Algues i fongs

ELS MICROORGANISMES EN ELS CINC REGNES

On Estan: Els microorganismes es troben àmpliament Dispersos en els diversos medis naturals. La majoria habita els sòls, Especialment al voltant de les arrels de les plantes; a l’aigua, sobretot a Prop de la matèria orgànica; i a l’interior dels éssers vius. Igualment, els Microbis de moltes espècies es troben suspesos en l’aire. En general, trobam éssers vius en qualsevol lloc on hi hagi prou humitat, temperatura i aliments Adequats per al seu desenvolupament i reproducció.

Nutrició: Per tal de mantenir-se vius i reproduir-se, els microorganismes Necessiten incorporar diversos elements químics, que poden obtenir a partir de Matèria orgànica en descomposició, o bé a partir de l’organisme viu on s’hagin Establert. D’altra banda, algunes espècies vegetals de microorganismes obtenen Part de l’energia que necessiten a través de la fotosíntesi.

Acció en el medi ambient: La presència de m. Contribueix àmpliament a la depuració dels sòls, l’aigua i l’aire. La Importància de la depuració que el microorganismes efectuen en els medis en què Habiten es determinada pel nombre en què es troben, que sol ser elevat, gràcies A la qual cosa la seva superfície d’intercanvi amb el medi extern és Relativament superior a la d’altre organismes més voluminosos. Serà Especialment important la seva intervenció en els cicles biogeoquímics i la Seva utilització per resoldre certes problemàtiques mediambientals.

Grans Grups:  Els Grups d’éssers vius que inclouen organismes unicel·lulars són els següents: Regne Monera : Bacteris i Cianobacteris ( Cianofícees o algues verd-blaves) Regne Protoctistes: Protozous i Algues unicel·lulars Regne Fongs:
Llevats i Floridures

4.1.

MONERES

CARACTERÍSTIQUES GENERALS BACTERIS Constitueixen el primer escaló evolutiu. Són unicel·lulars Procariotes. Són els microorganismes més estesos en la natura, capaços de Colonitzar qualsevol ambient. Duen a terme un important paper en les indústries Farmacèutica i alimentària ( antibiòtics, productes de fermentació, derivats Lactis, etc) S’ha de destacar la seva gran aportació en la investigació Genètica i bioquímica, gràcies al seu fàcil maneig, en ser cèl·lules senzilles, De ràpida reproducció i amb escassos requeriments nutritius.

Segons la seva font de nutrició tenim:  Bacteris heteròtrofs. Són la majoria. Utilitzen compostos orgànics sintetitzats Per altres organismes, ja que ells no els poden sintetitzar. Se’n distingeixen Els següents grups, segons com obtenguin aquests compostos orgànics:

- Sapròfits. Obtenen els compostos orgànics a partir de la matèria Orgànica morta sobre la qual viuen, descomponent-la mitjançant fermentacions ( Aplicació que es fa en l’obtenció de formatges,  Iogurts....) i putrefaccions. Aquests bacteris tenen gran importància Ecològica, ja que permeten que es tanqui el cicle de la matèria. Resulten, per Tant, beneficiosos a l’ésser humà.

- Comensals. Viuen en estreta relació amb altres organismes, sense causar danys ni aportar Beneficis al seu hostetjador. Per tant, d’ells diríem que són indiferents.

- Paràsits. Obtenen els compostos orgànics D’altres éssers vius sobre els que viuen i als quals produeixen alteracions més O menys greus. Aquests són els bacteris patògens causants de malalties. Són, Per tant, perjudicials.

- Simbiòtics. Obtenen els compostos orgànics D’altres éssers vius amb els quals s’associen i als que proporcionen algun Benefici. Exemple: els bacteris de la flora intestinal, bacteris fixadors de Nitrogen. Són, per tant, beneficiosos.

Bacteris autòtrofs. Empren com a nutrients Compostos inorgànics a partir dels quals fabriquen la matèria orgànica. Segons La font d’energia utilitzada, es distingeixen dos grups:

- Fotosintètics. No utilitzen aigua per a la Fotosíntesi, sinó altres compostos ( SH2) i no produeixen oxigen.
Tenen Pigments que absorbeixen la llum infraroja, per tant poden realitzar la Fotosíntesi sense pràcticament llum visible. Pertanyen a aquest grup els Sulfobacteris verds i purpuris (recorda que són, per tant, fotolitotròfics que Realitzen la fotosíntesi anoxigènica o bacteriana)

- Quimiosintètics. Utilitzen l’energia que Desprenen certs compostos inorgànics del medi quan s’oxiden (quimiolitotròfics). Són els bacteris nitrificants, ferrobacteris.....I alguns Bacteris que  poden utilitzar directament El nitrogen atmosfèric (quimioorganotròfics).

