Chuletas y apuntes de Religión de Bachillerato y Selectividad

Viles carolíngies

Viles carolíngies, estaven dividides en dues grans parts. D'una banda, es trobava la reserva senyorial, una àmplia extensió de territori agrícola que el senyor explotava directament. D'altra banda, es trobava 'les tinences pageses', extensions de camps agrícoles, que el senyor lliurava a una família per la seva explotació a canvi de rendes, que normalment es pagaven en espècies, encara que a vegades es pagava en monedes. A més a més, aquests pagesos tenien dur a terme altres sèries de treballs per al senyor, com prestar servei en la reserva senyorial. Aquests treballs són denominats corveas. La prestació d'aquests serveis anava de dos a quatre dies a la setmana, i depenia, abans de res, de l'estatus dels pagesos... Continuar leyendo "Viles carolíngies i la teoria de les dues espases" »

Innocenci III (1198-1216)

Papa fort, agressiu, ferm defensor de la teoria de la teocràcia pontifícia (per tant, el govern de Déu i dels seus representants, sistema en el qual l’autoritat religiosa pretén tenir també el poder polític)

Actuarà com un emperador polític, més que no pas com un papa. Amb ell s’arriba a la culminació de la teocràcia pontifícia.

Emprèn una profunda reforma de les estructures de l’Església

Quart Concili de Laterà que es celebra el 1215  s’hi tracten els errors doctrinals que s’han de corregir, de nou els costums del clergues, es parla de com s’han de pagar els delmes, d’evitar noves modalitats de la simonia, etc.

Concordat de Worms (1122)

L’ideòleg de la solució és Iu (Ivo) de Chartres.... Continuar leyendo "Innocenci III i els moviments reformadors" »

Les croades

Urbà II canalitzà les diferències entre l’Església i l’Imperi cap a la croada contra els sarraïns de Terra Santa

Concili de Clermont-Ferrand (1095)

-Gregori VII havia imaginat la guerra justa contra infidels excomunicats. Urbà II la popularitza i la canalitza contra els sarraïns.

El Papa crida més als cavallers que als monarques, que es presenta així com a primer senyor de la Cristianitat.

El Concili de Clermont-Ferrand (1095) no fou una assemblea de la guerra. S’hi prengueren decisions importants de caràcter reformador, en la línia de Gregori VII. El Papa exerceix la seva autoritat en disputes episcopals i monàstiques. Prohibeix a bisbes i clergues que prestin fidelitat a laics.

Ofereix a tots aquells que vagin a alliberar... Continuar leyendo "Les croades: història i impacte a Europa i Orient" »

La Bíblia: Llibres i Repercussió Literària

• El mot 'Bíblia' prové del grec i significa '(els) llibres'.
• Fou escrita en arameu (poc), hebreu (molt) i grec.
• És el llibre més venut del món i traduït a quasi 2.500 idiomes.
• És una autèntica biblioteca que sorgí en el decurs de dotze segles d'història (del s. X al II a. de la n. e.). Conté llibres escrits per un sol autor i d'altres per diverses mans al llarg del temps.
• Hi trobem una gran diversitat de gèneres (relats, lleis, proverbis, himnes, pregàries...).
• Per als cristians, la col·lecció bíblica consta de dues parts:
  • Antic Testament: Els jueus fonamenten la seua religió en un reconeixement mutu: l'Aliança. En el poble, es tradueix aquest reconeixement en confiança i obediència

T7: VICISITUDES DE LA RELACIÓN DE TRABAJO

1- PODER DE DIRECCIÓN E IUS VARIANDI Poder de dirección del empresario viene fundamentalmente recogido en el art. 20.3 ET, señalando que el trabajador está obligado a realizar el trabajo convenido bien bajo la dirección del empresario o de la persona en quien éste delegue. Este poder tiene un diverso contenido, abarcando cuestiones:

• Facultad de dictar instrucciones (art. 20.1) sobre cómo ha de llevarse a cabo la prestación de servicios: fijar horario, turnos, sistema retributivo, medidas de control, etc.
• Poder disciplinario, para el supuesto de incumplimiento por parte del trabajador de las obligaciones derivadas del contrato de trabajo.
• Vigilar el incumplimiento del contrato. El legislador reconoce

Reparacions (art 153)

Si Intervenció, al realitzar fiscalització o intervenció, es manifesta en desacord amb contingut d'actes examinats o amb procediment seguit per la seva adopció, haurà de formular els seus reparos per escrit, amb cita de preceptes legals en què sustenta el seu criteri. La formulació del reparo suspendrà la tramitació de l'expedient fins que sigui solventat, bé per subsanació de deficiències observades o bé, en cas de no acceptació del reparo, per resolució del procediment. Quan s'apliqui el règim general de fiscalització i intervenció prèvia, procedirà la formulació del repar en els següents casos: a) Quan es basi en insuficiència de crèdit o proposta no considerada adequada. b) Quan la despesa es... Continuar leyendo "Justícia fiscal i control financer en l'Administració Pública" »

Ritos y Fiestas

RELIGIÓ

Aproximacions al fet religiós: L’estudi des de la fenomenologia de la religió

• La religió la formen:

  • Història: com sorgeix? Com evoluciona? Quina influència?

  • Sociologia: com es comporten els grups? Quines relacions s’estableixen? Quina influència té el fet religiós a la societat?

  • Psicologia: com són? En què ens ajuda la religió? La religió dificulta el procés religiós?

Sentit etimològic del mot

• Constant cognitiu: prové del llatí Religare (crear lligams, establir vincles) → humà (temperat, limitat) - Déu (atemperat, il·limitat).

• Procés constant: prové de Re-lelere (més contemplacions, llegir, rellegir) → segona aproximació a la vida de viure.

• Educació escolar: prové de Re-eligare (la que ens convida a triar,

Estructura del Sistema de la Seguretat Social

Règim General

: Treballadors per compte aliè, d'indústria i de serveis = base fonamental del sistema. Afecta al major nombre de persones i constitueix l'ideal de cobertura a alcançar pels règims especials. Són exclosos: els que s'executen ocasionalment, serveis amistosos i els que donin lloc a la inclusió en algun dels Règims Especials.

Dins d'aquest règim, existeixen diversos Sistemes Especials: treballs ferroviaris, professionals del futbol, representants de comerç, empleats de la llar, agraris per compte aliè, etc.

Règims Especials

: Diferents grups de treballadors, per compte propi o aliè, amb peculiars condicions i naturalesa del treball: Treballadors del Mar (REM); Treballadors per... Continuar leyendo "El Sistema de la Seguretat Social: Règim General i Règims Especials" »

Els Conflicts rligiosos dl sgl xvi

1.Introducció

l sgl xvi stà immrs en 1a sèrie d crisis i Rforms q configuraran els nous stat modrns.A principis d sgl,l’sglèsia t 1a gran Crisi intrna,en tots els aspcts,tant en l’àmbit institucional com en l Ídològic.Prkè,l sgl antrior ja avia sigut critic a causa d ls tnsions dl cisma D’occidnt o d’Avinyó.

ls monarkis dl sgl xvi,tnien 1 important vincl Stat-sglèsia,a ms avien d’star lgitimads pr Roma,crant conflicts amb l sacr Impri romano-grmànic i dms rgns.Poc a poc anà crant-s la consciència q pr a fr Efctivs ls rforms s’avia d comnçar pl papat i la cúria q l’envoltava.

la cristiandat occidntal s va partir en varis Sglsis,on cada 1a s considrava autèntica i dclarava ertg a la... Continuar leyendo "Els Conflictes Religiosos del S. XVI" »