Chuletas y apuntes de Religión de Bachillerato y Selectividad

La Filosofia de Plató

Concepció de l'Ànima Humana

L'ànima humana (psyché), segons Plató, és la part espiritual de la persona que, juntament amb el cos, constitueix l'ésser humà. Es distingeixen dos elements:

• Ànima: element espiritual.
• Cos: element material.

L'ànima és immortal (té continuïtat, no mor) i eterna (prové d'una vida anterior, no neix).

Parts de l'Ànima

L'ànima no és d'una sola peça, sinó que té tres parts:

• Part racional (logos): És el pensament, situada al cap.
• Part irascible (thymos): On trobem els bons sentiments i la voluntat, situada al pit.
• Part concupiscible (epithymia): On trobem les passions i els impulsos més baixos, situada al ventre.

El Mite del Carro Alat

Plató compara l'ànima amb un carro guiat per un auriga... Continuar leyendo "Conceptes Clau de la Filosofia: De Plató a Nietzsche" »

Glosario de Conceptos Fundamentales

Apostasía

En religión, negación de la fe.

Caridad

Virtud teologal, es decir, infundida en el alma, que capacita para amar a Dios sobre todas las cosas y al prójimo como a uno mismo. Es el principal mandamiento de Cristo.

Casta

Jerarquía de grupos sociales de los que, según el hinduismo, no se puede salir porque son el premio o el castigo de una vida previa.

Catarsis

Acto que conduce a la purificación emocional del alma.

Reencarnarse

Volver a tomar forma corporal. Algunas religiones creen en la reencarnación, según la cual una parte de los seres vivos (la mente, el alma, la conciencia o la energía) adopta un nuevo cuerpo material después de la muerte.

Argumento Deontológico

Prueba filosófica sobre la experiencia... Continuar leyendo "Glosario Esencial de Conceptos Filosóficos y Teológicos" »

Ciència a Alexandria

Cronologia del Cristianisme

Filosofia i Saviesa a l'Època Hel·lenística

Escepticisme

Arístenes va considerar que el discurs racional de la filosofia era resultat d'una ficció lingüística, allunyat de la Realitat i aliè a la vida pràctica, i aconsellava tornar a la natura. Diògenes. Escola escèptica: Pirró. Línia dels sofistes en plantejar la dificultat dels sentits per conèixer la realitat, ja que la percepció només capta l'aparença. Res no es pot afirmar o negar amb seguretat, el Coneixement és font de malestar, mostra els enigmes de la natura humana i no està capacitat per resoldre'ls. Cal callar, mantenir-se en silenci (afàsia), un resultat que s'aconsegueix després de suspendre el judici (ephoké), ja que cap veritat no és accessible. Per arribar... Continuar leyendo "Escoles Filosòfiques Hel·lenístiques i Saviesa a Alexandria" »

La Propuesta Cristiana: Perfección y Sentido de la Existencia

La Iglesia nos presenta una meta muy positiva y atractiva. Nos muestra total confianza en nosotros y nuestra capacidad racional, y considera que el deseo de una vida auténtica se puede lograr. Desde que el ser humano es creado, es llamado a la perfección, a la santidad. Juan Pablo II, en Fides et Ratio (n.º 1), afirma: «Al hombre, cuanto más conoce el mundo y más se conoce a sí mismo, le resulta más urgente el interrogante sobre el sentido de las cosas y sobre su propia existencia». La verdad fundamental «Conócete a ti mismo» «debe ser asumida como la regla mínima por todo hombre».

La Visión del Ser Humano en la Tragedia Griega

Según Aristóteles, la tragedia es la... Continuar leyendo "El Ser Humano ante la Existencia: Diálogos entre Fe, Filosofía y Religiones del Mundo" »

Aquest guió recull preguntes reals d'exàmens de cursos anteriors sobre els temes inicials de la Història de la Filosofia Grega (Mite/Logos, Presocràtics, Sofistes i Sòcrates). Es recomana la seva lectura com a preparació.

