Anàlisi de «El 3 de maig de 1808» de Goya i el neoclassicisme de Canova i David

Arte y Humanidades5,32 KB

El 3 de maig de 1808 de Goya

Obra de Francisco de Goya realitzada el 1814 amb la tècnica d'oli sobre tela. S'emmarca en el neoclassicisme-romanticisme i té un tema històric-al·legòric. Es conserva al Museu del Prado de Madrid.

La pinzellada és solta i el dibuix perd importància. El tema és el d'els soldats i la muntanya, amb una tragèdia de morts. L'obra és nocturna i il·luminada artificialment, amb un dramatisme destacat. Els tres colors dominants són el groc, el blanc i el vermell.

La composició se centra en dos grups de soldats compactes i diagonals. L'escorç és variat, la terra s'està afusellant i la dinàmica de la postura del personatge és evident. Hi ha dues diagonals de munt de gent, una acció espanyola i un terme a la muntanya.

En profunditat es distingeixen tres plans: en primer pla hi ha els morts i els soldats; en el segon, la llum es concentra en el fusell; i en el tercer, la muntanya i l'església. El punt de llum més intens recau sobre un home vestit de blanc, de gest heroic.

Referents en l'escultura: Canova i Eros

Com a exemple escultòric, es pot esmentar l'obra Eros d'Antonio Canova (1787), de marbre, en la línia neoclàssica i de tema mitològic. El Museu del Louvre de París conserva obres d'aquest rigor artístic neoclàssic, ideal de bellesa i tendresa: dos cossos joves, un traç en forma d'aspa, ales, el déu grec entre els llavis i un cercle que emmarca el braç de Psique que abraça el cap. L'espectador es centra en la mirada. La tècnica transforma el marbre dur en una suavitat delicada, amb un realisme anatòmic i sense policromia. El valor és la puresa del blanc del marbre.

Referents en la pintura: Jacques-Louis David

El Juramento de los Horacios (1784) de Jacques-Louis David, conservat al Museu del Louvre, és una obra neoclàssica de tema literari, realitzada amb oli sobre tela. Predomina el dibuix, important i detallat, i la pinzellada no és visible. La llum incideix des de fora de l'obra per l'esquerra, i les ombres són generals. La paleta és neutra, amb un destacat vermell.

La composició s'organitza en tres grups: tres homes, tres dones i tres espases. No és simètrica, tot i que l'eix central sí que ho és. Es tracta d'un rectangle compositiu. L'ordre és equilibrat i el moviment és escàs; l'equilibri és discret. El jurament dels homes contrasta amb les dones que ploren. L'espai és tancat: el terra es tracta amb perspectiva lineal, el punt de fuga es troba en les espases i la profunditat és poca.

Els homes es localitzen a la part esquerra, les dones a la dreta, una columna en el centre i, al fons, una paret que es decora amb una llança. Hi ha un espai escènic poc profund i pla.

Informació complementària

Aquest treball és un estudi de referència per a una col·lecció italiana, sobre el neoclassicisme i l'anticipació de l'escultura moderna. S'han consultat fonts sobre el model artístic de Damià Campeny (Madrid) i referències directes a l'arquitectura grega i romana, en particular al temple clàssic de gran port i frontó.

La Madeleine de París és un model d'habitatge i un monument de dimensions i portic octàstil. La Maison Carrée de Nimes és un altre model de referència. La cultura i l'art clàssics grecs i romans són un punt de referència per a David i Rafael.

Pel que fa a Goya, el 3 de maig és una denúncia de la guerra dels invasors francesos. Aquesta pintura va influir sobre Manet (Fusellament de Maximilià) i sobre Picasso (La matança de Corea). L'estil de Goya és madur, amb un retrat fidel de la realitat i un esperit de denúncia. La necessitat de la decadència el va portar a trobar un estil personal.

L'estil de David es caracteritza pel tematisme clàssic, la tècnica a l'oli, la importància del dibuix, la llum no intrusiva, l'espai teatral, el pla únic i la perspectiva lineal, sense diagonals. El 3 de maig anticipa el realisme i és una obra que obre les portes a l'art modern.

La Madeleine i la Revolució Francesa

L'església de la Madeleine, de l'origen de la qual n'és un exemple, es va convertir durant la Revolució Francesa en el «Temple de la Raó». Amb l'arribada de Napoleó, la seva funció va ser commemorar l'exèrcit francès. Aquest ús va derivar cap a un arc de triomf i, més tard, va tornar a ser un espai religiós. La seva decoració i el relleu del Judici Final cristià la flanquegen.

Propaganda i valors

El Juramento de los Horacios és una obra de propaganda que exalta l'honor, la pàtria, els valors i la virtut humana. És una obra moralitzant que exalta l'obligació ciutadana i el sacrifici per la pàtria.

Reflexió final: Eros i Psique

La història de la mitologia explica que Eros, déu de l'amor, s'enamora de Psique, filla d'un rei d'Àsia. Eros construeix un palau on es troben cada nit en secret. Ella, però, el veu en despertar i fuig.

Descargar

PDF Word HTML