Chuletas y apuntes de Religión

Características de la Doctrina Social de la Iglesia

La Doctrina Social de la Iglesia (DSI) proyecta el dogma y la moral cristiana sobre el plano social. Su esencia fundamental se encuentra encerrada en el mandamiento del amor dado por Jesús, el cual constituye la síntesis de todas las leyes de Dios y del mensaje de los profetas.

Origen y Distinción

Para muchas personas, la DSI pertenece a la misma naturaleza que otras doctrinas sociales como el socialismo, el liberalismo y el comunismo. Sin embargo, cuando el Papa León XIII formuló la Doctrina Social de la Iglesia, no tomó elementos del liberalismo ni del socialismo, sino que se nutrió del propio Evangelio para reaccionar contra los errores de las ideologías mencionadas, adoptando conclusiones... Continuar leyendo "Esencia y Metodología de la Doctrina Social Católica" »

Els Orígens: Civilització Índia i l'Arribada dels Aris

Indis: civilització agrícola, urbana i culte. Politeïsta: deïtats i déus.

Aris: pastors, guerrers i menys cultes, imposen la seva religió, els cultes vèdics i els seus textos sagrats, els Vedes. Politeista: déus relacionats amb forces de la natura: Agni (el foc), Indra (tempesta) i Varuna (aigües). No hi havia deesses. Rituals i sacrificis. Creien en els tractes amb els déus. Rituals molt complicats controlats pels sacerdots. Creien en un déu absolut, universal: BRAHMAN. Els sacerdots eren els bramans, “relacionats amb el Brahman”.

L'Evolució cap a l'Hinduisme

El vedisme era una religió rígida. Les classes populars l’abandonen, produint-se un renaixement dels cultes indis... Continuar leyendo "Història i Fonaments de l'Hinduisme i el Budisme" »

La Vida Monàstica

Des de ben aviat, hi ha hagut cristians que han volgut viure imitant la manera de viure de Jesús. Per això, alguns cristians dels primers segles vivien des de la pobresa o bé es retiraven per viure en completa soledat i austeritat, com els anacoretes. Es retiraven del món per viure en la contemplació i la penitència. Alguns anacoretes vivien al desert i s'anomenaven ermitans. Altres es congregaven al voltant d'un mestre i vivien en comú en els cenobis, que significa "vida en comú".

Sant Benet i la Vida Monàstica a Occident

A Occident, va ser sant Benet qui va impulsar la vida monàstica amb la seva Regla (segle VI), que es va convertir en un punt de referència. Sant Benet va construir nombrosos monestirs en els quals... Continuar leyendo "Vida Monàstica i l'Imperi de la Cristiandat" »

La Polis Grega: Concepte i Evolució

La polis no era únicament el nucli urbà o el territori, sinó també els voltants. L'espai públic era el més important. És l'àmbit del ciutadà on sorgeix la civilització, la preocupació social, on l'home viu en relació amb els altres ciutadans. La polis es va convertir en una estructura estatal.

La polis es caracteritzava per:

• Àgora: Centre de la vida pública.
• Societat: Comunitat de ciutadans.
• Espai comú: Lloc de convivència i debat.
• Societat civil: Organització dels ciutadans.

La Polis Arcaica: El Cas d'Esparta

Els habitants d'Esparta es deien a ells mateixos "aristòcrates". L'inici de l'estructura política era el Consell dels Ancians i la política era l'oligarquia, però tot això va anar derivant... Continuar leyendo "De la Polis Grega al Cristianisme: Evolució Històrica i Cultural" »

Caritat i pobresa a l'Edat Mitjana

La resposta a la pobresa medieval és el que es coneix com a caritat, que ve del llatí caritas, que vol dir amor i estimació al proïsme. L'autor més important citat és Francesc Eiximenis: filòsof social que reflexionava molt sobre la pobresa i la caritat.

Francesc Eiximenis: plantejaments i crítiques

El primer llibre que escriu és Lo Cristià. Eiximenis és un autor molt influït per la religió. En aquest llibre adopta un plantejament organicista: compara el funcionament del cos físic amb el cos civil. Igual que quan tenim una infecció al cos físic intentem eliminar-la, la societat ha d'eliminar allò que produeix molèstia o desordre. Això vol dir, segons la seva visió radical, que s'ha d'«eliminar»... Continuar leyendo "Caritat i pobresa a l'Edat Mitjana i Renaixement: institucions i respostes" »

Tot i que la vall tenia una població relativament reduïda a l'edat mitjana, els dignataris locals (els barons d'Erill) reberen grans quantitats de plata per encoratjar-los a participar en la campanya catalana per recuperar Barbastre i Saragossa. La major part d'aquests diners es van dedicar a construir diverses esglésies entre el segle XI i el XIV, seguint l'estil arquitectònic importat de Llombardia. Les esglésies es caracteritzen per l'elaboració en el treball de la pedra i per l'elegància dels campanars.