Mite i Logos: La Moral Aristocràtica del Món Homèric

Context Sociocultural i Trets de la Moral Aristocràtica (Gens/Genos)

En relació al context sociocultural del món homèric, el llibre explica els principals trets de la moral aristocràtica dels gens o genos de l'època. Expliqui-ho breument.

La desaparició de l’escriptura va convertir la tradició oral en l’únic instrument de transmissió i difusió d’idees i valors, constituint una tradició de narracions i llegendes que formarien la mitologia grega. Els... Continuar leyendo "Guia d'Estudi: Mite, Logos, Presocràtics, Sofistes i Sòcrates" »

La religió romana

La religió tenia un paper fonamental en la vida de qualsevol romà o romana, tant en l'àmbit familiar com de l'estat. Mitjançant la religió, intentaven donar explicació a qualsevol fenomen i buscaven la protecció divina en tots els aspectes de la vida. La religió romana ha anat canviant al llarg del temps per influències del contacte amb altres pobles: primer els etruscos, després els grecs i amb diferents corrents orientals.

Història de la religió romana

En els primers temps, el poble romà va organitzar la vida entorn dels numina, una mena d'esperits divins amb diferents poders de la natura. No tenien representació humana i tampoc temples. Per guanyar-se la seva protecció, es creaven ritus, ceremònies, pregàries... Continuar leyendo "La religió romana: Història, déus i col·legis sacerdotals" »

Sant Vicent Ferrer

Va néixer en la segona meitat del segle XIV, en una situació de crisi (diverses epidèmies, descens de població, fam i males collites), guerres internes i amb Castella. Va morir el rei sense descendència i es va triar un nou rei castellà, fet que es va anomenar "Compromís de Casp", però també hi va haver una expansió cap a la Mediterrània i hi havia literatura abundant i de qualitat.

Era frare i mestre de teologia, conegut per les seves prèdiques de la fe cristiana per les terres de l'actual Europa a cavall d'un ase. Va tenir un paper destacat en el Compromís de Casp, va ser conseller de reis i papes, i durant el Cisma d'Occident va prendre partit pel papa d'Avinyó. En les seves prèdiques sempre l'acompanyaven... Continuar leyendo "Vides de Sant Vicent Ferrer, Francesc Eiximenis, Anselm Turmeda i Bernat Metge" »

1.1. Aberriarekiko Atxikimendu Erromantikoa

• XIX. mendean (Erromantizismoa) abertzaletasuna sortu zen. Euskal lurraldean eta Euskal nortasuna islatzen zen. Modu idilikoek eta afektiboek indarra hartu zuten literaturan.
• Garai hartan zenbait gertaera eta aldaketa handik (industrializazioa, hirien hazkundea, karlistaldiak, foruen galera...) sentimendu abertzalea areagotu zuten.
• Artean, bertako hizkuntzaren, ohituren eta abarren edertasuna indartu eta sorterriarekiko atxikimendua nabarmendu zen.
• Jose Maria Iparragirreren (1820-1881) bertsoek sentimendu horiek islatzen dituzte.

1.2. Espazio eta Izaera Tradizional Ideializatuen Topiko Literarioak

• Industria eta hiriko paisaiek eta bizimoduek gero eta indar handiagoa eskuratu zuten. Euskal Herriaren irudi

A) Fuentes no cristianas

Fuentes romanas

• Cornelio Tácito: (Anales de la historia romana). Hace mención del incendio provocado por Nerón en el año 65, cuando el pueblo de Roma comienza a sospechar del emperador.
• Plinio el Joven: (informa al emperador y acto seguido le pregunta cómo debe proceder para actuar con justicia). Educado por su tío Plinio el Viejo, ejerció la abogacía, estuvo en las legiones romanas y su amistad con Trajano le valió el nombramiento de gobernador de Bitinia al final de su vida. Escribió numerosas cartas de espíritu humanista, aludiendo a Cristo en una. La carta refiere la existencia de legislación contra los cristianos: hablaban de crímenes, pero nadie había comprobado nada.
• Suetonio: (habla del reinado de