Adaptació de l'habitatge: disseny, bioclimàtica i plànols
Adaptació de l'habitatge a les necessitats
La construcció d'habitatges tradicionals s'adapta als recursos disponibles del lloc.
Habitatges actuals
Els habitatges actuals es construeixen amb materials més resistents i amb tècniques millors. Els gratacels s'edifiquen en llocs amb manca d'espai i amb una alta densitat de població.
Els diferents tipus d’habitatges es poden classificar:
- Unifamiliars: quan totes les plantes de la construcció (una o més) pertanyen a una sola família.
- Blocs: quan la construcció està formada per diverses plantes i habitatges.
- Dúplex: un habitatge en què tot l’espai està distribuït en dues plantes.
Cases bioclimàtiques
Es dissenyen i es construeixen per conseguir un estalvi energètic aprofitant l'energia que la natura ofereix.
Orientació
El sol és un dels elements més importants que ens subministra energia a casa. Una casa orientada cap al sud, que rep més radiació solar, permet estalviar calefacció.
Ubicació
El clima condiciona els aïllaments i els tancaments de l'edifici.
Entorn
Una casa envoltada d'arbres està més protegida de les inclemències del temps.
Disseny d'habitatges
Volades
Unes volades ben dimensionades permeten que entri llum i calor a l'hivern, quan el sol es troba més baix, i protegeixen del sol a l'estiu.
Obertures
Unes grans obertures orientades al sud permeten que entri la llum i la calor.
Aïllaments
Uns bons sistemes d'aïllament permeten retenir la calor o el fred a dins de casa.
Jardí
Si a l'estiu no volem tanta calor, podem protegir la façana sud amb arbres de fulla caduca, que a l'hivern sí que deixen passar el sol.
Cara nord
És aconsellable protegir la cara nord amb vegetació, així els freds vents del nord no afectaran tant.
La distribució
Al nord hi hauria d'haver les habitacions que es fan servir menys, mentre que les altres habitacions haurien d'estar al sud.
La ubicació: el clima. Evidentment, les temperatures, els vents, la radiació solar i la humitat condicionaran els aïllaments i els tancaments.
Tipus de representacions per fer plànols
Tots es poden utilitzar per fer plànols d'habitatges, però, en funció de la realitat de cada plànol, ens serà útil recórrer a un sistema o un altre.
VISTA: alçat, planta, perfil.
PERSPECTIVA: isomètrica, caballera, cònica.
La representació en planta és el dibuix més utilitzat en arquitectura, perquè mostra d’una manera clara la distribució d’un habitatge. Consisteix a dibuixar un habitatge vist des de dalt, és a dir, com si es fes una foto de la planta de l’habitatge des de sobre. Per unificar un dibuix en planta tant com sigui possible, es recorre a unes escales i a una simbologia normalitzades.
La representació de l'exterior
La perspectiva cònica permet representar en un plànol i amb molta fidelitat un cos amb volum. Hi ha tres tipus de perspectiva cònica: de un punt, de dos punts i de tres punts. No es poden dibuixar a escala.
La representació dels detalls constructius
Representen, d'una manera ampliada i retallada, les parts dels habitatges que no queden prou clares als altres plànols.
Materials: totxana, morter, aïllant, morter, maó, enguixat, rajoles, ciment cola, formigó.
La representació de les seccions
Les seccions representen talls que es fan als habitatges per veure’n els interiors. Amb aquests talls s’aconsegueix veure detalls que no s'observen als altres plànols.
La manipulació dels plànols
El disseny d’interiors és una tasca creativa i enriquidora, i sovint tot un repte. Un espai limitat es pot distribuir i decorar de moltes formes, que ens poden generar diferents sensacions. Així, un mateix espai, d’acord amb els colors, la textura, els efectes o la distribució, ens pot semblar tan petit que ens resulta incòmode o tan gran que ens hi sentim perduts.
Efectes de la textura i la forma
El suro, la fusta, la roba gruixuda, la moqueta o les catifes amb una textura una mica rugosa donen caliu a una habitació, mentre que el marbre, l’alumini, l’acer inoxidable o la ceràmica vitrificada aporten una sensació d'ordre, sofisticació i neteja.
Efectes del color
Amb tonalitats clares tothom se sent a gust, perquè són poc agressives. Són ideals per a llocs on ha de conviure la gent.
El blau ens recorda el cel i l’aigua i, per tant, ens pot comunicar calma, així com una sensació d’ordre i netedat.
Amb tonalitats fosques s’aconsegueixen ambients molt recollits i personals.
Experimentem els efectes del color
Els colors càlids poden ser acollidors o excitants en funció de la intensitat.
Els colors freds poden fer que les habitacions semblin molt relaxants i ordenades.
Experimentem els efectes del color
Els colors càlids poden ser acollidors o excitants en funció de la intensitat.
Els colors freds poden fer que les habitacions semblin molt relaxants i ordenades.
Efectes de color
Plàstica:
- Llis
- Romà: és un acabat rústic que s’obté aplicant amb una brotxa o un drap un compost de terres, làtex i aigua sobre la pintura plàstica.
Esmalt:
- Llis
Semilaques:
- Llis
- Esponjat: consisteix a aplicar pintura amb una esponja sobre una base ja pintada per obtenir diverses tonalitats.
- Clapatge: consisteix a esquitxar la paret de gotes de pintura amb una brotxa.
- Lineat: amb una brotxa seca es ratlla la pintura mentre aquesta encara és humida.
- Punteig: amb un raspall de pues es donen cops suaus sobre la capa de pintura.
- Drapada: s’aplica pintura amb un drap sobre una pintura base per obtenir diverses textures.
- Marbrat: consisteix a simular les vetes del marbre amb l’ajut d’oli de llinosa.
Laques:
- Llis
La llicència d'obres
Un tràmit inevitable abans de començar una obra —un cop es té el projecte de l’arquitecte— consisteix a demanar la llicència d'obres. Aquest és un document en el qual l’ajuntament de la població on s’ha de construir l’habitatge autoritza la realització de l’obra.
Aquest tràmit és necessari perquè és l’única forma de controlar l’ús, la situació i l’aparença dels edificis. D’aquesta manera s’aconsegueix regular la funcionalitat urbanística del municipi, a més de garantir-ne l’estètica. El procés que se segueix per obtenir l’autorització consta de les fases següents:
- Presentació d’una instància en què es demana el permís per realitzar una obra, acompanyada de la documentació que l’ajuntament demani, com ara un pressupost o els plànols de l’obra.
- Un cop el departament d’urbanisme revisa la documentació i la troba correcta, l’ajuntament pot acordar permetre la realització de les obres sempre que es compleixin unes determinades condicions, per exemple la estricta subjecció de les obres a la documentació presentada o el compromís de comunicar als serveis tècnics de l’ajuntament la data d’inici de les obres.
- Cal notificar al promotor de les obres la decisió de l’ajuntament; el promotor podrà pagar les taxes corresponents i recórrer a altres instàncies si no està d'acord amb la decisió.