Actius nets mitjans
FONTS DE FINANÇAMENT DE L’EMPRESA Fonts de finançament:
recursos líquids o mitjans de pagament a disposició de l’empresa per afrontar les seves necessitats dineràries. Recursos financers es poden classificar segons 4 criteris: -Segons el termini de devolució de la font financera: ·Fonts de finançament a curt termini: termini de devolució inferior a 1 any. (crèdit dels proveïdors, préstecs bancaris..) ·Fonts de finançament a llarg termini: termini de devolució superior a 1 any. (préstecs a llarg termini i emprèstits, termini d’exigibilitat indeterminat o indefinit al temps= recursos propis (capital i reserves)). -Segons la procedència dels recursos: ·Finançament extern: recursos procedents de l’exterior de l’empresa. (capital social, préstecs, crèdits de funcionament de l’empresa..) ·Finançament intern: recursos generats per l’empresa a través de la seva activitat. (reserves, quotes acumulades d’amortització i provisions) -Segons la propietat dels recursos: ·Mitjans de finançament propis: recursos que pertanyen al/s propietaris de l’empresa. (capital i reserves) ·Mitjans de finançament aliens: recursos que s’han de tornar, no pertanyen als propietaris de l’empresa. (préstecs, crèdits i emprèstits de tota mena, a c/t o ll/t) -Segons la manera d’obtenir els recursos: ·Fonts de finançament espontani: sorgeixen dels ajornaments dels pagaments dels deutes. (factures que cal pagar als proveïdors a 30 dies o fons acumulats d’ingressos per IVA fins al moment de liquidació) ·Fonts de finançament negociat: són de naturalesa contractual, no es produeixen de manera espontània. (crèdits i préstecs contractats per l’empresa)
FONTS DE FINANÇAMENT SEGONS LA TITULARITAT ·Recursos propis:*Recursos propis amb caràcter extern: -Capital social: format per les aportacions dels socis al formar-se la societat. Poden ser de persones individuals, empreses o grups d’empreses. -Subvencions: concedides per administracions públiques. Són el fons que rep l’empresa de manera gratuïta i estan destinats a fomentar una activitat determinada. *Recursos propis amb caràcter intern/ autofinançament: Està generat pels fons que es generen a l’empresa com a conseqüència de la seva activitat. Hi ha 2 tipus: Per enriquiment: constituït pels beneficis generats i no distribuïts entre els socis (reserves) que augmenten el patrimoni net. -Reserves: són els beneficis no distribuïts per l’empresa. Poden ser legals, quan la quantitat està fixada per l’estat, estatuàries, quan estan fixades pels estatus de l’empresa i voluntàries, a causa de beneficis extraordinaris. Les reserves permeten dur a terme noves inversions, que afavoreixen el creixement. Per manteniment: fons d’amortització i provisions per mantenir inalterat el patrimoni de l’empresa. -Fons d’amortització: formades pel valor que va perdent l’immobilitzat en el procés de producció. Els béns de l’immobilitzat perden valor pel mateix ús que se’n fa al procés productiu o pel seu desús, i funciona pels canvis tecnològics que es produeixen. Quan s’acaba l’exercici es calcula la pèrdua de valors que s’ha produït en els actius. Al final de la vida d’aquests actius l’empresa els podrà substituir fent ús dels diners acumulats en el fons. Causes de pèrdua de valor dels actius: per ús i desgast, el pas del temps i avanç tecnològic o demanda variada que fa innecessari i ús de determinats equips. -Fons de provisions: fons que es crea per fer font a certes pèrdues que encara no s’han produït o bé per futures despeses. (cobrir riscos, pèrdua de valors mobiliaris, fons per a indemnitzacions..) Avantatges d’autofinançament: -atorga a l’empresa més autonomia i llibertat d’acció -per a les pimes constitueix pràcticament l’única manera d’obtenir recursos financers a ll/t -aporta liquiditat a l’empresa sense que aquesta hagi de recórrer al mercat de capitals Inconvenients d’autofinançament: -disminueix els dividends(repartiment de beneficis) i per tant, la rendibilitat que percep el soci per la seva aportació de capital -com que no hi ha un cost explícit hi ha perill que s’utilitzi en inversions poc rendibles -es genera de manera gradual i lenta ·Recursos aliens: *Recursos aliens a ll/t: Són aquells dels quals l’empresa disposa durant un període superior a un exercici econòmic i passat aquest temps ha de tornar amb interessos. -Préstecs a ll/t: les empreses demanen préstecs a les institucions de crèdit per poder finançar-se. L’empresa disposa dels diners de manera immediata. Els diners s’han de tornar amb els interessos corresponents i segons les condicions establertes. -Emprèstits: són títols de crèdit que emeten les empreses i que són adquirits per un particular a canvi d’un interès. (obligacions, bons..) se’ls anomena valors de renda fixa perquè solen donar interessos prefixats per endavant. Ho fan quan les empreses necessiten una gran quantitat de diners i les condicions dels préstecs no són econòmicament estables. Demanen préstecs un gran nombre d’empreses i particulars. L’empresa ha de tornar els diners i els interessos. Només ho poden fer grans empreses. -Lísing: l’empresa incorpora actiu fix a canvi de quotes d’arrendament. Hi intervenen 3 agents econòmics: empresa-client, necessita un bé (cotxe), empresa-fabricadora, empresa que fabrica el bé, empresa de lísing, compra el bé, el cedeix al client i li fa pagar un lloguer. La durada de l’operació coincideix amb la durada de l’element patrimonial. Quan acaba el període de lloguer es pot tornar el bé o comprar-lo segons