Chuletas y apuntes de Religión de Bachillerato y Selectividad

L'Elecció de Carles V i el seu Cost Econòmic

L'elecció de 1520 va suposar als súbdits un enorme esforç econòmic, ja que els diners que els banquers alemanys i italians havien prestat per reforçar la seva candidatura (els diners eren prioritaris) van haver de ser retornats posteriorment i sufragats pel poble.

Van haver de passar deu anys (1530) perquè fos coronat com a emperador pel papa Climent VII. En primera instància, va rebre el títol de Rei dels Romans. Va aconseguir una gran quantitat de territoris que havia d'estructurar de la millor forma possible. Com s'havia d'entendre la dignitat imperial en aquest context?

La Idea Imperial de Carles V

Quan Carles V va ser proclamat emperador, el seu imperi es podia entendre de dues maneres:... Continuar leyendo "Carles V: L'Ideal Imperial, el seu Cost i el Fracàs a Europa" »

• Peça d'oratòria. La protagonista és una al·legoria d'Europa, una dona trista i pàl·lida, que es queixa de la situació política en la qual es veia immersa per causa dels governants.

• Únicament defensa la figura política de l'emperador Carles V per la seva visió d'Europa.

• Proposa unitat d'acció, que no serà possible en tant que no es recuperi el principi de tolerància.

• Europa ja no és només una entitat geogràfica. Juntament amb Erasme i altres erudits del moment, Laguna considera que existeix una unitat de tipus cultural.

• Lamenta i reconeix la manca d'unitat religiosa i política.

• D'alguna manera, com a home de l'humanisme, Laguna considera que aquest concepte de l'home que el Renaixement intenta tornar a elaborar a partir de la idea

La Devotio Moderna i la Reforma Protestant

Va aparèixer també el concepte de Devotio moderna, com s'havia d'entendre la religiositat:

• Pietat més intimista.

• Més personal que comunitària.

• Devoció més directa i espontània, que no estigués subordinada a mediacions eclesiàstiques.

Dins aquesta situació de partida, que serien les causes que explicarien els fenòmens de la Reforma, no podem deixar de banda el paper que els interessos polítics i socials juguen en aquesta qüestió. En definitiva, seran les circumstàncies que explicarien la situació.

• La presència d'una Església unitària contrastaria amb un sentiment cada vegada més nacional. Això es demostrà especialment a Alemanya: el cristianisme alemany reclama solucions que tenguin

L'Organització Eclesiàstica

Estructura Jeràrquica

L'organització eclesiàstica es basa en les figures del pastor (qui guia els creients cap a la salvació), l'ancià (qui controla i dirigeix els aspectes religiosos i d'altres àmbits) i el doctor (qui vigila que les decisions polítiques s'adaptin a la religió).

Teoria de Max Weber

Teoria de Max Weber sobre el capitalisme i el protestantisme. Va relacionar l'aparició i l'expansió del calvinisme amb la potenciació del capitalisme.

Reforma Anglicana

La Reforma Anglicana va ser la que va quedar més pròxima als postulats catòlics. Al llarg de la història, s'ha debatut si els anglicans estarien disposats a readaptar-se a la doctrina catòlica. El seu iniciador va ser el monarca Enric VIII:... Continuar leyendo "La Reforma Protestant i la Contrarreforma: Resum i Personatges Clau" »

Las Cinco Vías de Santo Tomás

Esquema común y descripción. La demostración racional de la existencia de Dios se apoya, casi exclusivamente, en el principio de causalidad: “todo efecto tiene una causa”.

Vías de Demostración

• Vía del movimiento: Las cosas se presentan capaces de cambio, de desarrollo, de perfeccionamiento. Dios es perfección absoluta, que no deviene.
• Vía de causalidad eficiente: Todas las cosas comienzan a ser, tiene una causa de sí misma. Dios es la única causa sin causa.
• Vía de la contingencia: Las cosas son, pero pueden dejar de ser; son contingentes. Dios es el ser necesario, que por tanto es y no puede no-ser.
• Vía de los grados de perfección: Las cosas manifiestan una bondad, una belleza… mayor o menor. Dios

Filosofía y Catolicismo

La filosofía griega y el cristianismo constituyen los dos pilares fundamentales sobre los que se construyó la civilización occidental. El encuentro entre ambos se produjo en el siglo I de nuestra era, cuando la filosofía pasó a compartir el protagonismo con una religión revelada que, al igual que ella, pretendía que sus doctrinas fueran válidas para todos los seres humanos.

