Algues i fongs: característiques, tipus i funcions ecològiques

Resumen

El document explica les característiques generals de les algues, els seus tipus segons el grup (euglenòfits, cloròfits, diatomees, etc.) i el seu cicle biològic amb alternança de generacions. També descriu el fitoplàncton i el seu paper com a primer esglaó de la cadena tròfica marina. A més, presenta els fongs i la seva classificació segons l'alimentació.

Puntos clave

Les algues són eucariotes, autòtrofes i fotosintetitzadores, majoritàriament aquàtiques, i poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars.
Tenen cloroplasts amb clorofil·la i pigments accessoris com carotens, xantofil·les i, en alguns grups, ficobilines.
El cicle biològic alterna una generació diploide (esporòfit) i una generació haploide (gametòfit); el zigot és diploide i els gàmetes es formen per meiosi.
Les algues es classifiquen en grups com euglenòfits, criptòfits, cloròfits, haptòfits, pirròfits o dinòfits i crisòfits.
El fitoplàncton és el primer esglaó de la cadena tròfica i la seva sedimentació produeix l'exhauriment de nutrients, que es recuperen amb la barreja d'aigües.
Els fongs són heteròtrofs i eucariotes, i es classifiquen en sapròfits, paràsits i simbionts.

Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba

Les Algues

Pertanyen al regne dels protists (protozous, algues i certs fongs). Les algues són un grup molt heterogeni d'organismes eucariòtics, autòtrofs, fotosintetitzadors, de colors diversos, unicel·lulars o pluricel·lulars i de vida principalment aquàtica.

Les cèl·lules presenten cloroplasts que contenen clorofil·la i pigments accessoris per a la fotosíntesi, com carotens, xantofil·les i, en alguns grups, ficobilines.

La majoria d'algues presenten reproducció sexual, on el zigot és diploide, ja que té una doble dotació cromosòmica en unir-se dues cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes. Els gàmetes es formen gràcies a la meiosi (dues divisions cel·lulars successives que donen lloc a cèl·lules haploides).

Les algues presenten un cicle biològic que comprèn una part de la vida haploide i l'altra diploide. En les algues, el zigot diploide dona lloc a una generació diploide, l'esporòfit, per a passar després a una generació haploide, el gametòfit.

Les algues presenten una morfologia molt diversa, des d'unicel·lulars a pluricel·lulars. Hi ha diferents tipus d'algues:

Euglenòfits: d'1 a 3 flagels sense paret cel·lular.
Criptòfits.
Cloròfits: algues verdes unicel·lulars.
Haptòfits.
Pirròfits o dinòfits.
Crisòfits: algues verdes-grogues i diatomees de formes unicel·lulars, cenocítiques o filamentoses que sovint presenten paret de sílice.

Les algues que viuen en aigua dolça es diuen dulciaqüícoles; les marines, talassohalines. Les algues poden trobar-se formant comunitats del plàncton, del nècton i del bentos.

El Fitoplàncton

A les aigües obertes, les algues del plàncton formen cianobacteris, el fitoplàncton. Són autòtrofs, i el fitoplàncton creix en funció de la presència de nutrients. Són el primer esglaó de la cadena tròfica, ja que constitueixen l'aliment del zooplàncton i després dels altres organismes marins.

La major part del fitoplàncton cau per efecte de la gravetat al fons. Aquesta sedimentació dona lloc a l'exhauriment dels nutrients, que produeix una reducció del creixement del plàncton. Els animals del fons marí fosc (els zoobentos) s'alimenten de la pluja del plàncton.

La situació torna a la normalitat quan es trenca l'estratificació de les aigües (pel trencament de la termoclina) i es produeix una barreja d'aigües superficials i profundes, ja que així tornen a pujar els nutrients necessaris per al creixement i la reproducció de les algues i cianobacteris.

Els Fongs

Constitueixen un grup molt heterogeni d'organismes heteròtrofs i eucariotes. Poden classificar-se en funció del tipus d'alimentació en:

Fongs sapròfits: obtenen tota l'energia i matèria a partir de l'oxidació de la matèria orgànica de restes vegetals i animals.
Fongs paràsits.
Fongs simbionts: viuen a sobre dels organismes vius produint un benefici mutu.

Preguntas frecuentes

Què són les algues?

Són un grup molt heterogeni d'organismes eucariòtics, autòtrofs i fotosintetitzadors, de vida principalment aquàtica, que poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars.

Quina diferència hi ha entre algues dulciaqüícoles i talassohalines?

Les dulciaqüícoles viuen en aigua dolça, mentre que les talassohalines viuen en aigua marina.

Què és el fitoplàncton?

És el conjunt d'algues i cianobacteris del plàncton de les aigües obertes. Són autòtrofs i constitueixen l'aliment del zooplàncton i d'altres organismes marins.

Quins tipus de fongs hi ha segons la seva alimentació?

Hi ha fongs sapròfits, que obtenen energia de la matèria orgànica morta; fongs paràsits i fongs simbionts, que viuen sobre organismes vius amb benefici mutu.