Entre el 30 d'agost i el 14 de setembre de 1907 es va realitzar la Missió arqueològico-jurídica a la ratlla d'Aragó, organitzada per l'IEC amb la missió de protegir el patrimoni artístic català. L'equip estava format per Josep... Continuar leyendo "Esglésies romàniques de la Vall de Boí" »

Orígenes del Cristianismo

1.- ¿Cuándo empieza la Iglesia?
La Iglesia empieza el día de Pentecostés con la venida del Espíritu Santo sobre los apóstoles.

2.- ¿Qué significa la palabra apóstol?
Apóstol significa enviado.

3.- ¿Cómo se llamaban los 12 apóstoles?
Los 12 apóstoles que escogió Jesús se llamaban: Pedro, Andrés, Juan, Santiago el mayor, Bartolomé, Mateo, Judas Tadeo, Felipe, Simón, Santiago el menor y Judas Iscariote.

4.- ¿Qué significa la palabra Evangelio?
Evangelio es una palabra griega que significa buena noticia.

5.- ¿Cuál es el mandato de Jesucristo a sus discípulos?
Id al mundo entero y predicad el evangelio, bautizando en el nombre del Padre, del Hijo y del Espíritu Santo.

Expansión del Cristianismo

6.- ¿Cuáles... Continuar leyendo "Orígenes y Expansión del Cristianismo: Preguntas y Respuestas Clave" »

Cristianisme

a) Ortodòxia (Església Oriental)

• Qualitat que reivindica aquelles tradicions religioses com la "recta doctrina".
• Església Ortodoxa: Conjunt concret i històric d'esglésies cristianes.
• Organització: Les esglésies tenen el seu propi cap.
• Els casats poden ser capellans, però no bisbes.
• A Catalunya, hi ha gent autòctona convertida a l'ortodòxia per fascinació pel ritu oriental.

b) Catolicisme

• Històricament ha tingut hegemonia.
• Tret cultural important; eix entorn del qual giren la majoria de grups religiosos.
• La llibertat i igualtat en l'oferta religiosa a Catalunya és més teòrica que pràctica.
• El pluralisme religiós a Catalunya fa referència a la possibilitat de formar part del catolicisme i no pas a les possibilitats d'afiliar-

La moral cristiana es fonamenta en els principis divins revelats a l'Evangeli, oferint un codi ètic que guia la vida dels creients.

• Una ètica o moral cristiana té com a origen Déu, i és en Ell i en el seu Evangeli on es fonamenta el codi de normes ètiques i morals que ens aporta aquesta ètica.
• Quan Sant Pau arriba a Roma, s’enfronta als epicuris (màxim plaer i mínim dolor) i als estoics (austeritat, recerca de la felicitat apartant-se dels desitjos: ascetisme). Presenta el cristianisme com una veritat diferent.
• Però per entendre la moral cristiana, hem de comprendre la importància que aquesta moral dóna a la persona i el seu propòsit.

La Persona Humana: Relleu Especial en la Moral Cristiana

• Perquè la persona humana és imatge de

Experiencias que facilitan el encuentro

El encuentro con Jesús no depende del ser humano.

• Contemplar la naturaleza: Prestar atención y dejar que la naturaleza hable por medio de todos los lenguajes posibles.
• Analizar: Cualquier acontecimiento humano, ya sea propio o ajeno, desde distintas perspectivas: política, humana, ética.

3. El encuentro con Jesús en la vida cristiana

Jesús se hace presente en la vida cristiana y se le puede encontrar sobre todo en:

• La liturgia y la Eucaristía: Son el lugar privilegiado del encuentro con Jesucristo.
• La lectura: Conocer la Escritura es conocer a Jesús.
• La oración: Es el espacio en el que los cristianos, alimentados por la Palabra y la Eucaristía, se encuentran con Dios.
• La vida en comunidad.

El Camino de