Chuletas y apuntes de Religión de Secundaria

En el marco del hinduismo, Brahmā (literalmente ‘evolución’ o ‘desarrollo’ en idioma sánscrito) es el dios creador del universo y miembro de la Trimurti (‘tres formas’), la tríada conformada por Brahma (dios creador), Vishnu (dios preservador) y Shiva (dios destructor). Creador del mundo y de los Vedas (Rig Veda, de los cuatro que hay en total, el mencionado en el libro es el más antiguo), Brahma es un agente del Brahman (el Ser supremo o Ser absoluto del hinduismo).

Nunca se volvió objeto de adoración: en India solo hay dos templos dedicados a él.

El Principio del Universo: Brahman

En el hinduismo hay diversidad de creencias, pero básicamente los hinduistas creen que detrás del universo visible (Māyā) -al que atribuyen... Continuar leyendo "Brahma: El Dios Creador del Hinduismo" »

476 dC: Roma va ser conquerida pels Ostrogots (tribu germànica), l'últim emperador deposat i la fi de l'Imperi Romà d'Occident.

Crisi: "Canvi"

Període de canvi entre dos sistemes/situacions, que porta inestabilitat i problemes. A partir del segle III l'Imperi Romà va començar a patir una sèrie de crisis:

Crisi econòmica:

• Petit canvi climàtic:
  • Sequeres i augment de temperatures.
  • Descens de la producció agrícola (aliments).
  • Menys menjar disponible i més car.
  • Gent pobre passa gana o mor de gana.
  • Descens de la població a la zona Mediterrània.
  • Augment de població al nord d'Europa (enemics de Roma).
• Epidèmies:
  • Mortaldat (gent afeblida) i descens de població.

Crisi militar:

• Dificultats per reclutar soldats.
• Problemes per pagar a temps a les tropes.

Humanisme: definició i context

Humanisme: corrent cultural que va canviar la forma de pensar medieval.

• Segle XV
• Objectiu: Volien unir l'herència clàssica, l'interès pels descobriments científics i els valors cristians transmesos per la Bíblia.

Teocentrisme (Déu el centre de tot) vs Antropocentrisme (l'home al centre de tot).

Van aprendre llatí i grec i van traduir moltes obres a llengües vernacles com el francès, l'anglès i l'italià.

Humanistes destacats

• Petrarca
• Pico della Mirandola — Síntesi de la cultura clàssica, jueva i cristiana.
• Baldassare Castiglione — Defineix el model d'humanista perfecte.
• Thomas More — Planteja una societat ideal sense desigualtats socials.
• Maquiavel — Proposa un model de príncep que justifica tots els

Regne Franc a la Gal·lia (s.V-s. VIII)

Carles Martell, un cap militar franc guanya la Batalla de Poitiers (732)

Pipí el Breu, el seu fill, inicia la dinastia carolingia

Carlemany, el seu net, inicia l'Imperi carolingi

Carlemany i l'Imperi carolingi

Volia reconstruir l'Imperi romà d'Occident

Conquereix nous territoris

L'any 800 és coronat emperador pel papa

Impuls cultural a través dels monestirs (renaixement carolingi)

Organització de l'Imperi carolingi

Divisió de l'Imperi en “Comtats” i “Marques”

Comtats (divisió interior de l'Imperi)

Comtes (noble de confiança)

Encarregat d'administrar justícia, recaptar impostos,

reclutar exèrcit i protegir la població.

Marques (territoris fronterers de l'Imperi)

Marquesos (cap militar)

Encarregat de... Continuar leyendo "El Regne Franc a la Gal·lia i l'Imperi Bizantí" »

Diferencias y Estructura de las Biblias Judía y Cristiana

Las biblias del judaísmo y del cristianismo difieren en varios aspectos importantes. La biblia judía son escrituras hebreas, 39 libros escritos en su versión original en hebreo, a excepción de unas pocas partes que fueron redactadas en arameo. La biblia cristiana consta de dos partes: Antiguo Testamento y 27 libros del Nuevo Testamento. Las dos principales ramas del cristianismo estructuran el Antiguo Testamento de modo algo diferente. La exégesis del Antiguo Testamento leída por los católicos es la biblia del judaísmo más otros siete libros y adiciones. Algunos de los libros adicionales fueron escritos en su versión primitiva en griego, al igual que el Nuevo Testamento. Por... Continuar leyendo "Diferencias y Estructura de las Biblias Judía y Cristiana: Un Estudio Comparativo" »

