Morfologia Urbana: Tipus de Plànols i Funcions de la Ciutat

MORFOLOGIA URBANA: TIPUS DE PLÀNOLS

Emplaçament i Localització

L’emplaçament és el lloc físic concret on es troba una ciutat; depèn de la topografia del terreny i de la funció de la ciutat (dalt d'un turó, a la costa, al costat d’un riu).

La localització d’una ciutat és la seva situació respecte a d’altres llocs i està relacionada amb la funció que exerceix sobre l’entorn geogràfic: control militar, polític, nus de comunicacions, etc.

• La ciutat evoluciona i canvia, i aquests canvis es veuen reflectits en el seu plànol, que és el reflex d’un moment concret de la història d’una ciutat.
• Distingim tres tipus de plànols diferents que solen respondre a moments de l’evolució de la ciutat diferents:

Plànol irregular. Plànol radiocèntric. Plànol ortogonal/en retícula o quadrícula.

PLÀNOL IRREGULAR

• A les ciutats del món occidental correspon a la part antiga de la ciutat d’origen romà o medieval; és la ciutat preindustrial.
• Circumscrita dins d’una antiga muralla, en molts casos ja desapareguda.
• Conjunt d’edificis alts sense ordre, carrers estrets, de traçat irregular i tortuós.
• Amb el pas del temps, aquestes zones de la ciutat s’han anat adaptant a les noves necessitats: tràfic rodat, serveis, remodelació dels habitatges, etc.
• Alguns d’aquests barris es converteixen en barris museu.

Exemples: Lugo, Càceres, Granada, Àvila, etc.

PLÀNOL RADIOCÈNTRIC

• La ciutat creix al voltant d’un edifici o monument històric que marca el traçat d’avingudes i carrers.
• La connexió dels diferents barris es realitza a partir de vies concèntriques que actuen com a cinturons urbans.
• Aquesta morfologia afavoreix una visió molt centralitzada de la ciutat.

Exemples: Moscou, París, Amsterdam, Vitòria, Pamplona i Tarragona

PLÀNOL ORTOGONAL

El trobem:

• A l’antiguitat a les ciutats de Grècia i Roma clàssica.
• A les ciutats colonials hispanoamericanes.
• Eixamples urbans de les ciutats europees del s. XIX.
• Els carrers es tallen perpendicularment entre ells formant illes d’habitatge quadrades o rectangulars.
• Aquesta morfologia facilita la parcel·lació del terreny, el traçat de carrers amples i assolellats.
• Afavoreix també els desplaçaments horitzontals i verticals, però dificulta els transversals. Obertura de Diagonals.
• L’Eixample de Barcelona és un dels més coneguts, però d’altres ciutats amb eixample són Pamplona, Lleó, Màlaga, Santander, Alacant, La Carolina (Jaén), Sabadell.

MORFOLOGIA URBANA DEL S. XX

Al llarg del s. XX es desenvolupen dos models d’arquitectura i urbanisme, ciutat jardí i ciutat racionalista o funcionalista, com a resposta a la problemàtica de les ciutats industrials del moment.

Ciutat Jardí

(Urbanista anglès Ebenezer Howard) Traçat irregular de carrers amb cases unifamiliars amb jardí. Tot tipus d’equipaments i serveis. Comunitats màxim de 30.000 habitants.

Derivació cap a:

• Àrees de segona residència.
• Espais residencials als afores de les ciutats (EUA) Suburbial.
• Consum de gran quantitat d’espai verd, ciutats extenses, baixa densitat de població, pocs serveis, utilització vehicle privat.

LA CIUTAT FUNCIONALISTA/RACIONALISTA

• Alguns arquitectes de principis del s. XX van refusar la proposta de la Ciutat Jardí i van fer una nova proposta basada en els criteris del Funcionalisme i Racionalisme imperants al moment.
• Disseny d’una ciutat en la qual l’arquitectura estigués al servei de la funcionalitat i no de l’estètica.
• Aquest model ha derivat en els barris de blocs de pisos que als anys 60 es van construir al nostre país sense planificar i, en molts casos, amb materials de baixa qualitat.

Exemples: Bellvitge (Barcelona), San Blas (Madrid), ...

LES FUNCIONS URBANES

A les ciutats s’hi fan moltes funcions diferents, estretament relacionades entre elles i que són les que sustenten econòmicament la ciutat.

En ocasions, trobem que una funció destaca per sobre de les altres, a vegades la funció que la va originar (un port comercial, un lloc de peregrinació, etc.), d’altres és la base de la seva actual especialització econòmica i cultural.

-FUNCIÓ RESIDENCIAL

Equipaments per satisfer les necessitats de les persones que hi habiten.

Distingim diferents àrees:

-Barri vell

, si no està rehabilitat, acaba degradant-se. Hi viuen persones amb pocs recursos. En ocasions, aquests barris pateixen processos d’ennobliment/gentrificació.

-Eixamples

, edificats al s. XIX i XX. Zones residencials amb cert prestigi, acullen classes mitges com ara professionals liberals, també estudiants, etc. Actualment també oficines. Molts antics propietaris han marxat a l’extraradi de la ciutat.

