L'Alt Imperi Romà: Dinasties i Emperadors Clau
L'Alt Imperi Romà: El Principat (27 aC - 235 dC)
El Principat, que va abastar des del 27 aC fins al 235 dC, va ser un període fonamental en la història de l'Imperi Romà.
August: Fundador del Principat
August va restaurar els òrgans de govern republicans amb la pretensió d'aconseguir un govern sota l'aparença d'una república. Va rebre l'imperium, convertint-se en cap de les tropes romanes, i la tribunicia potestat, que li atorgava el dret a legislar, a convocar el Senat i el dret de vot sobre el Senat o els magistrats. Durant el seu mandat, hi va haver una disminució de la intervenció del poble en l'elecció dels magistrats. August va propiciar un llarg període de pau, conegut com la Pax Romana. Es va dedicar a la construcció de grans obres públiques i va tenir com a protector un mecenes, una persona rica que patrocinava les arts, les ciències, etc. August havia buscat el seu hereu en la seva família i, finalment, va resultar ser el seu il·lustre Tiberi.
Dinastia Flàvia (69 - 96 dC)
Vespesià (69 - 79 dC)
Va inaugurar la dinastia Flàvia. El seu fill Tit va ser nomenat Cèsar i princeps iuventutis. Vespesià no era parent d’August, ni plebeu, ni romà; era itàlic. Va refer el que la guerra civil havia desfet. Va concedir el dret llatí a Hispània (74 dC) i va resoldre la guerra jueva. Va sanejar la hisenda pública i va estendre el dret de ciutadania. Va reconstruir el temple de Júpiter, al Capitoli.
Tit (79 - 81 dC)
Va destacar per la seva activitat a l'exterior i l'ampliació de fronteres. Durant el seu regnat, es van conquerir Britània, Jerusalem, Escòcia i Germània.
Domicià (81 - 96 dC)
Pretenia governar prescindint del Senat. Va ser assassinat, i es va escollir Nerva com a emperador.
La Dinastia Antonina (96 - 192 dC)
Nerva (96 - 98 dC)
Durant el seu breu regnat, es va restaurar la pau i hi va haver bones relacions amb el Senat.
Trajà (98 - 117 dC)
Era hispà. Es va centrar en les grans obres públiques i en la millora de les províncies. Era conegut com l'emperador soldat. Es van aconseguir annexions importants (Dàcia i Aràbia). Es va posar fi a les conquestes romanes i es va procurar l'estabilització del limes. El qualifiquen com el millor emperador i sentia respecte pel Senat.
Adrià (117 - 137 dC)
Home d'acció i un gran amant de les arts. Volia potenciar les províncies i la seva diversitat sense trencar la unitat de l'imperi.
Antoní Pius (138 - 161 dC)
No va ser gens innovador ni va modificar la política d'Adrià. Era d'idees poc brillants i d'esperit poc curiós.
Marc Aureli (161 - 180 dC)
No tenia cap pràctica política ni en el govern de l'imperi. Hi va haver una greu crisi a causa dels perills exteriors.
Còmmode (180 - 192 dC)
Va arribar al poder no per adopció sinó per filiació. Va ser un emperador sanguinari i depravat, i fou assassinat.
La Dinastia Severiana (189 - 235 dC)
Septimi Sever (189 - 211 dC)
Africà que va passar de cònsol a emperador. Pretenia crear una nova dinastia i autonomenar-se hereu de l'Antonina. Va donar als seus dos fills, Caracal·la (títol d’August) i Geta (el títol de Cèsar).
Caracal·la (211 - 217 dC)
Després de la mort del seu germà, va regnar com a únic emperador. Va concedir la ciutadania a tots els hispans.
Heliogàbal (218 - 222 dC)
La seva extravagància i despotisme el van portar a la mort a mans dels pretorians.
Sever Alexandre (222 - 235 dC)
Va intentar restaurar l’equilibri entre emperador i Senat. Va promoure una monarquia militar. Finalment, va morir a mans dels soldats.