Chuletas y apuntes de Religión de Bachillerato y Selectividad

La Contingència del Món segons Guillem d'Occam

L'Omnipotència Divina i l'Ordre Contingent

Occam accepta en tant que veritat revelada que el Déu cristià existeix, i en destaca l'omnipotència i la llibertat absoluta. D'aquesta il·limitació se'n desprèn que Déu pot intervenir en el món quan i com li plagui, és a dir, pot fer miracles.

L'ordre del món és totalment contingent, i per tant no es pot conèixer a priori, sinó tan sols a partir de l'experiència.

L'Ànima, la Voluntat i la Llibertat

També és una veritat revelada que posseïm una ànima o forma immaterial i immortal del cos, origen de tots els nostres actes.

La nostra experiència de la relació entre l'enteniment i la voluntat ens permet afirmar que són lliures: la voluntat... Continuar leyendo "Occam, Contingència i la Superioritat de la Fe sobre la Raó" »

Ramon Llull

Rll V nàixer a Mallorca el 1232. Prové d'una família noble que es va mudar a Mallorca des de Barcelona quan Jaume I la va conquerir. Fou educat com a cavaller, arribà a ser el funcionari més important de Jaume II, el rei. En aquesta època sols escrigué PT... Cap als 30 anys sofrià una transformació religiosa a causa d'unes visions. Ramon conta com se li va aparèixer Jesús crucificat diverses vegades, això li va impulsar a dedicar el resta de la seua vida a predicar la religió cristiana. Va desfer-se dels seus béns, abandonà la seua dona i els seus fills. Pertanyia a l'ordre dels franciscans, un grup de l'església que defensa una vida humil i senzilla. Estudiaven l'escolàstica, un moviment que combina fe i raó. Estudià... Continuar leyendo "Biografia i obra de Ramon Llull, Arnau de Vilanova i Ausiàs March" »

L'Ésser Humà i la Religió: Realitat Present

La majoria de persones creuen en alguna de les principals religions. Al nostre entorn trobem molts signes religiosos: temples, creus, festes, noms... La vida està marcada per referències religioses: calendari, celebracions...

Influència de la Religió en la Cultura

En l'arquitectura, en les arts plàstiques, en la música, en la literatura, en el llenguatge col·loquial...

Naixement de la Religió

• Restes Arqueològiques: Es troben signes de religiositat en enterraments, pintures rupestres, monuments megalítics... Reflecteixen la creença en la vida més enllà de la mort.
• Pobles Primitius: Depenien de la caça, la pesca, la recol·lecció de fruits silvestres.

Origen de la Religió

Descobreixen al... Continuar leyendo "L'Ésser Humà i la Religió: Influència i Orígens" »

La dualitat de poders i el canvi a l'imperi carolingi

Situació en els primers segles de l'edat mitjana

L'any 476 d.C. va desaparèixer l'Imperi d'occident després de problemes i invasions exteriors de pobles enemics de Roma. L'any 476 d.C., quan Odoacre saqueja la ciutat de Roma, remet a l'Imperi romà d'orient els símbols romans, deixant-los romandre com a Imperi (durarà fins el 1453), mentre que el que havia estat l'Imperi romà d'occident ara queda fragmentat en molts de pobles d'origen divers. A més, també es produeix la primera escissió de l'Església cristiana: Església ortodoxa a l'Imperi d'orient i una altra realitat als territoris occidentals.

Existeix una manca d'unió política en els nous territoris conquerits, mentre que,... Continuar leyendo "La dualitat de poders a l'imperi carolingi" »

Diferències entre Orient i Occident

Aprofitant que la gran influència de Bizanci es va diluint, podem observar les diferències entre els dos territoris en l'àmbit cultural, polític i religiós.

• Culturalment:

  • A Orient es consideren els continuadors de l'obra de Roma; hi persisteix la cultura clàssica.

  • Refinament de Bizanci en contrast amb la barbàrie dels pobles invasors a Occident.

• Diferències dogmàtiques (les autoritats religioses seran diferents en cada territori):

  • Naturalesa de la Verge: A Orient, es creu que el pecat original també afectà la Verge Maria, mentre que a Occident, es defensa la Immaculada Concepció (la Verge hauria nascut sense pecat original).

