Alumnat amb dificultats específiques d’aprenentatge (DEA)

Les dificultats específiques d’aprenentatge (DEA) són alteracions d’ordre neurobiològic que afecten les funcions cognitives implicades en els processos d’aprenentatge. Aquestes afecten el rendiment, la parla, la lectura, l’escriptura i el càlcul.

Trastorns del llenguatge i la parla

Trastorn en el desenvolupament del llenguatge o disfàsia: es tracta d'un trastorn del llenguatge caracteritzat per una alteració en l’expressió i la comprensió. Es manifesta a través de: pobresa de vocabulari, sintaxi simple, problemes per conjugar verbs i falta de concordança entre gènere i número.

Retard del llenguatge: consisteix en un retard cronològic en l’aparició de diferents nivells del llenguatge, especialment en l’expressió i la comprensió.

Disàrtria: trastorn de l’articulació del llenguatge a causa d’alteracions del control muscular dels mecanismes de la parla. Es caracteritza per: articulació defectuosa, falta d’inflexió, veu entretallada, falta de coordinació respiratòria amb la parla, control escàs de la saliva i dificultats en la masticació i la deglució.

Dislàlia: un trastorn de l’articulació que es manifesta en la incapacitat per pronunciar o formar correctament certs fonemes o grups de fonemes.

Trastorns de lectoescriptura i càlcul

Dislèxia: trastorn caracteritzat per una dificultat augmentada en l’aprenentatge de la lectoescriptura. L'alumne no pot assimilar continguts a causa de les seves limitacions, es fatiga perquè ha de dedicar-hi molt d'esforç i es distreu. Altres símptomes inclouen: dificultat en la mecànica lectora, dificultat en l'escriptura, baixa comprensió, poca habilitat per lletrejar, cansament, dificultat per aprendre els dies, discrepàncies entre capacitats orals i habilitats escrites, dificultats per assolir l'ortografia i posar en pràctica les normes, i dificultat per orientar-se (esquerra i dreta, davant i darrere, sota i sobre).

Disgrafia: trastorn de tipus funcional que afecta la qualitat de l’escriptura pel que fa al traçat o la grafia.

Disortografia: trastorn de l’escriptura caracteritzat per la dificultat d’aplicar les normes ortogràfiques.

Discalcúlia: trastorn de l’aprenentatge caracteritzat per una baixa capacitat per al processament numèric i el càlcul.

Trastorn per Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat (TDAH)

El TDAH és una síndrome conductual que es manifesta mitjançant un augment de la falta d’atenció, la impulsivitat i un augment de l’activitat motriu. El diagnòstic es realitza a partir dels 6-7 anys i el tractament pot ser farmacològic, psicopedagògic i psicològic.

Estratègies d'intervenció a l'aula

Per a una millor evolució, s'apliquen les següents estratègies:

• Ubicació i ambient: entorn estructurador i gestió de deures.
• Treball a l'aula: mantenir el contacte visual.
• Estratègies expositives: utilitzar frases curtes, focalitzar la informació en conceptes clau, presentar la idea principal i utilitzar estratègies visuals.
• Suport: proporcionar un sistema de tutoria, adaptació d'exàmens i proves, i l'ús de l'agenda.
• Desenvolupament personal: millorar la reflexivitat, la motivació i l'autoestima.

Símptomes i comportaments del TDAH

Falta d'atenció: no posa atenció, té dificultats per mantenir-la, sembla que no escolti i no segueix les instruccions. Té dificultats per organitzar tasques, evita començar-les, extravia coses necessàries, es distreu amb facilitat i s’oblida de dur a terme les activitats quotidianes.

Hiperactivitat i impulsivitat: joguineja o dona cops, s’aixeca en situacions inadequades, corre o grimpa, li és difícil dur a terme activitats tranquil·les, parla excessivament i respon inesperadament o abans d'hora. Té dificultat per esperar el seu torn, interromp o inoportuna els altres.

Trastorn de l'Espectre Autista (TEA)

El TEA es caracteritza per la falta de reciprocitat en la relació social, falta d’empatia (o molt rudimentària) i mirada sense contingut. Són persones inflexibles a rutines o rituals no funcionals i no toleren els canvis.

Àrees d'afectació en el TEA

• Comunicació: no respon al seu nom, no diu el que vol, presenta retard en el llenguatge, no segueix consignes, sembla sord, no assenyala ni saluda.
• Social: no presenta somriure social, vol jugar sol, busca les coses per si mateix i és molt independent. Té poc contacte visual, està "en el seu món" i no mostra atenció compartida.
• Conductual: pot ser hiperactiu, ploraner, repeteix activitats, no sap jugar de forma funcional, camina amb les puntes dels peus, mostra lligam excessiu a objectes i és sensible a textures o sons.

Indicadors d'alerta primerenca

Indicadors: no balbuceja als 12 mesos; no realitza gestos als 12 mesos; no emet paraules als 16 mesos; pèrdua d'habilitats socials o del llenguatge a qualsevol edat.