Agents geològics: aigua subterrània, glaceres, onades i vent

Acció de l'aigua subterrània

Acció geològica de l'aigua subterrània: lenta però la seva activitat geològica és molt important.

Si es dóna en zona d'aireig, la principal acció de l'aigua és l'oxidació dels minerals (m. química); arrossegats per la zona freàtica i transportats per aigües freàtiques, arriben a la zona saturada on poden originar dissolució i precipitació.

El principal fenomen de dissolució afecta les roques carbonatades. L'aigua de la pluja és àcida: quan s'infiltra es combina amb CO2 (àcid carbònic) i això provoca la dissolució del carbonat càlcic. Això fa que es formin coves i galeries i, en conseqüència, el paisatge càrstic.

Glaceres i modelat del relleu

Glaceres: grans acumulacions de neu i gel compacte, molt importants per al modelat del relleu. Neu que passa l'estiu sense fondre's (neu congesta).

Tipus de glaceres

• Glaceres de vall: llargues i estretes, trànsit de gel, textura plàstica; ocupen valls. Se n'hi distingeix una zona superior (circ, acumulació), una zona inferior (fusió i evaporació) i, entre ambdues, la zona d'equilibri.
• Glaceres continentals: grans casquets glacials que cobreixen aproximadament el 10% de la superfície terrestre.

Es poden formar esquerdes (crevasses) i dipòsits glacials (morenes). El gel d'abaix es comporta com un fluid. Erosió: abrasió i arrencada de blocs.

Onades i marees

Les onades i les marees modifiquen i transporten material de manera constant. Els corrents de marea transporten una gran quantitat de llims i argiles procedents de l'erosió dels penya-segats. Aquests moviments (onades) determinen la morfologia litoral.

Dos fenòmens principals

La deriva litoral de platja: moviment d'avanç i retrocés de l'ona, dins i fora del mar, amb desplaçament paral·lel a la costa.

Refracció de les onades: canvi de direcció dels fronts de les onades a mesura que s'aproximen a la costa, per ajustar-s'hi.

Modelat del paisatge litoral

A les costes altes (penya-segats i relleus abruptes) predomina l'erosió per abrasió (onades contra els penya-segats). A les costes baixes (pendents suaus, rectilínies) predominen els processos de sedimentació; l'aigua porta materials erosionats d'altres zones.

Els rius, amb els sediments, poden formar deltes. Si estan sotmesos a l'acció de les marees, formen estuaris.

El vent i l'erosió eòlica

El vent és un agent menys important en general (excepte a les regions desèrtiques i costaneres amb dunes, on no hi ha vegetació).

Dos tipus d'activitats erosives:

• Deflació: el vent arrossega o aixeca per l'aire partícules soltes (les més fines) per saltació. Origina depressions de deflació.
• Abrasió eòlica o corrosió: el vent arrossega pols i grans de sorra contra les roques i el sòl, que actuen com a elements tallants. Donen lloc a forats, formes acanalades i roques fungiformes.

Tempestes de pols: núvols baixos de sorra i pols en moviment.

Estructures sedimentàries eòliques

Dunes: acumulacions de sorra solta, amb dimensions i formes variades; es troben en deserts i en algunes platges.

Els loess: dipòsits de llims i argiles acumulats pel vent que han estat transportats centenars de km durant milers d'anys (a través de tempestes de pols i sorra).