  • Origen de l'Esperit Sant: Procedeix només del Déu Pare (Orient) o del Déu

El Privilegium Ottonianum (962)

Atorgat per Otó I en el moment del seu nomenament imperial, tornava a «recordar» al pontífex de l'època que ell era l'emperador.

• Confirma les concessions territorials de Pipí i Carlemany als papes.

• Abans de la consagració, ja hi havia l'obligatorietat per part del pontífex de reconèixer fidelitat a l'emperador.

La debilitat manifesta dels pontífexs va fer present l'intervencionisme imperial a l'hora de nomenar papes i bisbes. L'emperador considerava que tenia capacitat per interferir en qui havia de ser el nou pontífex o els bisbes de les diferents diòcesis de l'imperi.

Aquesta demostració de força per part dels emperadors, tard o d'hora, hauria de tenir la contestació per part del pontífex. Ni un... Continuar leyendo "Papat i Imperi: Conflictes i Reformes a l'Edat Mitjana" »

La Lluita de les Investidures: Gregori VII i Enric IV

Antecedents i Conflicte (1073-1075)

El conflicte s'inicia amb l'elecció de Gregori VII com a papa (1073), qui fou un ferm impulsor de la reforma de l'Església. El 1075, Gregori VII decreta que cap jerarquia secular té la potestat de concedir seus episcopals, sota pena d'excomunió. Aquesta mesura establia que qualsevol persona excomunicada que no demostrés canvi en un any seria considerada heretge.

El Dictatus Papae (1075)

El mateix any, Gregori VII publica el Dictatus Papae, un document amb 27 tesis que resumeixen el seu pensament:

• Les autoritats seculars han d'executar les ordres del pontífex.
• El papa és l'únic titular legítim de l'imperi i delega la dignitat imperial.
• El pontífex,

El Ejemplo de Ulises

Ulises es auténtico; hace lo que quiere y lo que considera mejor, no lo que le dicen los “prudentes”. Él sabe que vivir es algo más que durar, que merece la pena la diversidad y las metas que conviertan esa existencia en algo dotado de sentido. En la vida de todo ser humano, el fin es el principio de la acción y la intensidad de la existencia dependerá de las metas que nos propongamos y de que estas sean posibles. No hay esperanza en lo imposible, lo que lleva a detener la acción. En cambio, si hay un bien que alcanzar, se puede aguantar cualquier incomodidad: siempre cabe encontrar razones para enfrentarse a lo arduo.

La Propuesta Cristiana

La meta que presenta la Iglesia Católica al hombre resulta muy positiva... Continuar leyendo "El Sentido de la Vida: Una Perspectiva Comparativa de Religiones" »

Pugna de poders: Papes vs. Emperadors

Altres enfrontaments entre autoritats seculars i el papa

A Alemanya es produïren noves disputes entre el papa Innocenci III i Otó IV (1210) i enfrontaments entre Lluís IV i Joan XXII (1324). Els problemes successoris (1314) van portar al papa a negar-se a coronar Lluís IV com a emperador. Aquest va afirmar no necessitar la coronació papal i va deposar Joan XXII. En definitiva, el Concordat de Worms no va actuar com a acord definitiu sobre aquesta polèmica.

França, amb la dinastia dels Capets, també va ser objecte de conflictes amb l'Església:

• Enfrontaments entre Bonifaci VIII i Felip IV de França (1296-1303):

  • Intent del monarca francès d'imposar tributs als eclesiàstics francesos per ampliar la base

L'Elecció de Carles V i el seu Cost Econòmic

L'elecció de 1520 va suposar als súbdits un enorme esforç econòmic, ja que els diners que els banquers alemanys i italians havien prestat per reforçar la seva candidatura (els diners eren prioritaris) van haver de ser retornats posteriorment i sufragats pel poble.

Van haver de passar deu anys (1530) perquè fos coronat com a emperador pel papa Climent VII. En primera instància, va rebre el títol de Rei dels Romans. Va aconseguir una gran quantitat de territoris que havia d'estructurar de la millor forma possible. Com s'havia d'entendre la dignitat imperial en aquest context?

La Idea Imperial de Carles V

Quan Carles V va ser proclamat emperador, el seu imperi es podia entendre de dues maneres:... Continuar leyendo "Carles V: L'Ideal Imperial, el seu Cost i el Fracàs a Europa" »