el preu fixat al contracte. Inconvenient principal: elevat cost de finançament. Avantatge:resultat econòmic més baix i menys impostos. Durada mínima 2 anys béns mobles, 10 anys béns immobles. -Rènting: lloguer de béns mobles i immobles a mitjà i llarg termini. L’arrendatari es compromet a pagar una renda fixa mensual durant un període determinat. L’empresa es compromet a facilitar l’ús del bé durant el termini contractual, manteniment del bé, assegurança a tot risc, substituir equips o renovar contracte (donar opcions en acabar el contracte). *Recursos aliens a c/t: -Préstecs a c/t: l’empresa demana diners a una entitat financera per cobrir les seves necessitats a c/t. L’empresa haurà de tornar diners i interessos en menys d’1 any. -Crèdits bancaris a c/t: descobert en compte (números vermells), utilització d’un import superior al saldo disponible d’un compte corrent. Avantatge: disposició de diners aconseguida immediatament, però interessos més alts. Compte de crèdit: empresa signa un contracte amb una entitat financera i aquesta posa a la seva disposició un compte corrent amb un límit de diners. Es fa quan l’empresa vol demanar diners per si a cas i no sap quina quantitat demanar. -Emprèstit de pagarés de l’empresa: títols de deute que emeten les empreses privades per aconseguir finançament a c/t. Qui compra el pagaré paga una quantitat menor que el seu valor nominal quan l’adquireix però quan ho recupera se li abona el valor nominal. -Crèdit comercial: finançament automàtic que aconsegueix l’empresa quan deixa a deure compres que fa als proveïdors. L’empresa pot treballar amb els materials i subministraments adquirits, que implica un finançament per l’empresa durant el temps que triga a pagar les factures. Si el proveïdor no fa descompte per pagar al comptat el finançament és gratuït. -Descompte d’efectes: l’empresa pot portar al descompte les lletres de clients que té en cartera abans del seu venciment. Si no es paga el banc carregarà l’import, a més de les despeses de devolució al compte de l’empresa. -Factoring: venda de tots els drets de crèdit sobre clients (factures, lletres..) a una empresa (factor), la qual proporciona a l’empresa una liquiditat immediata i li evita el problema dels impagaments i morosos. Inconvenient: alt interès i altes comissions. -Confirming: l’empresa lliura les seves factures a una entitat de crèdit. El banc pagarà el dia de venciment traient els diners del compte de l’empresa, i cobrarà comissió. A més el banc envia un missatge al proveïdor per dir-li quan cobrarà i oferint-li cobrar abans del dia estimat. -Fons espontanis de finançament: diners que l’empresa Déu a Hisenda o a la Seguretat Social. Diners que l’empresa paga als treballadors a final de mes, ja que si cobressin diàriament l’empresa hauria de demanar préstecs per poder mantenir el mateix nivell d’inversions.
ELS MERCATS DE VALORS I LES OPERACIONS DE FINANÇAMENT EMPRESARIAL Un actiu financer és un títol emès per una empresa que li aporta finançament. Els compradors adquireixen el dret a rebre uns ingressos futurs i són un mitjà de mantenir riquesa. -De renda fixa: aporten fluxos al llarg del temps, coneguts des del començament (bons,pagarés..) -De renda variable: generen fluxos incerts que depenen bàsicament dels beneficis de la companyia repartits en forma de dividends i de la variació de valor del títol (accions) Mercat de valors: mercat on es col·loquen i negocien aquests actius financers. Tipus: mercat primari: emissió de valors per 1era vegada i aporta finançament als emissors (ampliació de capital, emissió de bons). Mercat secundari: es negocien els valors que van ser emesos i les entitats o persones que posseeixen valors i els venen els genera liquiditat. (compra o venda d’accions o bons que ja van ser emesos). Mercats de valors regulats a Espanya: -Borsa de valors: negocia accions, drets de subscripció sobre noves accions i altres actius financers. -Mercat del deute públic anotat: negocia els valors de la renda pública. -Mercat espanyol de renda fixa privada: permet negociacions majoristes de determinats actius de renda fixa (bons, obligacions o pagarés d’empresa). -Mercat alternatiu borsari: donar entrada al mercat secundari a empreses de mitjana dimensió. -Mercat alternatiu de renda fixa: permetre a les pimes solvents accedir al finançament mitjançant l’emissió de bons o pagarés. ·Avantatges per a l’empresa de cotitzar en el mercat de valors: L’admissió a cotització incrementa el nombre de canals que té i que li permeten la captació de recursos. Perquè els valors que emeten les empreses siguin atractius per l’inversor l’empresa ha de garantir: rendibilitat, seguretat i liquiditat. Avantatges per l’empresa emissora: s’obté finançament a menor cost que altres fonts, la quantitat de finançament és elevada, millora la imatge pública de l’empresa amb la publicitat gratuïta dels mitjans de la comunicació i amb informació sobre la marxa de la borsa. Inconvenients: l’emissió de noves accions que cotitzen en borsa pot comportar una pèrdua de poder en l’empresa per als accionistes fundadors, les empreses han de facilitar informació períòdica als accionistes i a la borsa, les empreses s’han de sotmetre a l’auditoria externa, les accions passen a mans de desconeguts o no volguts pels accionistes fundadors. Avantatges compradors actius financers: aconseguir liquiditat si és necessària, informació sempre actualitzada sobre el valor dels títols. Inconvenients: risc per la fluctuació de valor.