Renovación Interior de la Iglesia en el Siglo XIX

A pesar de las dificultades y problemas, hubo una gran renovación interior que se manifestó en cinco aspectos:

1. 1. Un retorno a la fe: Frente al racionalismo de la Ilustración, se produjo un retorno a lo religioso y a la práctica de la fe cristiana.
2. 2. La nueva imagen de los sacerdotes: Los sacerdotes, formados en los seminarios, eran en general personas piadosas, cultas e instruidas, dedicadas plenamente a su labor pastoral.
3. 3. La piedad popular: Renació la religiosidad popular (devoción a los santos, consagración de países al Sagrado Corazón de Jesús, confesiones y comuniones frecuentes...).
4. 4. La devoción a la Virgen María: Se definió el dogma de la Inmaculada Concepción y se produjeron

Apol·lo: en el naixement de la tragèdia, un nucli reconeix la vida com a valor important i la convicció de la cultura occidental que ha rebutjat i temut la vida. A la tragèdia clàssica grega hi ha dos principis: dionisíac i apol·loni. La Grècia presocràtica no ha oblidat aquests déus (passió). La tragèdia grega mostra i manté l'oposició irreconciliable entre els déus. L'art tràgic diu sí a la vida amb el dolor que comporta. L'època de Sòcrates i Plató és una etapa de decadència i l'error imposa Apol·lo per sobre de Dionís. (ex.) Defensa Dionís, la vida tal com és, amb dolor i mort. Critica i renuncia a la vida, creu que és iniciada per Sòcrates i assumida pels cristians. La vida és dolor i destrucció front l'art,... Continuar leyendo "Nietzsche: Apol·lo, Dionís, Superhome i Voluntat de Poder" »

La Iglesia como Objeto de Estudio

La Iglesia puede ser objeto de conocimiento desde diversas perspectivas:

1. Conocimiento Fenomenológico

La Iglesia puede ser objeto de conocimiento fenomenológico, basado en la experiencia de un hecho social que actúa en el tiempo y tiene historia. Descubrimos la Iglesia como comunidad religiosa por las leyes religiosas que afectan al grupo. Cuando se da una fe en la divinidad, los creyentes forman una comunidad viva.

2. Conocimiento Filosófico

La Iglesia puede ser objeto de estudio a un nivel más profundo (nivel filosófico), es decir, estudiar la Iglesia con una actitud que va más allá de los sentidos.

3. Conocimiento desde la Mirada Creyente

El hombre descubre la Iglesia constituida sobre la revelación... Continuar leyendo "Explorando la Naturaleza de la Iglesia: Fundamentos, Misterio y Atributos Esenciales" »

La Época Altomedieval (Primera Parte)

La época altomedieval comienza en el siglo VIII con la invasión musulmana de la Península Ibérica y el consecuente derrocamiento del reino visigodo de Toledo. La Península se divide entonces en dos zonas diferenciadas: la zona musulmana y la zona cristiana.

Sistemas Normativos en la España Musulmana

Dentro de la España musulmana existe una pluralidad jurídica, es decir, la coexistencia de varios sistemas normativos:

• El musulmán: se aplica a la comunidad islámica, a aquellos sometidos a la voluntad de Dios (Islam), llamados árabes.
• El mozárabe: lo aplican los visigodos en territorio musulmán, pactando con las autoridades musulmanas para permanecer en él. Se transformó en un elemento residual.
• El

Una llengua és:

Una eina de comunicació entre els individus d'una comunitat lingüística.

Un mitjà de transmissió de la cultura d'una generació a la següent.

Al món hi ha unes 6.000 llengües diferents (es poden traduir entre elles).

Es poden agrupar en famílies lingüístiques, segons el seu origen.

La majoria de llengües que es parlen a Europa són de la família indoeuropea, que inclou diversos grups: romàniques, germàniques, eslaves...

Les llengües no sempre es corresponen amb les fronteres dels estats:

N'hi ha que es parlen en molts estats diferents.

Hi ha estats on se'n parla més d'una.

Un 45% de la població mundial parla alguna d'aquestes 5 llengües: xinès mandarí, anglès, hindi, espanyol, rus.

Hi ha més de 5.700 llengües... Continuar leyendo "La Importància de les Llengües i les Cultures en la Humanitat" »