Estratègies efectives per millorar l'atenció a l'aula

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,46 KB

Estratègies de control de l'atenció

L'atenció, com la resta de processos psicològics, és susceptible de ser millorada mitjançant la pràctica educativa. Alguns factors a tenir en compte són els següents:

  • Conèixer que l'atenció és una facultat limitada: L'atenció sostinguda té una durada aproximada d'uns 45 minuts en adults; després d'aquesta fracció temporal, s'observa una baixada atencional. En educació infantil, l'atenció sostinguda és d'aproximadament 15 minuts. D'altra banda, l'atenció mostra variacions al llarg del dia: és alta a mig matí i a mig horabaixa, i baixa a primeres hores del matí, al migdia i en hores crepusculars.
  • Eliminar distraccions: Retirar de la taula tot el que ens pot distreure i minimitzar a l'aula la presència d'estímuls visuals que puguin interferir en l'atenció.
  • Postura corporal: Per atendre bé, el cos ha d'estar ben col·locat, còmode i quiet. De la mateixa manera, és essencial mirar a la cara de la persona que parla per focalitzar més l'atenció.
  • Implicació activa: Implicar els alumnes en les explicacions obliga a focalitzar l'atenció.
  • Graduació de la dificultat: Començar per tasques senzilles i agradables per als alumnes. Un cop aconseguida l'atenció, passar a les més difícils i complexes.
  • Gestió del temps: Estructurar les tasques en intervals curts i dividir les activitats més complexes en parts.
  • Exercicis específics: Realitzar activitats de millora de l'atenció i concentració, com ara fitxes d'observació de detalls, comparació de models, associació visual o laberints.
  • Efecte novetat: Variar els estímuls per provocar l'interès (canviar el to de veu, alternar estímuls orals amb visuals o escrits, o introduir activitats motrius).
  • Suport visual: Servir-nos de material visual i il·lustracions per captar l'atenció.
  • Modelatge i autoinstruccions: El professor pot verbalitzar el seu propi pensament quan resol problemes o reflexiona, perquè l'alumne vagi interioritzant el discurs en forma d'autoinstruccions. Un cop adquirides aquestes estratègies, els alumnes tindran més control del seu procés d'aprenentatge («Què he de fer?», «En què consisteix l'activitat?», «Ho he fet bé?», «He tingut un error a causa de...?»).