Édouard Manet: Anàlisi del Dinar Campestre (Le Déjeuner sur l'herbe)

Anàlisi de l'obra: El Dinar Campestre (Manet, 1863)

Fitxa Tècnica

• Títol: Dinar campestre (Le Déjeuner sur l'herbe)
• Autor: Édouard Manet
• Cronologia: 1863
• Tècnica: Oli sobre tela
• Mides: 2,08 x 2,64 m
• Estil: Realista, Preimpressionista
• Tema: Escena costumista
• Localització: Musée d’Orsay (París)
• Obres destacades de l'autor: Olympia (1863), El pifre (1866)

Biografia d'Édouard Manet

Contra la voluntat del seu pare, Édouard Manet va iniciar la seva formació al taller de Thomas Couture, un conegut acadèmic de l’època. No obstant això, els qui realment van influir en la seva pintura van ser els artistes venecians del segle XVI, els holandesos del segle XVII i Velázquez, l’obra del qual havia conegut durant un viatge a Espanya.

Després de la mort del seu pare (1862), la seva obra va mostrar una actitud rebel que el va fer objecte de la crítica social, a causa, entre d’altres raons, de la presència reiterada del nu femení en els seus quadres.

Cap al 1870 va començar a pintar a l’aire lliure i a experimentar amb el tractament de la llum i l’impacte d’aquesta sobre els cossos, una pràctica típica de l’impressionisme, un moviment que, de fet, va rebre la influència de Manet.

Descripció Formal i Composició

La composició s’estructura en tres plans horitzontals sobreposats:

1. Primer pla: Una panera amb fruites, pa i els vestits de les dues dones.
2. Pla central: Una dona nua (Victorine Meurent) que mira fixament a l’espectador, i dos homes vestits.
3. Tercer pla: Una altra dona vestida amb roba interior remullant-se en un rierol.

Les tres escenes queden incloses en el triangle compositiu format per la perspectiva lineal, el punt de fuga de la qual es troba situat al petit tros de cel pintat a la part alta de la tela.

Malgrat aquest ordre compositiu, una part de la crítica hi ha vist manca d’unitat i una certa dispersió dels diferents elements, sobretot en l’escena central, on cada personatge sembla aïllat en el seu món, especialment pel fet que no es miren entre ells.

Manet integra les figures en el paisatge com si en formessin part, evitant l’ús del clarobscur i de línies molt definides que les destaquin del fons i n’augmentin el volum.

Per aconseguir un contrapunt lumínic, el pintor francès va utilitzar el negre i el blanc com a colors predominants en les figures centrals.

Temàtica i Context Històric

El dinar campestre, titulat inicialment El Bany, reflecteix una escena quotidiana en la qual se’ns mostren en primer terme el germà del pintor, Eugène Manet, l’escultor holandès Ferdinand Leenhoff i la seva model preferida, Victorine Meurent, nua i mirant directament l’espectador.

Presentada al Saló Oficial del 1863, aquesta pintura no hi va ser admesa i va passar a formar part de l’extens cartell del Saló dels Rebutjats (Salon des Refusés).

El principal motiu de crítica va ser la nuesa injustificada de la dona, pel fet de no tractar-se d’una escena mitològica o al·legòrica. També va ser motiu de burla:

• El fet que les diferents figures no semblessin tenir relació entre elles.
• La sensació que la figura del rierol estigui flotant en l’aire, a causa d’una perspectiva desconcertant.

Models i Influències Clàssiques

L’obra perduda El judici de Paris de Rafael i El concert campestre de Ticià són els dos referents bàsics d’aquesta obra de Manet.

La influència dels clàssics, dominada per la pintura veneciana del segle XVI i pel Barroc espanyol (especialment per Velázquez), no va ser un cas aïllat, sinó un referent clar en algunes de les seves obres més rellevants.