Anàlisi d'Aigües Encantades de Joan Puig i Ferreter: Modernisme i Conflicte

Tema Principal de l'Obra

L'obra Aigües encantades va ser escrita per Joan Puig i Ferreter l'any 1908. Es tracta d'una obra pertanyent al teatre modernista.

Oposició d'Ideals: Tradició vs. Revolució

La idea més característica d'aquesta obra és la gran oposició de la tradició popular enfront de les idees revolucionàries i científiques. Dit en altres paraules, la lluita entre dos ideals de persones diferents.

Els dos Bàndols en Conflicte

• Tradicionalistes: Per una banda trobem l'ideal dels que viuen del camp (sobretot del conreu i l'agricultura) i tenen uns costums i tradicions basats en el catolicisme sobre totes les coses. Volen que les coses continuïn sent de la manera que són perquè així ja estan bé. Quasi tota la gent del poble pertany a aquest grup.
• Revolucionaris: A l'altra cara de la moneda hi ha els revolucionaris, és a dir, aquelles persones que volen fer canvis en el poble, utilitzant el cap i els mètodes científics, de manera que es puguin millorar les coses. D'aquest grup només hi formen part unes poques persones del poble.

Origen del Conflicte: La Sequera

L'inici del conflicte és causat per l'escassetat d'aigua ploguda durant tot l'any. Per tant, els pobletans no disposen de l'aigua suficient per regar les seves terres (i, com són agricultors, estan passant una crisi).

La Solució Proposada i el Tabú

Per solucionar aquest problema, el que pensen els revolucionaris és utilitzar l'aigua del riu del poble per utilitzar-la de regadiu. Però, no tenen en compte que l'aigua d'aquest riu és sagrada, ja que un cop s'hi va veure reflectida la imatge de la Verge, i, la gent del poble, en ser tan creient, ha prohibit tocar aquesta aigua miraculosa. Els conservadors pensen que Déu els ajudarà a que vingui la pluja.

A partir d'aquesta adversitat d'idees es desenvolupa l'obra, desenvolupant-se en una llarga lluita entre els pobletans tradicionalistes contra les persones que intenten fer canvis.

Personatges Principals

Els personatges que tenen més importància en aquesta obra són la Cecília, el foraster, en Joan Amat i el Mossèn.

La Cecília: La Veu Progressista

La Cecília és una jove que estudia a la ciutat ja que vol exercir la feina de professora. Com s'ha educat fora de casa i ha vist món, ha desenvolupat unes idees més progressistes, perquè vol viure millor. Quan la Cecília veu que el poble on ella viu està passant una crisi, planteja unes hipòtesis basades en aprofitar els recursos, és a dir, en utilitzar l'aigua del riu per tal de resoldre els problemes de sequera. Però, la gent del poble no podria acceptar això, ja que estava parlant de les aigües on s'havia vist reflectida la imatge de la Verge. Per tant, el poble es va posar en contra d'ella, en especial el seu pare, en Pere Amat, un home d'idees religioses i tradicionalistes. L'oposició d'idees entre la Cecília i el seu progenitor causaria moltes discussions entre ells.

El Foraster i la Reacció del Poble

Com que la Cecília va veure que amb els seus veïns no es podia raonar, va convèncer a un home també d'idees progressistes, a qui el poble anomenava el foraster, perquè hi donés un discurs per tal de convèncer que aquelles aigües realment no eren miraculoses i que, al contrari del que deia en Mossèn, el fet que hi hagués plogut no va ser gràcies a Déu sinó perquè havia estat una casualitat. Aquelles declaracions no només van desagradar a la gent, sinó que també van desencadenar la caça i captura del progressista; és a dir, volien fer-lo fora del poble aquelles persones que tenen una ment conservadora. Aquestes últimes estaven liderades per en Pere Amat. Les coses que ell deia, eren les coses que es feien. Actuava bastant violentament i finalment va acabar aconseguint tot allò que pretenia.

Final de l'Obra

La història acaba quan la Cecília decideix marxar amb el foraster cap a un altre lloc on els escoltessin i poguessin ser feliços.