Anàlisi de 'Els afusellaments del 3 de maig' de Goya

El tres de maig de 1808

Autor i breu biografia

Francisco de Goya (Fuendetodos, 1746 - Bordeus, 1828)

Cronologia

1814

Estil

Neoclàssic - Romàntic

Tècnica

Oli sobre tela

Localització actual

Museo del Prado (Madrid)

Tema representat

Històric - al·legòric

Mides

2,68 x 3,47 m

Anàlisi formal

Línia i color

Predomina la forma pictòrica, ja que el color predomina sobre el dibuix. Hi ha un contrast entre el grup dels soldats amb contorns clars i detallats i el grup popular, més desdibuixat i amb línies més imprecises.

Predominen els colors càlids que apropen l'espectador al quadre. Els colors són una combinació d'ocres i negres sobre els quals destaquen el blanc de la camisa del personatge central i el vermell de la sang, que representen heroisme i dramatisme. Les pinzellades són soltes, llargues, denses, accentuant l'expressivitat del conjunt. Es creen diferents tonalitats i difuminat al fons.

La llum, tot i que sembla sortir del fanal a terra, és una llum irreal, simbòlica, que sembla sorgir de la camisa blanca de l'home central. Il·lumina els personatges del poble, mentre deixa els soldats en penombra i crea les seves ombres allargades. La zona il·luminada brilla i dona al personatge de la camisa blanca una gran força simbòlica, com si fos sagrat.

El color i la llum defineixen una perspectiva que dona profunditat i aporta volum. Trobem els personatges i el paisatge amb la muntanya propera i Madrid al fons. La línia de l'horitzó alta fa que l'espectador es converteixi en un protagonista més i aporta realisme al tema.

Composició

Goya reprodueix el tema dels afusellaments del 3 de maig, l'exèrcit contra la població madrilenya que s'havia revoltat contra l'invasor francès. A l'esquerra veiem un conjunt de persones, unes mortes, altres en el moment de màxim dramatisme davant l'execució i altres esperant la mort. Formen grups desordenats i predominen les línies corbes. A la dreta se situen els soldats que formen una diagonal tancada que fa que l'espectador contempli l'escena com si en formés part. Al centre es troba la figura central amb la camisa blanca, brillant i els braços oberts que sembla encarar-se als soldats.

Destaca l'expressivitat dels personatges, l'actitud heroica del personatge central es combina amb les diverses actituds davant la mort. Per contra, els soldats francesos no tenen rostre.

Hi ha un contrast entre l'estatisme dels soldats, paralitzats en el temps, davant l'imminent descàrrega i el dinamisme dels personatges del poble que es dobleguen i es retorcen davant la mort.

Anàlisi iconogràfica

Aquest quadre reflecteix el dia després de la revolta del poble de Madrid contra l'invasor i mostra la represàlia que van portar a terme els francesos. El gènere és històric i al·legòric, ja que està ple de simbolismes que realcen el dramatisme.

Els personatges del quadre simbolitzen tres estadis: els morts són el passat, els homes que estan sent afusellats, el present i els que esperen el seu destí, el futur.

El personatge central amb els braços aixecats recorda a Crist crucificat, a les mans es poden veure les ferides dels claus. La seva camisa irradia llum com si fos sagrat i els colors blanc i groc representen l'Església.

A l'esquerra i en segon pla es representa la figura d'una dona amb un nen als braços en clara al·lusió a la Verge. La presència d'un frare i d'una dona també indiquen que s'havien afegit a la lluita i eren víctimes també de la repressió.

Valoració i conclusió

Elements propis de l'estil

Goya se situa entre l'estil neoclàssic i el romanticisme. La composició en grups formant frisos i el dibuix acurat dels soldats són propis del neoclassicisme. En canvi, els personatges al·legòrics, la llum irreal, l'heroïcitat del poble és propi del romanticisme. Però crea un estil personal propi innovador que influirà en impressionistes, simbolistes i expressionistes posteriors.

Les seves característiques personals són:

• Fa un art subjectiu que s'allunya de la realitat i crea un món propi basat en la fantasia, la ironia, la crítica, els símbols. En aquest cas els gestos dels personatges intensifiquen el dramatisme de l'escena.
• Utilitza una llum i un color irreals per accentuar l'expressivitat sense preocupar-se de la imitació de la realitat.
• Adopta una postura crítica, independent, fa judicis morals i actua com a testimoni dels esdeveniments.

