Amor, Engany i Simbolisme a Tirant lo Blanc: Anàlisi de les Relacions

L'Amor i l'Engany a Tirant lo Blanc

La Declaració de Tirant a Carmesina: L'Espill de la Veritat

En la primera escena, trobem el moment en què Tirant es declara a Carmesina. Com que Tirant no s'atreveix a declarar de paraula a Carmesina l'amor que sent per ella, recorre a un mitjà indirecte. En declarar el seu amor per Carmesina amb l'espill, Tirant aconsegueix dues coses:

• D'una banda, dissimular la seva timidesa.
• De l'altra, presentar-se com un cavaller enginyós, original i delicat.

La reacció de Carmesina és anar-se'n a una altra habitació per veure la imatge de la dama de qui Tirant està enamorat. Té por que, si mostra directament els seus sentiments davant d'ell, esdevingui més vulnerable. La relació de tots dos, tímida i poruga, contrasta amb el caràcter molt més directe i desinhibit de la relació de Diafebus amb Estefania, i encara més amb la d'Hipòlit amb l'Emperadriu. Quan Carmesina veu la seva imatge a l'espill, la seva reacció és de sorpresa i alegria alhora.

La Ficció de la Viuda Reposada: L'Espill de l'Engany

El motiu de l'espill torna a aparèixer en la narració de «la ficció que féu la reprovada Viuda a Tirant». La Viuda Reposada, que ni reposa ni deixa reposar, inflamada de passió per Tirant, prepara un engany per a desacreditar Carmesina davant Tirant i, de retop, aconseguir el seu amor. La història s'inicia en una casa que es troba darrere del jardí de Palau, des d'on Tirant podrà comprovar amb els seus ulls que Carmesina li és infidel. En aquesta cambra només hi ha una finestra, molt alta. La Viuda ha posat un espill a dalt, davant de la finestra, i un altre a baix, perquè Tirant pugui veure el que passa a fora.

Després de deixar Tirant en aquesta cambra, la Viuda se'n va a Palau i fa aixecar la princesa del llit, que encara dormia; li diu que els metges han recomanat que no dormi tant i que li convé passejar per un hort proper i distreure's, perquè allí l'espera Plaerdemavida, que ha preparat alguns jocs. La Viuda havia vestit Plaerdemavida com el jardiner negre que té cura de l'hort i li havia pintat també la cara de negre. Un cop les tres són a l'hort, comença la representació que la Viuda ha preparat per enganyar Tirant.

Mentre que en l'escena en què Tirant declara el seu amor a Carmesina l'espill és un mitjà indirecte d'expressar la veritat, en canvi en l'altra escena interfereix amb la realitat per facilitar l'engany: Tirant no veu l'escena directament, sinó la imatge d'una altra imatge. L'espill proporciona un coneixement indirecte i, a més, dóna una imatge invertida de la realitat.

La Relació d'Hipòlit amb l'Emperadriu: Passió i Ascens Social

Eliseu és una donzella de l'Emperadriu que ajudarà a fluir la relació entre ambdós. Al principi d'aquest amor trobem una provocació i insinuació. Hipòlit li fa la declaració d'amor indirectament. L'Emperadriu també se sent atreta per Hipòlit. L'amor és:

• Passional
• Adulterí: es produeix un triangle amorós fora del seu matrimoni.
• Carnal
• Ràpid: des de la declaració d'Hipòlit fins a la consumació de l'amor passa poc temps.

És un amor profitós per part d'Hipòlit, ja que vol ascendir socialment, i viciós per part de l'Emperadriu, per poder satisfer els seus plaers. La consumació de l'amor té lloc al terrat de l'Emperadriu, on Hipòlit es queda una setmana sencera i on Eliseu esdevindrà el seu testimoni i còmplice.

La Metàfora de la Vinya: L'Eufemisme d'Hipòlit

Hipòlit ens explica que un home, mort de fam, arriba a una vinya propera a un castell, on comença a menjar raïm. Mentrestant, el senyor del castell envia un dels seus servidors perquè vigili tot el que fa l'home i li ho expliqui. Segons explica aquest criat, l'home, al principi, comença a menjar grans de raïm sense tenir cura si són verds ni madurs, més tard se'ls menja a grapades. Finalment, el criat li comunica un canvi sobtat en la manera de menjar de l'home. Llavors, el senyor del castell, amb grans crits, avisa el criat del risc que l'home li faci malbé tota la vinya.

D'acord amb aquesta transposició, Hipòlit, afamat d'amor, és equiparat a l'home mort de fam. El senyor del castell equival a l'Emperadriu, ja que ella és l'únic membre de la parella propietària d'un territori, en el sentit feudal del terme. Si considerem la transposició en l'àmbit amorós, la vinya és una metàfora del cos de l'Emperadriu; fins i tot, podem entendre que els pàmpols de raïm són un eufemisme que fa referència als pits de la dama. D'altra banda, el fet de menjar un fruit és un símbol prou universal de l'acte sexual. D'acord amb aquests elements d'interpretació, podem pensar, doncs, que Hipòlit utilitza aquest relat per explicar a l'Emperadriu, en un to eufemístic, la seva sorpresa pel fet que la dama l'acomiadi precisament quan ha minvat la intensitat dels jocs eròtics.