Activitats del sector primari: condicionants, sistemes i tipus

El sector primari:
- Comprèn les activitats relacionades amb
l'obtenció i la producció d'aliments (agricultura, ramaderia i pesca). També inclou l'explotació forestal, és a dir, l'aprofitament dels productes dels boscos.
- Des de fa 10.000 anys fins a la Revolució Industrial, la majoria de la població treballava a l'agricultura i la ramaderia, per a la subsistència.
- Actualment només treballa un 39% de la població en aquest sector.
Les activitats agràries:
- Creixent Fèrtil: zona del Pròxim Orient que va des d'Iran fins a Egipte. És una zona amb molts rius i matolls, i al costat d'aquests rius (clima sec i aigua abundant) hi ha zones d'agricultura. És on va començar l'agricultura.
- En el sector primari la població depèn de les activitats agràries (agricultura i ramaderia).
- Les activitats agràries estan condicionades pel medi físic:
· El clima: cada conreu necessita unes condicions climàtiques de temperatura i humitat. Les temperatures excessivament baixes o altes i l'excés de precipitacions impedeixen el desenvolupament.
· El relleu: l'agricultura se sol localitzar en els plans i fons de les valls més amples, ja que el pendent dificulta la feina. Per aprofitar les terres, es construeixen terrasses o feixes en els vessants de les muntanyes.
· El sòl: no tots els tipus de sòls són aptes per conrear. L'aprofitament depèn de la textura (retenció d'aigua) i de l'acidesa (fertilitat).
- Els condicionants físics de l'agricultura són molt importants.
- La sequera i les pluges torrencials poden malmetre els conreus i provocar èpoques de fam.
- Tècniques per superar els condicionants físics: irrigació, adobs, sòls artificials, hivernacles, etc.
Característiques del paisatge agrari:
- Les activitats agràries transformen els paisatges naturals.
- Paisatge agrari: paisatge modificat amb la finalitat d'obtenir productes de la natura, i que ha anat evolucionant per augmentar-ne l'aprofitament.
- Elements que el caracteritzen: parcel·les, sistemes de conreu i el poblament.
Les parcel·les:
- Parcel·la: divisió d'un sòl agrari.
- Es diferencien per la mida, la forma i els límits (oberts o tancats).
- Segons aquests criteris es distingeixen:
· Camps oberts o openfield: sense tanques, poca extensió, formes regulars, Europa central.
· Camps closos o bocage: parcel·les grans i irregulars, tancades amb arbres o tanques, Europa atlàntica.
Els sistemes de conreu:
- Policonreu: dividit en molts parcel·les, on es conreen espècies diferents.
- Monoconreu: un sol producte (cereals, olivers…).
- Regadiu: aigua del subsòl, embassaments, canals, sèquies, aspersors…
- Secà: només aigua de la pluja. Tècniques actuals → regar.
- Agricultura intensiva: zones molt poblades; terrenys escassos; propietats petites; molta producció amb poc espai; molta mà d'obra; molts recursos (adobs); produeix fruita i verdura.
- Agricultura extensiva: zones poc poblades; molt terreny; poca mà d'obra; grans quantitats de productes; preu baix; màquines (finca); però no cal utilitzar l'adob, s'utilitza el guaret.
El poblament:
- Poblament rural: espai rural on habiten les persones. Pot ser dispers (habitatges aïllats) o concentrat (habitatges agrupats).
- Actualment el 39% de la població viu en espais rurals.
- Diferències entre continents i països: Àsia (mitjana 65%, Nepal 85%) i Europa (mitjana 35%, Bèlgica 3%).
Característiques de l'agricultura de subsistència:
- Produeix tot el necessari per a la supervivència i dedica més de dues terceres parts del sòl i de la feina a productes per a l'autoconsum.
- Les tècniques de conreu són rudimentàries (arcaiques).
- El pagès treballa amb les mans i pocs estris i algun animal.
- Ocupen la majoria de la població.
- L'explotació constant de les terres, la poca eficàcia de les tècniques i la mala qualitat de les llavors fan que el rendiment sigui més baix.
- Hi ha calamitats de sequeres, plagues i inundacions.
- Població pobra i mal alimentada.
- No hi ha excedents per al mercat.
L'agricultura de subsistència al món:
- Hi treballen dues terceres parts dels agricultors de tot el món (més de mil milions de persones).
- Diverses tècniques de conreu:
· Agricultura itinerant per cremació (Àfrica, Sud-amèrica, zones d'Àsia). Els camps s'obtenen cremant boscos o la sabana. Els camps són productius 3 o 4 anys.
· Agricultura extensiva de secà (zones seques d'Àfrica). Associació d'activitats agrícoles i ramaderes; gràcies a l'adob (animals) és possible fer una explotació permanent del sòl. Terres de conreu dividides en 3 fenes (1 en guaret), rotació triennal.
· Agricultura irrigada de l'arròs (Àsia monsònica). Pluges abundants a causa dels monsons, hivern càlid i terres fèrtils. L'arròs no empobreix el sòl i permet alimentar molts persones. Es fan 2 collites (hivern, estiu).