-Barri obrers

a les zones més perifèriques (ciutat racionalista)

-FUNCIÓ COMERCIAL

Des de l’Antiguitat, la funció comercial ha estat molt important; la importància de les fires i els mercats va ser indiscutible en l’establiment i desenvolupament de moltes ciutats medievals. Avui en dia, les activitats comercials s’han multiplicat de manera extraordinària i engloben cada cop més productes, aspectes, àmbits i escales. Les funcions comercials creen moltes activitats derivades com ara emmagatzematge, distribució, màrqueting, assegurances, bancs, etc.

-FUNCIÓ INDUSTRIAL

La indústria està íntimament lligada al desenvolupament de la ciutat contemporània. Encara avui en dia podem distingir fàbriques, tallers i magatzems barrejats amb els habitatges. Acostumen a ser activitats netes, que necessiten poc espai i energia, i mantenen una estreta relació amb altres activitats properes, de les que són proveïdores o clientes.

La indústria moderna, més sorollosa i contaminant, consumidora de grans espais i energia, se situa als afores de les ciutats, als polígons industrials.

-FUNCIÓ MILITAR

Antigament, la funció militar era la raó de ser de moltes ciutats, normalment per la seva situació estratègica o perquè servien de refugi en cas de conflicte bèl·lic. Avui en dia, en el plànol de moltes ciutats es pot veure aquest passat, com ara a ciutats com Ceuta o Toledo.

-FUNCIÓ POLÍTICA I ADMINISTRATIVA

Els poders polítics acostumen a assignar les funcions polítiques i administratives a ciutats que tenen moltes funcions econòmiques i que estan localitzades en nodes centrals de comunicació, o bé que han tingut un paper important en la història del territori.

La capital d’un territori (comarca, província, comunitat autònoma, país) acostuma a ser un lloc en el qual abunden els funcionaris públics, la burocràcia i les empreses dedicades al terciari superior. Trobem també la seu de moltes companyies multinacionals, institucions públiques i privades, organismes de gestió, institucions financeres, que es localitzen a prop dels centres de decisió.

-FUNCIÓ CULTURAL

Algunes ciutats tenen l’origen en la funció religiosa, en ser considerats santuaris o llocs sagrats: Santiago de Compostel·la, Lourdes, Roma, etc. Els fidels acudeixen massivament i necessiten transports, allotjaments, restaurants, etc., i, per tant, s’origina una activitat econòmica important. Acompanyant aquesta funció, trobem l’arquitectura dels edificis que també són un element atractiu i es converteixen en fites artístiques: Catedral de Santiago.

Hi ha ciutats que s’especialitzen en educació i recerca: universitats i institucions relacionades, aules, laboratoris, biblioteques concentrades en campus.

-FUNCIÓ LÚDICA I TURÍSTICA

Algunes ciutats tenen com a funció primordial el turisme pel seu patrimoni cultural, com ara Granada o Tarragona, pels seus elements naturals, com ara Santa Cruz de Tenerife o Sant Sebastià.

El turisme implica l’existència d’una àmplia oferta de serveis.

Per tal d’atraure turistes, les ciutats organitzen campanyes de màrqueting, esdeveniments comercials com ara les fires de mostres, o construeixen edificis espectaculars (Museu Guggenheim, torre Agbar).

-EL CENTRE DE LA CIUTAT: FUNCIÓ COMERCIAL, ADMINISTRATIVA I SIMBÒLICA

L’àrea central de la ciutat acostuma a coincidir amb el barri històric i amb els primers eixamples; és, per tant, el referent simbòlic dels seus habitants i també per als visitants. El centre de la ciutat es caracteritza per:

• Als carrers principals es concentren un nombre important de funcions terciàries: botigues especialitzades, edificis públics, seus bancàries, oficines, bars i restaurants, etc.
• El centre té una accessibilitat; hi convergeixen molts mitjans de transport que uneixen diversos punts de la ciutat, de la regió i d’altres països.
• Tot això li dona una gran intensitat de circulació: treballadors, visitants i clients generen grans fluxos de mobilitat, especialment durant l’horari laboral. Pot passar que el mateix centre estigui buit durant la nit o els dies de festa.
• Té una gran pressió per ocupar el sòl i, per tant, aquest té un gran valor. Zones amb poca densitat residencial.

XARXA I JERARQUIA URBANA

Les ciutats exerceixen la seva influència més enllà de l’espai que ocupen. Les ciutats esdevenen nusos de comunicació, centres de producció i distribució de béns i proveïdores de serveis.

El hinterland és l’àrea d’influència d’una ciutat determinada, el territori vinculat a la influència de la ciutat, mentre que la ciutat esdevé el lloc central.

A partir de la magnitud d’aquesta àrea d’influència, les ciutats se situaran en un lloc o altre de la jerarquia urbana, sent aquesta d’ordre regional, nacional i, fins i tot, mundial. Al capdamunt d’aquesta jerarquia, trobarem doncs, les ciutats globals.

A més a més, les ciutats generen xarxes de relacions i influència mútua.