El cristianismo no puede ser considerado una filosofía porque no es una explicación de la realidad ni una especie de sabiduría práctica. Sin embargo, incluye lo uno y lo otro, y añade un elemento nuevo que no estaba presente en la filosofía: el cristianismo es una doctrina de salvación.

El Nuevo Orden Cristiano

El objetivo de la filosofía... Continuar leyendo "Catolicismo y Filosofía: El Encuentro de Dos Pilares de la Civilización Occidental" »

A

Alfabet

1. Alfabet: És el conjunt de les lletres emprades en l'escriptura d'un llenguatge, el conjunt de símbols, anomenats lletres, que codifiquen una llengua escrita. La codificació de l'alfabet (almenys en una primera època, quan l'escriptura diferia molt poc de la parla) consisteix a representar un so per mitjà d'un símbol lletra.

Alfabet Cuneïforme

2. Alfabet cuneïforme: És un dels primers sistemes d'escriptura coneguts. Creat pels sumeris, és una forma d'escriptura realitzada amb signes.

Art Gòtic

3. Art gòtic: Estil arquitectònic i decoratiu que predomina a Europa entre els segles XII i XV. Crea les seves pròpies formes i deixa de fixar-se amb la cultura de Roma.

Art Romànic

4. Art romànic: Es desenvolupa a l'Europa Occidental... Continuar leyendo "Glossari de Termes de Comunicació i Escriptura" »

Homer-Hesiode

HOMER-HESIODE: Per a Homer, l'objectiu de la paideia era ensenyar la virtut, la justícia i la veritat per ser un bon heroi. L'areté ensenya les qualitats per ser un bon heroi. D'altra banda, Hesiode creu que l'objectiu de la paideia és la felicitat, i l'areté s'aconsegueix amb la justícia i el dret. Homer parla de dos herois a imitar: Aquiles, guerrer (Iliada), per aconseguir la glòria, i Ulisses (símbol d'intel·ligència) (Odisea), que ha de saber viure. Utilitza aquestes obres per forjar la seva metodologia, basada en imitar i fer un seguiment mestre-alumne. D'altra banda, Hesiode valora l'esforç i el treball, i considera que tots els ciutadans han de contribuir a la societat. Homer només parla del concepte d'heroi,... Continuar leyendo "Educació segons Homer i Hesiode" »

La casa Kaufmann o casa de la Cascada va ser construïda per Frank Lloyd Wright (Wisconsin, 1867 - Pheonix, 1959) al 1938. És una casa unifamiliar, està feta de formigó armat, pedra, vidre i alumini. Té un estil organicista i està localitzada a Bear Run, Pennsilvània (EUA).

El seu context històric es situa en el període d'entre guerres, en la supració del crack del 29 i la pujada del nazisme a Alemanya.

Wright va treballar entre 1887 i 1893 al taller de Sullivan a Chicago. Els seus primers fins són diferents per l'excés de racionalisme funcional. Per això Lloyd proposa una arquitectura en la qual el més important és que la construcció es derive directament de l'entorn natural i es racionalitzi, cosa que permetia que els seus edificis

Llibre II

Proposta de Sòcrates: Considerar la justícia primer en l'estat i en els assumptes més importants

Sòcrates queda impressionat pels arguments de Glaucó i Adimanto i els dona les gràcies per tals defenses; no obstant això, admet que serà una mica difícil defensar la justícia, ja que Adimanto i Glaucó s'obstinen a afirmar l'argument de Trasímac. De totes maneres, Sòcrates prefereix la justícia i no es rendirà a defensar-la. Per a fer-ho, Sòcrates vol ampliar el concepte de justícia a la ciutat, és a dir, defensar el concepte de la justícia que va ser abonyegada per Adimanto i Glaucó, a través de la descripció de la ciutat. Adimanto i Glaucó accedeixen al plantejament de Sòcrates d'analitzar la ciutat quant a justícia... Continuar leyendo "Justícia a la ciutat i a l'ànima segons Plató" »