Absolutisme Monàrquic i l'Ascens del Parlamentarisme

Ciencias sociales4,45 KB

L'Absolutisme Monàrquic: El Poder de Dret Diví

L'eix central del sistema polític de l'Antic Règim era la monarquia absoluta de dret diví, segons la qual l'autoritat del monarca provenia de Déu, en nom del qual exercia el poder. El monarca controlava l'Estat, concentrava tots els poders i tenia un poder absolut. L'arbitrarietat era la norma d'Estat i cap llei no protegia els súbdits del despotisme.

Organització i Administració de l'Estat Absolut

Malgrat que tot el poder l'exercia el rei, a la pràctica hi havia algunes institucions que l'assessoraven i que n'executaven les ordres.

L'Òrgan Principal de Govern: El Consell d'Estat

L'òrgan principal de govern era el Consell d'Estat, els membres del qual eren designats pel rei i que se subdividia en diverses seccions:

  • El Consell de Finances
  • El Consell de Justícia
  • El Consell de Guerra, etc.

L'Administració Provincial i els Funcionaris

L'administració provincial estava en mans de governadors que tenien atribucions per:

  • Aplicar les lleis i mantenir l'ordre.
  • Dirigir les obres públiques.
  • Promoure la indústria i el comerç, etc.

Aquests càrrecs depenien del monarca i eren revocables a la seva voluntat. Una legió de funcionaris i buròcrates s'encarregava d'executar les ordres reials, d'administrar justícia i de recaptar impostos, entre d'altres tasques.

Restriccions al Poder Reial

El monarca no compartia la sobirania amb cap institució, no havia de retre comptes a ningú ni s'havia de sotmetre a cap control. El seu poder només estava restringit per:

  1. La llei divina (a la qual estava sotmès).
  2. El dret natural.
  3. Les lleis fonamentals de cada regne (que el monarca havia d'acceptar en el moment de la coronació).

El Paper Limitat dels Parlaments

Una de les limitacions del poder reial provenia dels Parlaments, unes institucions que havien nascut a l'Edat Mitjana i que reunien els representants dels tres estaments. Els Parlaments només tenien algunes atribucions en matèria fiscal, com votar nous impostos.

Però els monarques absoluts van intentar marginar els Parlaments que podien obstaculitzar l'exercici del poder absolut, i només hi recorrien en situacions extremes: per demanar un augment d'impostos o ajudes econòmiques.

Inicis del Parlamentarisme a Anglaterra

A Anglaterra es va arribar a aquesta situació després de les dues revolucions del segle XVII que van posar fi a la monarquia absoluta dels Stuart.

Les Revolucions Angleses i la Limitació del Poder

L'any 1649, una primera revolució va enderrocar i executar Carles I, que havia intentat governar sense control parlamentari. Després d'un període republicà, Carles II va haver d'acceptar el reconeixement de l'Habeas Corpus l'any 1679, amb el qual es garantia a qualsevol detingut a comparèixer davant d'un jutge i a disposar d'un advocat.

El 1689, una segona revolució va destronar els Stuart i el Parlament va obligar el nou rei, Guillem d'Orange, a jurar la Declaració de Drets, que limitava els poders del monarca i sotmetia algunes de les decisions al Parlament.

La Monarquia Parlamentària Anglesa

Anglaterra va tenir una monarquia parlamentària. El poder executiu i legislatiu estaven separats, i un Parlament votava les lleis i controlava els membres del govern. Els ciutadans tenien garantida la defensa de la seva llibertat individual i s'institucionalitzava una justícia independent del poder executiu.

Limitacions del Parlamentarisme

Però aquest parlamentarisme tenia limitacions:

  • Només una minoria (burgesos) tenia dret a vot.
  • Els habitants de les colònies no estaven representats al Parlament.
  • L'esclavitud continuava sent acceptada.

Descargar

PDF Word HTML