Circ: Construït al segle I d.C. durant l'època de l'emperador Tiberi (capacitat per a 30.000 espectadors), era el lloc preferit dels emeritenses.
Aqüeductes: Incloïen l'aqüeducte dels Miracles, que formava part de la conducció d'aigua des de l'embassament de Proserpina. També hi havia els de San Lázaro i el del Rabo de Buey.
Pont de Guadiana: Amb 800 metres de longitud, és una prolongació del *Decumanus* de Mèrida.
Muralles: Disposava de 7 torres i 5 portes principals, construïdes sobre roca verge.
Tarraco (Tarragona)
Fundació i Orígens:
El territori estava ocupat prèviament pel poble Íber dels Cessetans; abans de ser Tàrraco, es coneixia com a Kesse.
Els legionaris romans van arribar al territori l'any 218 a. C., dirigits pels germans Escipions.
Els Escipions van lluitar contra el general cartaginès Anníbal pel control de la mar Mediterrània i es van establir al territori de Kesse.
Muralles i Terrasses:
La muralla es conserva només en un tram d'1 km a la part alta de Tàrraco. Inicialment, constava de dos murs paral·lels.
La ciutat estava organitzada en 3 nivells de terrasses:
Nivell superior: Incloïa 3 terrasses, amb el Temple Octàstil, dedicat a August.
Terrassa mitjana: Contenia edificis d'administració provincial al voltant del fòrum, amb 2 torres.
Terrassa inferior: S'hi situava el circ romà. A la part baixa hi havia edificis d'administració local, cases particulars, la necròpolis i el port.
Edificis i Monuments de la ciutat:
Arc de Berà: Situat a l'antiga Via Augusta (a 20 km de Tgn), és un arc de triomf del segle II d.C., erigit en memòria de Trajà.
Mèdol: Antiga pedrera romana (a 6 km), d'on es van extreure les pedres per construir Tarraco. Conté un monolít.
El Pont del Diable (o Pont de les Ferreres): Aqüeducte romà del segle I d.C. que subministrava aigua a Tarraco des del riu Francolí. Va estar en servei fins al segle XVIII.
La Torre dels Escipions: Torre funerària de la Via Augusta, del segle I d.C. Té 3 tambors superposats, una cambra per a les cendres i escultures dedicades a Atis (divinitat funerària).
Villa romana de Centcelles (Celda): Ubicada a Constans, es considera un mausoleu. Al costat hi havia una vil·la d'alt imperi on es van afegir termes (segle IV d.C.) i una basílica. El mausoleu tenia 2 unitats; una amb una cúpula revestida d'un mosaic policromat amb escenes de l'Antic i el Nou Testament, a més de figures de les quatre estacions i escenes de caça.