Chuletas y apuntes de Religión de Otros cursos

concep2 bíblico de milagro   El concep2 bíblico de «milagro” es otro.La biblia es una interpretación religiosa de la his2ria y en sus narraci1s no se plantea el problema de si se conculcan o no las leyes de la naturaleza,sino si «se ve» la ayuda salvadora de Dios.   Para la biblia,«milagro» es un acontecimien2 sorprendente,aunque no hace falta que sea contrario a las leyes naturales,que el creyente interpreta como señal de la acción salvadora de Dios.A la misma naturaleza,por ejemplo,se le llama «milagro»,cuando se experimenta en ella la acción de Dios (sal 136,4-7),y es evidente que en este caso no se modifica ninguna ley natural   Los cuatro evangelios coinciden en presentarnos a jesús como un hombre que hizo milagros y... Continuar leyendo "Milagros concomitantes" »

Context Històric: De l'Imperi Romà a Bizanci

Quan Teodosi va morir el 395, l'Imperi Romà es va dividir en dos: l'Imperi Romà d'Occident, amb capital a Roma, i l'Imperi Romà d'Orient, amb capital a Constantinoble. L'Imperi d'Occident va caure el 476, però l'Imperi Bizantí va sobreviure. L'emperador Justinià, al segle VI, va portar Constantinoble a un moment d'esplendor política, cultural i religiosa, construint grans esglésies i recopilant les lleis romanes al Codi de Justinià.

L'any 313, l'emperador Constantí va emetre l'Edicte de Milà, que donava llibertat religiosa i posava fi a la persecució. Convertit al cristianisme, Constantí va recolzar l'Església, permetent-li créixer políticament i artísticament. El 380, l'emperador... Continuar leyendo "Art i Història Paleocristiana: Constantí a Justinià" »

La Iglesia y su Relación con el Pueblo de Dios

La Iglesia se relaciona intrínsecamente con el Pueblo de Dios. Este pueblo tiene un pasado, representado por Israel; un presente, constituido por el pueblo de la Nueva Alianza (reunido por la muerte y resurrección de Cristo); y un futuro, que es el Reino de Dios, donde se continúa con la misma misión de Jesús.

Dimensiones de la Vida Eclesial

• Diaconía: La Iglesia se pone al servicio de los demás, especialmente de los más necesitados, y se compromete en la transformación del mundo. Implica servir a los más vulnerables.
• Koinonía: Participación activa y comprometida en la comunidad de creyentes, viviendo en comunión.
• Kerigma: Proclamación de la experiencia de fe de los primeros creyentes,

Romanització a la Península Ibèrica

El primer text, escrit per Plini el Vell, es refereix a la concessió de la ciutadania yatina a Hispania per part de l'emperador Vespasià l'any 74 d.C. El segon text, la Lex Irnitana, és una llei municipal trobada a El Saucejo, que data de l'any 91 d.C., regulant la vida municipal de la ciutat romana d'Irni, signada per Dioclecià a Circei. El tercer text és un fragment de les Institutiones del jurista romà Gai, escrit durant el regnat d'Antoni Pius i el principi del regnat de Marc Aureli, que tracta sobre la distinció entre el dret yati menor i major. L'últim text és la Constitutio Antoniniana o Constitució de Caracalla de l'any 212 d.C., promulgada per Caracalla, que atorgava la ciutadania romana... Continuar leyendo "Romanització i Llei de Cites a la Península Ibèrica" »

Reforma Católica y Concilio de Trento: Impacto y Legado

1. La Compañía de Jesús

¿Quién y en qué año aprobó la creación de la Compañía de Jesús?

El Papa Paulo III aprobó la creación de la Compañía de Jesús en el año 1540.

2. Separación de la Iglesia Católica

¿Cuáles fueron las causas de la separación definitiva de la Iglesia Católica con algunos países?

Se debió al principio: "Cuius regio, eius religió", que significa: "A tal rey, tal religión". Este principio fue impuesto por los luteranos en la "Confesión de Augsburgo", en el año 1555. Este principio subordinaba la religión a los intereses políticos.

3. Disparidad de Credos Religiosos

¿Qué provocó tanta disparidad de credos religiosos?

