Chuletas y apuntes de Religión

Aristòtil: El bé de l'ésser humà

A. El fi últim de l'home: El bé summe

Segons Aristòtil, tot art, tota recerca, tota acció i tot propòsit tendeixen vers algun bé: la vida humana és, per tant, tendencial. De fet, tota vida ho és.

“L’ésser de la llavor, per exemple, no és ser llavor tota la vida, sinó arribar a ser roure o alzina. D’una llavor diem que és una bona llavor quan té la força vital que l’empeny a deixar de ser llavor per a passar a ser arbre; les llavors que no tenen aquesta força, que no compleixen el seu fi natural, són bordes, males llavors.”

Però si parlem, no pas de llavors, sinó d’éssers humans, quin és el fi al qual tendim, quin és el bé de la vida humana? Resposta: si el bé de la llavor és... Continuar leyendo "El Bé Suprem i el Fi Últim de l'Ésser Humà segons Aristòtil" »

Los 7 Sacramentos

Iniciación Cristiana

• Bautizo
• Eucaristía
• Confirmación

Curación

• Reconciliación/Penitencia
• Unción de los Enfermos

Servicio

• Matrimonio
• Orden Sacerdotal

Los sacramentos son signos-símbolos sensibles y eficaces, instituidos por Jesús y entregados a la Iglesia, para la santificación del hombre y encuentro con Dios. Lo compone la materia, forma y ministro.

La materia es la realidad o acción sensible, la forma son las palabras que se pronuncian, el ministro es la persona que realiza o administra el sacramento.

Bautizo

• Materia: agua, aceite, fuego, cruz y ropa blanca
• Signos: agua
• Forma: Yo te bautizo en el nombre del Padre, del Hijo y del Espíritu Santo.
• Ministro: obispo
• Fundamento bíblico: Mt 28, 18-19
• Efectos: primer paso a la vida cristiana

Eucaristía

• Signos:

Conceptos Fundamentales de la Doctrina Cristiana

Este documento explora preguntas esenciales sobre la fe cristiana, abordando temas cruciales como los enemigos del alma, la naturaleza del pecado, las tentaciones, los pecados capitales, las virtudes para contrarrestarlos y la importancia de la gracia divina en el camino hacia la salvación.

Sección 1: Los Enemigos del Alma

1. ¿Cuáles son los enemigos del alma?

Los enemigos del alma, según la tradición cristiana, son el mundo, la carne y el demonio.

2. ¿Qué es el mundo?

En el contexto religioso, el mundo se refiere al conjunto de valores, sistemas y filosofías humanas que se oponen a la voluntad de Dios y que pueden desviar al creyente de su camino espiritual.

3. ¿Qué es la carne?

En el contexto... Continuar leyendo "Conceptos Clave de la Doctrina Cristiana: Pecado, Virtud y Gracia Divina" »

Pentecostés: El Nacimiento de la Iglesia

La Doctrina Social de la Iglesia (DSI) es la aplicación concreta del Evangelio a la vida social. Se fundamenta en la dignidad de la persona. Esta dignidad requiere:

• Condiciones materiales para vivir dignamente.
• El respeto a la libertad de todo ser humano.
• La consideración del prójimo como otro yo.
• La subordinación del orden social al bien de la persona.

Se han de respetar y garantizar los derechos de la familia como primera sociedad natural y centro de la vida social.

El Compromiso del Cristiano en la Construcción de la Sociedad

La fe exige el compromiso del cristiano en la construcción de la sociedad. La acción del cristiano se inspira en el Evangelio de las Bienaventuranzas y se realiza a través de las obras de misericordia, mediante:

• El

San Agustín de Hipona: Vida y Conversión

Agustín de Hipona nació en el año 354. Patricio y Mónica fueron sus padres. Agustín tenía mucha imaginación y era muy inteligente; estudió gramática y retórica. Tuvo algunas dudas sobre aspectos del cristianismo, por lo que fue a Milán, donde conoció al obispo Ambrosio y se convirtió en el año 387. Tras la muerte de su madre, se ordenó sacerdote y abrió un monasterio en Hipona.

La Expansión del Cristianismo y la Libertad de Culto

Hacia el año 300, el cristianismo estaba muy expandido. En el año 313, el emperador Constantino otorgó la libertad de culto; así, los cristianos podían celebrar su religión libremente. Luego, la Iglesia fue reconocida y protegida.

Los Grandes Concilios Ecuménicos

• Concilio

Sobre la Llibertat (1859)

Sobre la Llibertat (1859) és un recull històric de la llibertat al llarg de la història. Sosté que existeixen dos àmbits de la vida dels ciutadans: la vida privada i la vida pública. A la vida pública, els ciutadans viuen de cara als altres fent les tasques pròpies de la seva professió, per exemple. Els éssers humans, dins l’àmbit de la vida privada, trien aquells elements que consideren fonamentals per a la bona vida, segueixen els principis religiosos que consideren més adients i tenen les opinions que volen. L'Estat no ha d’intervenir en aquests afers de la vida privada. Ara bé, molts dels nostres actes afecten a d’altres persones i, per tant, no poden circumscriure’s dins l’àmbit de la vida... Continuar leyendo "Llibertat i Igualtat: Mill, Maquiavel i els Mèdici" »

La Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (476 d.C.)

La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480. Ròmul Augústul, sovint considerat erròniament l'últim emperador romà d'Occident, va ser deposat el 476 pel capitost germànic Odoacre.

Els Pobles Germànics i les Causes del Col·lapse

Les primeres notícies sobre els pobles germànics provenen de l'Antiga Roma. Són esmentats per primer cop el 220 a.C., quan els Cimbres i Teutons van envair territori romà al final del segle II a.C. Els primers foren considerats celtes i els segons germànics.

Juli Cèsar esmenta que, el 72 a.C., els Sèquans i els Arverns van... Continuar leyendo "La Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i l'Emergència de Nous Poders" »

Kristautasunaren eraldaketak Goi Erdi Aroan

Elizak Inperioan eragina irabazi arren, haren egiturak Inperioaren egitura ofizialekin lotuta zeuden. Horregatik, landa-inguruan eta Inperioaren mugetan ia ez zegoen presentziarik. Eraikin gehienak Inperioaren bihotzean zeuden, irla batzuk osatuz.

Santuak eta Hagiografia

• Santuak: Mirariak egiten dituztenak, jarrera eredugarria dutenak, zeruan daude. Gu bezalakoak, baina goratuak (elebatuak).
• Munduko gaitzak pairatu dituztenez, gurekin kontaktuan daude, Jainkoa baino hurbilago.
• Santu batzuk martirizatuak izan ziren (kristautasunagatik hil zirenak). Arrakasta handia lortu eta biderkatzen joan ziren.
• Haien presentziaz jabetzeko modua erlikiak ziren.
• Horren ondorioz, Hagiografia (santuen bizitzen idazketa) sortu