Relació de l'obra amb l'època

Aquest quadre forma parella amb un altre anomenat La càrrega dels mamelucs sobre els fets del 2 de maig de 1808. No se sap quina va ser la funció útil del quadre, segurament havia de servir per decorar o bé un arc de triomf en honor al retorn de Ferran VII o per commemorar les celebracions del 2 de maig. La funció simbòlica del quadre és una denúncia moral dels fets contra l'invasor francès i contra la guerra en general, destacant l'heroisme del poble de Madrid.

Magatzems Carson, Pirie i Scott: Anàlisi

Autor i breu biografia

Louis Sullivan

Cronologia o dates de construcció

1899-1901 (ampliat entre 1903 i 1904)

Ubicació

Chicago

Estil

Escola de Chicago

Materials

Acer, ferro, vidre i formigó armat

Funció

Edifici civil, magatzems

Anàlisi formal

Espai exterior

La base inferior està formada per dues plantes envoltades per una estructura de ferro colat molt decorada i recobertes de grans aparadors de vidre. La resta de les plantes segueixen una construcció modular a base de grans finestres horitzontals, separades per una estructura de formigó que confereix un traçat de línies horitzontals i verticals amb un ritme uniforme i dinàmic. A la part central de la cantonada s'aixeca la façana principal amb un pavelló circular molt decorat i amb finestres arrodonides a la part inferior, que és on se situen les grans portes d'accés al magatzem. L'edifici fa cantonada amb dos dels carrers principals (Franklim i Adam) dins el districte comercial del centre de Chicago. La horitzontalitat de les finestres fa que l'edifici doni poca sensació d'alçada.

Espai interior

La planta és rectangular i els espais fragmentats són amplis i ben il·luminats gràcies als grans finestrals que envolten l'edifici i que creen un espai interior obert amb una perfecta interrelació de l'interior amb l'exterior, ja que existeix una continuïtat entre el carrer i el vestíbul dels magatzems. Es van utilitzar els ascensors elèctrics.

Elements de suport

Els elements de suport són els pilars del mur fets amb formigó armat que constitueixen tota una carcassa i permeten alliberar el mur de la funció de càrrega i obrir grans finestrals de vidre. L'element suportat és la gran coberta plana que tanca la part superior de l'edifici.

Elements decoratius a l'exterior i a l'interior

La decoració és pròpia d'un edifici racional i funcional. A l'exterior està decorat l'inferior dels aparadors i el pavelló de la façana, amb motius que recorden el modernisme: columnes, arcades i cornises de ferro colat decorats amb relleus vegetals. Les finestres queden emmarcades i l'estructura de formigó presenta unes motllures en forma de sanefes.

Anàlisi estilística i sociològica

Elements formals definitoris de l'estil

Cada part havia de respondre a la funció, d'aquí la seva frase: "La forma segueix la funció". Es caracteritza per:

• Ús de nous materials: estructures de formigó armat amb ferro i acer que permeten construir edificis més alts.
• Construcció a base de mòduls superposats.
• Finestres Chicago, apaïsades que aporten horitzontalitat a les façanes.
• Moltes finestres que aporten lluminositat a l'interior, ja que les parets són innecessàries.
• Construccions senzilles, racionals i funcionals, oposades a les historicistes o neogòtiques.
• Façanes atractives amb decoració vegetal i geomètrica.

Anàlisi de la simbologia

Els Magatzems Carson, Pirie i Scott estaven destinats a la venda de roba, calçat, joieria, mobles, cosmètica, etc., i van funcionar fins al 2007.

Anàlisi sociològica

La funció útil és comercial, la necessitat de construir grans espais amb edificis més alts i espais interiors amplis i polivalents. La funció simbòlica era la construcció d'un edifici modern que fos el nou símbol de la ciutat de Chicago i la seva burgesia emergent.

Valoració i conclusió

Relació de l'obra amb l'època

L'incendi que va devastar Chicago el 1873 va fer reconstruir la ciutat, substituint els vells edificis per nous edificis comercials i de negocis. Així va néixer l'Escola de Chicago.

Transcendència de l'obra

L. Sullivan és l'arquitecte més important de l'Escola de Chicago. Va estudiar arquitectura als EUA i a París, rep influències de la decoració modernista. Va treballar a Boston i Chicago, on es va associar a altres arquitectes (Dankar i Adler) i va formar l'Escola de Chicago.

Influències

Sullivan rep les influències de l'arquitectura de ferro i el modernisme europeu en la decoració. Amb les possibilitats dels nous materials crearà edificis molt més alts, funcionals i amb amplis espais.

El seu deixeble més destacat serà F. L. Wright (Casa Kaufmann) (Organicisme).

Influiran sobre l'arquitectura funcionalista europea del s. XX (Le Corbusier).