Durante todo el siglo XVI,... Continuar leyendo "Reforma Católica y Concilio de Trento: Impacto y Legado" »

1. Les Tradicions que Conformen l'Ordre Jurídic Occidental

L’ordre jurídic occidental s’ha format a partir de la confluència de tres tradicions principals: la grecoromana, la germànica i la judeocristiana. Cadascuna ha aportat elements essencials que es reflecteixen en els sistemes legals actuals:

• Tradició Grecoromana: Sorgida a l’antiga Grècia i Roma. La filosofia grega va establir la justícia i la raó com a valors centrals, mentre que el Dret Romà va desenvolupar un sistema jurídic estructurat amb institucions i lleis codificades, com el Corpus Iuris Civilis de Justinià. Aquest sistema es considera la base del dret civil europeu i proporciona la lògica d’un sistema legal codificat.
• Tradició Germànica: Basada en els costums

Integración de la Competencia Espiritual en el Currículo Educativo

La integración de la Competencia Espiritual en el marco de la LOMLOE permitiría un desarrollo más integral del alumnado, fomentando el autoconocimiento, la reflexión y el bienestar emocional. Es crucial entender que esta competencia no implica una enseñanza religiosa, sino el cultivo de la interioridad, el pensamiento crítico y la conexión con valores éticos universales.

Además, su incorporación contribuiría significativamente a:

• La resiliencia
• La creatividad
• La empatía

Estos aspectos son fundamentales para afrontar los desafíos del siglo XXI desde una perspectiva más consciente y equilibrada.

Fuentes y Contenidos del Currículo de Religión

El currículo de Religión... Continuar leyendo "Fundamentos de la Fe y la Pedagogía Cristiana: Conceptos Esenciales" »

La Romanització Jurídica a la Península

La romanització va ser un procés històric llarg i lent. Abans dels romans, ja hi vivien a la península grecs, fenicis i cartaginesos. L'arribada dels romans va conduir a la romanització i una nova manera de viure. Les noves necessitats jurídiques es resolien amb el dret romà, que va ser començat a utilitzar per ciutadans no romans.

Els pobles incorporats al món romà, anomenats pelegrins, van seguir regint el seu propi dret. El dret llatí va ser concedit a alguns ciutadans no romans i reconeixia el ius connubii i el ius commercium.

L'any 74, l'emperador Vespasià va concedir el ius latini a tots els seus habitants, i a partir d'aquest moment podien recórrer al ius civile romà.

Adrià II, al... Continuar leyendo "Romanització Jurídica a la Península: Evolució del Dret" »

La Reforma Religiosa

Causes de la Reforma

Al final de l’Edat Mitjana hi havia un cert malestar en àmplies capes de la societat pel rumb que havia pres l’Església.

Motius del descontentament:

• Luxe exagerat de la jerarquia eclesiàstica.
• Escassa cultura i relaxació dels costums del clergat.
• Compravenda de càrrecs eclesiàstics per obtenir beneficis econòmics.
• Venda de butlles i d’indulgències com a mitjà per obtenir el perdó dels pecats.

Alguns humanistes, com Erasme de Rotterdam, van criticar la generalització de totes aquestes pràctiques abusives i van defensar una religiositat més íntima basada en la lectura de la Bíblia.

Però l’enfrontament definitiu que va portar a la divisió de l’Església va esclatar l’any 1515 arran... Continuar leyendo "Reforma Protestant i Contrareforma Catòlica: Causes i Fets" »

1.6

La formació dels llibres bíblics: primera literatura cristiana

Es al llarg d’aquest primer segle quan té lloc la formació dels llibres del Nou Testament:
els evangelis, el llibre dels fets dels apòstols, les cartes paulines escrites per Sant Pau, la resta de cartes escrites pels apòstols i l’Apocalipsi.

Els evangelisrecullen tot allò que Jesús va fer i va dir. Prèviament hi havia uns escrits que circulaven entre les diferents comunitats cristianes i  recollien tot el que Jesús havia dit era la font Q
. A partir d’aquests escrits i del que els que havien conegut a Jesús en vida havien explicat, es redactaren diversos evangelis. Els més reconeguts per l’Església i recollits a la Bíblia són els quatre evangelis canònics
.