Segons les necessitats d’oxigen, els bacteris Es classifiquen en: Aerobis, si necessiten l’oxigen atmosfèric. Anaerobis, si No necessiten l’oxigen atmosfèric. Aquests es classifiquen en: Estrictes, si L’oxigen és un gas verínós per a ells; mai utilitzaran l’oxigen. Facultatius, Si utilitzen l’oxigen que hi és present, tot i que poden viure sense.

CIANOBACTERIS

Són Microorganismes aquàtics que estan provistos de pigments, la qual cosa els dóna Un color verd-blavós i , per l’altre, els permet captar la llum solar per a Realitzar la fotosíntesi. Es pensa que els cianobacteris són els principals Responsables de l’enriquiment en oxigen de l’atmosfera primitiva, cosa que va Afavorir l’aparició d’altres organismes heteròtrofs. De vegades, poden formar Colònies filamentoses, englobades dins un acàpsula mucilaginosa. Contribueixen A la fixació del nitrogen atmosfèric en els ecosistemes aquàtics. Associats amb Fongs, formen part d’alguns tipus de líquens en els ecosistemes terrestres.

4.2. PROTOCTISTES: CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Les algues unicel·lulars són autòtrofes Fotosintètiques; viuen en el medi aquàtic o en llocs humits. Algunes algues Unicel·lulars poden establir simbiosis amb fongs, donant lloc a líquens; o amb Animals (esponges o celenteris). Les algues unicel·lulars poden viure lliures o Associades en colònies. A més dels pigments que faciliten la captació de llum Per a la fotosíntesi, poden presentar altres pigments, que els donen Coloracions específiques. Es classifiquen en funció d’aquests pigments i de les Substàncies de reserva que acumulen:

Euglenofícies: algues verdes flagel·lades. Pirrofícies: Color bru-groguenc, amb dos flagels. Crisofícies: Color bru o Bru-groguenc; amb una closca silícea amb dues valves;   inclou les diatomees. Clorofícies: Algues Verdes. Part fonamental del plàncton de les aigües dolces. Xantofícies: Algues Verd-groguenques.

      Suporten condicions molt extremes: sobre la neu, a aigües termals (90º)      Són importants com a Formadores de fitoplàncton.

Els protozous són heteròtrofs i presenten Característiques típicament animals, com la captura i digestió d’aliments. Hi Ha protozous de vida lliure (a l’aigua, al sòl, o a la matèria orgànica en Descomposició), i hi ha protozous paràsits, causants de malalties, com la Disenteria (ameba) , el paludisme o malària, la leichmaniosi, etc. Altres són Inofensius.

Els protozous es poden classificar segons el Tipus de locomoció: Amebes: pseudòpodes, emprats per al seu desplaçament i per A la captura d’aliments. Es poden trobar a basses d’aigua, i s’enquisten quan Les condicions són desfavorables. Algunes espècies viuen a l’intestí sense fer Cap mal. I altres provoquen la disenteria. Un grup de protozous ameboides és el Dels foraminífers , que tenen una closca calcària, perforada per molts D’orificis per on surten els pseudòpodes. En morir, les closques cauen al fons Del mar formant les sorres de foraminífers, que formaran roques sedimentàries. Flagel·lats: freqüents els patogens. Ciliats: generalment aquàtics de vida Lliure i poques espècies paràsites. Esporozous: paràsits obligats, formadors D’espores. Inclou l’agent causant del paludisme. Els adults no tenen Estructures locomotores.

4.3. FONGS: CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Els fongs són organismes heteròtrofs sapròfits (descomponedors de matèria orgànica), que desenvolupen un important paper com a Descomponedors en els ecosistemes terrestres. Alguns fongs poden causar pèrdues Econòmiques si ataquen els aliments o la fusta. Altres fongs intervenen en Fermentacions industrials (fabricació de pa, cervesa o vi, o en la producció D’antibiòtics). Finalment, altres fongs poden ser paràsits d’animals o de Plantes.

Les Floridures presenten un cos vegetatiu format per uns filaments cel·lulars Anomenats hifes, que formen xarxes. Suporten condicions ambientals extremes. Exemples: Rhizopus (del pa); Penicillium. Els llevats són unicel·lulars i es Reprodueixen per gemmació. A més de ser emprats en processos fermentatius, també Poden ser paràsits.