Les unitats morfoestructurals del relleu peninsular

La Meseta

És una plana elevada situada a uns 600-800 m d’altitud mitjana. Es va formar a l’era primària per l’erosió de l’antic massís Hespèrid. A l’era terciària, l’orogènesi alpina va destruir i modificar la Meseta i ara podem diferenciar tres unitats:

• 1. L’antic sòcol paleozoic: sols apareix a l’oest peninsular. L’erosió ha eliminat els materials terciaris i ha deixat descoberts els materials silicis primaris (granit, pissarra i quarsita). Està constituït per peneplans.
• 2. Les serres interiors de la Meseta: són el Sistema Central i les muntanyes de Toledo. Es van formar a l’era terciària en l’orogènesi alpina, són de rocam primari, tenen formes arrodonides i cims aplanats. El Sistema Central és més alt i divideix la Meseta per la meitat. Les muntanyes de Toledo tenen menys altura i divideixen en dues parts la Submeseta Sud.
• 3. Les conques sedimentàries interiors: són les de la Submeseta Nord i Sud. Es van formar a l’era terciària com a resultat de l’orogènesi alpina. Les conques van constituir llacs i després es van omplir amb materials terciaris. Es componen per:
  • Els erms: superfícies planes formades per materials calcàris que l’erosió fluvial ha modelat en forma de “U”.
  • Els camps: planes baixes i ondulades recorregudes per rius; es formen on els erms han sigut erosionats.
  • Les cuestes: són zones inclinades entre erms i camps.

Les vores muntanyoses de la Meseta

1. El massís Galaic: format en l’era terciària durant l’orogènesi alpina, format per materials paleozoics. El relleu presenta muntanyes arrodonides de poca alçària tallades per multitud de falles.
2. Serralada Cantàbrica: amb dos sectors ben diferenciats:
   • El sector oest (massís Asturià): es va formar a l’era terciària durant l’orogènesi alpina; està format de materials paleozoics.
   • El sector est (la muntanya Cantàbrica): es va formar a l’era terciària a causa del plegament dels materials secundaris disposats; els materials són sobretot calcàris.
3. El sistema Ibèric: serralada intermèdia de l’era terciària, materials calcàris encara que hi ha sectors de material paleozoic. Consta de dues parts: el terç nord (direcció NO-SE), que inclou els pics més alts, i des del sud-est de Sòria el sistema Ibèric es bifurca en dues branques: la branca interior i l'exterior, separades per una fosa tectònica.
4. Sierra Morena: és un esglaó brusc; es tracta d’una gran flexió fracturada. El rocam és paleozoic de color fosc, com la vegetació que hi ha.

Depressions exteriors de la Meseta

Són les dels rius Ebre i Guadalquivir; són conques prealpines formades en l’era terciària.

1. Depressió de l’Ebre: és paral·lela als Pirineus pel nord, delimita pel sud amb el Sistema Ibèric i la Serralada Litoral Catalana per l’est. Ocupa el lloc on hi havia l’antic massís de l’Ebre que va quedar erosionat.
2. Depressió del Guadalquivir: és paral·lela a les serralades Bètiques; també es troba entre Sierra Morena i l’oceà Atlàntic. Estava oberta al mar i va anar convertint-se en un llac. Va anar omplint-se d’argiles i calcàries.

Serralades exteriors de la Meseta

1. Pirineus: tenen una estructura complexa. L’eix està format per materials paleozoics. Els Prepirineus es troben al sud de la zona axial, es van formar en l’orogènesi alpina, amb un relleu més suau i menys alt, i estan formats per calcàries. La depressió mitjana és una depressió llarga i estreta que separa les serres interiors i les serres exteriors.
2. Les muntanyes Basques: són de rocam calcari, formes suaus i alçària moderada.
3. Serralada Litoral Catalana: és una transformació de la zona oriental dels Pirineus i es troba separada d’aquests per falles; està dividida en dues zones: una paral·lela a la costa, de poca alçària, i una altra d’interior més alta.
4. Les serralades Bètiques: són dues:
   • La serralada Penibètica: voreja la costa, formada a l’era terciària i amb materials paleozoics.
   • La serralada Subbètica: es troba a l’interior; els materials són calcàries i margues.