Agricultura de subsistència → agricultura de mercat:
- Comença als països desenvolupats amb la Revolució Industrial.
- En aquest moment hi va haver millores en les activitats agràries que van fer possible obtenir excedents.
- Va permetre alimentar la població i, amb els guanys, comprar màquines, llavors i adobs.
L'agricultura de mercat:
- Principalment a Amèrica del Nord, Europa occidental, Japó, Austràlia, Nova Zelanda i zones d'Argentina.
- Té els objectius d'augmentar les vendes i reduir els costos (que s'aconsegueixen amb la mecanització del camp, l'especialització de la producció agrària i la comercialització ràpida dels productes).
· Mecanització del camp: utilització de maquinària per fer la feina, permet estalviar mà d'obra, augmentar la producció i disminuir els preus dels productes.
· L'especialització de la producció agrària: en un producte o en uns quants permet augmentar la producció (mecanització més senzilla), produir més quantitat i millor comercialització.
· La ràpida comercialització dels productes agraris necessita transports moderns per agilitar la comercialització (dins el mateix país o entre diversos països) i utilitzar transports adequats al tipus de producte.
· Exemples: agricultura mediterrània i l'agricultura d'especulació.
- Agricultura d'especulació: té l'objectiu d'aconseguir molts beneficis al mercat internacional.
· Agricultura especialitzada: en alguns estats units; disposa de grans explotacions dedicades al monoconreu (blat, cotó…); explotacions molt automatitzades que necessiten poca mà d'obra; s'hi utilitzen les tècniques i coneixements més avançats; recol·lecten grans quantitats de productes de qualitat.
· Agricultura de plantació: en algunes zones tropicals; grans explotacions dedicades al monoconreu (cafè (Aràbia), te (Índia-Xina), cacau (Perú), pinya (Hawaii)); molta mà d'obra; explotacions d'empreses estrangeres que hi fan moltes inversions per aconseguir grans beneficis, i s'encarreguen de la comercialització internacional.
La ramaderia tradicional:
- Acostuma a complementar l'agricultura, perquè el bestiar serveix per treballar al camp i produir adobs.
- Té petits ramats d'ovelles o cabres que li proporcionen llet, carn i llana. El ramat s'alimenta amb els residus de les collites.
- Es practica en zones intertropicals, algunes zones monsòniques i algunes mediterrànies.
- Només a les zones molt seques, on gairebé no hi ha agricultura. És pròpia dels pastors nòmades.
- Els pastors es desplacen amb els seus ramats de camells, ovelles o cabres per buscar aigua.
La ramaderia comercial o de mercat:
- L'objectiu és vendre al mercat i obtenir beneficis.
· Ramaderia intensiva: molt especialitzada; es destina molt capital, mà d'obra, instal·lacions i aliment per al bestiar; resultat: obtenir molts exemplars en un espai reduït; animals criats en estables o granges (estabulació) o pastures naturals (no estabulada). Boví (carn, llet…); avicultura (pollastres, ànecs…).
· Ramaderia extensiva: zones amb molt terreny de pastura; poden alimentar ramats molt nombrosos; a Estats Units (boví) i Pampa argentina (bovins) i Patagònia, Austràlia i Sud-àfrica (ovins); poca mà d'obra perquè són pastures lliures; necessita capitals per al bestiar o bones estructures comercials.
La pesca:
- És una activitat que aprofita els recursos d'animals marins.
- Tipus: tradicional o artesanal; industrial.
- Depredar: mata, destrueix i no repon el que ha destruït.
La pesca tradicional o artesanal:
- Es fa prop de la costa i utilitza la força humana i ormeigs de pesca senzills.
- Tècniques: arcs, fletxes i arpons o xanys.
- Vaixells no gaire grans.
- Producció escassa.
- Països poc desenvolupats.
- Bàsicament autoconsum, només una petita part va al mercat.
- Als països rics s'utilitza per captures especials i langosta.
La pesca industrial:
- Té l'objectiu d'obtenir un gran nombre de captures.
- Necessita molts recursos econòmics, tecnologia avançada i infraestructures portuàries.
- Segons el mode:
· Pesca costanera: vaixells petits, disposen de xarxes i arts potents, prop de la costa i tornen cada dia al port.
· Pesca d'altura: vaixells grans i ben equipats, s'estan a alta mar setmanes o mesos. Els vaixells utilitzen radars per detectar els peixos, i sonars per mesurar la importància dels bancs de peixos.
· Gran pesca: vaixells d'abastament, aigües molt llunyanes.
Principals zones de pesca:
- Zones on la plataforma continental és extensa.
- Zones de contacte entre corrents marines fredes i càlides.
- Zones costaneres a prop de les quals passa un corrent marí fred, ja que les aigües fredes tenen molt plàncton.
- Els problemes més urgents són la sobrepesca (es pesquen molts peixos i no deixen que les cries es desenvolupin), la falta de caladors (zona del mar on hi viu molta abundància de peixos) i la contaminació de les aigües.
- Aigües jurisdiccionals (mig d'aigua del voltant de cada país).
- Explotació sostenible dels recursos marins: tenen problemes de la quantitat de pesca, tipus de xarxes, els mètodes i l'aqüicultura.