Anàlisi d'El cafè de la Marina de Josep Maria de Sagarra

Josep Maria de Sagarra: Teatre i Poesia

Josep Maria de Sagarra escrivia teatre i poesia. El seu teatre es caracteritza per ser tot el contrari a la realitat, amb un caire realista i pintoresc. Utilitzava el vers blanc (sense rima) per ser més pròxim al públic.

Estereotips i Personatges Principals

• Caterina: Imatge de pecadora, corrompuda i penedida; és una dona castigada per la vida.
• Musiú Bernat i Claudi: Representen el tòpic de la rivalitat amorosa entre el jove i el vell (passió vs. amor fals).
• Libori: Prototip de progenitor interessat en un casament avantatjós.
• L'Artista: Representa la temptació carnal.
• Salvadora: La mare sacrificada que ho dona tot pel seu fill Claudi.

Estructura de l'obra: El cafè de la Marina

L'obra s'estructura en tres actes:

1. Primer acte: Presenta una situació d’intensitat menor.
2. Segon acte: Una entrevista amb molt d'erotisme (casament de la Rosa).
3. Tercer acte: El clímax i punt passional (el bes ardent entre en Claudi i la Caterina).

El paper de la maternitat

En l'obra, les dones s’imaginen tenint un "homenet" i no una noia. Es presenta una dicotomia de la maternitat amb dos papers oposats:

• Maternitat frustrada: Representada per l'avortament de la Caterina.
• Maternitat desitjada: Representada per la Rufina, que és estèril.

Anàlisi detallada dels personatges

Els personatges es divideixen en tres grups: els que regenten el local, els que el freqüenten i els passavolants.

• Claudi: Personatge que evoluciona; comença sent conflictiu i acaba sent bona persona.
• Musiú: Personatge madur i adinerat que concep la dona com a serventa.
• Rufina: Muller d’en Rufí; formen una parella còmica amb els papers canviats.
• Libori: Propietari del cafè i pare interessat en un casament per conveniència.
• Salvadora: Mare d'en Claudi, el prototip de mare sacrificada.
• L'Artista: La femme fatale i temptació carnal.
• Caterina: Pecadora corrompuda que obeeix al seu pare.
• Musiú Bernat: Personatge grotesc que utilitza una mescla de base catalana, morfosintaxi rossellonesa i lèxic francès (ús de gal·licismes).

El temps en l'obra

L'obra presenta un vernís d'intemporalitat. El temps extern es pot deduir per arguments textuals: en Claudi vol viatjar als EUA per tornar ric, i en Libori comenta que el cafè "rajava més en temps de guerra", referint-se al desastre colonial de 1898. El temps intern transcorre entre 16 i 17 dies, deduïts per l'ascens i descens lumínics (sortida i posta de sol).

Rols de gènere: Dones i Homes

Les dones a l'obra

Estan sotmeses a l'imperi de la masculinitat. El cafè és un cercle masculí on les dones només apareixen per reclamar, reposar l’alcohol i servir els homes. El seu valor principal és ser bona treballadora. El concepte de feminitat s’entén com a pertinença a un lloc físic (la casa) i material (el matrimoni). No tenen oci, sinó la funció de preservació de l’espècie; el desig de casar-se assegura l’ordre social i neteja el destí de la dona pecadora.

Els homes a l'obra

Presenten una temàtica més treballadora i els valors ideològics es construeixen a partir del domini masculí. Hi ha dos espais: l'intern (relació dels personatges amb la realitat, l'ofici de mariner i el cafè com a lloc exclusiu per a homes on l'oci està ben vist) i l'extern (representat per en Bernat, amb trets comuns a la masculinitat). L'home és vist com el puntal econòmic.

L'amor és vist com un element blanquejador i purificador que ho cura tot. L'ofici mariner es caracteritza pel pauperisme; la resignació dels personatges ens acosta a una dinàmica de revolta, vinculada a la masculinitat, personatges rodamons, l'avortament de la Caterina i l'alcoholisme.