Chuletas y apuntes de Religión de Bachillerato y Selectividad

Reforma Religiosa

Reforma Protestant

Martí Luter, alemany d'origen camperol, va viure amb indignació i sorpresa la campanya de les indulgències, que consistia a vendre perdons als fidels. Luter va representar un nou cisma dins l'Església i va formar l'Església Protestant.

La Contrareforma

En el Concili de Trento es van fixar uns objectius:

• Reforma moral de l'Església.
• Fixar el dogma catòlic enfront de les tesis protestants.

Renovació Científica

Francis Bacon

Filòsof de la ciència, estava segur que l'home pot dominar la natura, però primer l'ha de conèixer. Per això, va veure necessari un nou mètode (Novum Organum).

Mètode Inductiu

Partint de l'experiència i l'observació de la natura, permet establir els veritables principis i lleis que... Continuar leyendo "Història de la Filosofia: Reforma, Ciència i Pensament" »

“La principal barrera a la comunicación interpersonal, es nuestra tendencia a juzgar al otro, aprobar o a desaprobar, lo que dice la otra persona” (Carl Rogers).
a)Y por el contrario cuatro actitudes básicas favorecen tanto la comunicación interpersonal, como el buen trabajo de grupo:• Mirar con simpatía a cada uno de los integrantes del grupo.• Pensar en los demás tanto, por lo menos, como en uno mismo.• Mirarse a sí mismo con agrado.• Tomar en serio lo que se va a realizar y querer ir a lo esencial. Y para lograrlo: • Hablar con sinceridad: evitar toda hipocresía. Ser libre. • Dominar la propia voz: ◊ Ni demasiada timidez: tú vales, tú tienes una palabra que decir, tú eres persona. ◊ Ni demasiada vehemencia:... Continuar leyendo "La felicidad no es solo conquista sino también don" »

Context Històric: El món de Galileu

Galileu Galilei (1564-1642), va viure en una època de forts canvis, marcats sobretot per la ruptura de l'església catòlica entre catòlics i protestants, des del concili de Trento (1545-1563) que intent sense èxit evitar la divisió de l'església. Aquest fracàs va suposar la reforma protestant i la resposta catòlica, la Contrareforma (formulada en el ja citat concili de Trento) el que va suposar nombrosos canvis per al catolicisme, que defensava major religiositat interior, major preparació dels sacerdots, i una volta als seus orígens espirituals de les ordres religiosos; però sobretot és doto a la Inquisició de major poder de tortura contra tot el que anés en contra de l'Església Catòlica,

La filosofia àrab

La religió islàmica, fundada per Mahoma a inicis del segle VIII, va propiciar que els àrabs coneguessin el pensament grec a través de Síria. Utilitzaren aquesta filosofia per interpretar o comentar el seu llibre sagrat, l'Alcorà. Alguns elements de la fe islàmica són difícilment compatibles, com la defensa de la llibertat i la predestinació divines. Això va afavorir la discussió teològica i filosòfica en el món musulmà.

Va aparèixer l'escola del mutazilisme, partidària d'interpretar al·legòricament l'Alcorà. Aquesta postura, qualificada d'heterodoxa (incorrecta), defensava la llibertat de l'individu. Aquesta escola va procurar reformar l'islam proposant que l'ús de la raó serveix per confirmar alguns... Continuar leyendo "Filosofia Àrab: Influència en el Pensament Medieval" »

L’Augustinisme Polític

Sant Agustí, en el seu llibre La ciutat de Déu, va definir les relacions entre la societat divina i la societat terrenal. Aquesta obra esdevindrà el fonament de la doctrina política que predica la inclusió del dret de l’Estat dins el de l’Església, i originarà en l’Edat Mitjana l’anomenat augustinisme polític.

Agustí d’Hipona distingeix dues ciutats. Aquestes han existit sempre, una al costat de l’altra, des del començament del temps. Una ciutat fou fundada per Caín (dolent), l’altra per Abel (bo). La segona, la ciutat celeste, és la comunitat dels cristians, és l'única ciutat que subsistirà. Les dues ciutats estan barrejades en la terra. Solament Déu pot reconèixer a quina ciutat pertany... Continuar leyendo "Augustinisme i Naturalisme Polític: Influència a l'Edat Mitjana" »

L'Imperi Carolingi: Renovació política, cultural i econòmica

Denominem com a “Carolingis” a la dinastia germànica que va governar la major part de l’Europa centro-occidental entre els segles s. VIII i IX i ocupaven, majoritàriament, els territoris de les actuals França, Alemanya i nord d’Itàlia. La figura més rellevant fou la de Carlemany, com a referent d’una nova Europa, llavors ja continentalitzada i allunyada de la Mediterrània.

S. VII

Majordoms de palau

Poder real

Pipí d’Heristal (c. 635-714)

Carles Martell (686-741)

Pipí el Breu (715-768)

Carles Martell (714-741)

Va defensar la cristiandat per sobre de tot, magnificada rere la Batalla de Poitiers (732),

Va tenir molta cura de les relacions amb el clero i el papat, juntament

Límits de l'autoritat reial

Aquests límits vénen de l'edat mitjana. El primer gran límit són les assemblees representatives, tenien funcions legislatives i fiscals. Les corts, sempre eren convocades pel rei, ho podia presidir un membre de la seva família. Els convocats eren el braç eclesiàstic (bisbes, abats..), el braç militar, el braç reial (ciutats que tenien el privilegi reial). El braç militar tenien xarxes clientelars, per tant la baixa noblesa anaven al notari, aquest els habilitava i després cedien el seu vot al noble del qual depenien. En la convocatòria es comença amb: la preposició reial, comissió legislativa (pacte de lleis), comissió de grauges (donis de la última cort sempre que el rei o els seus oficials havien... Continuar leyendo "Límits i Augment de l'Autoritat Reial a l'Edat Mitjana" »

Os roles de xénero son o primeiro nivel de estratificación social, porque dan lugar a diferente acceso ao prestixio, á propiedade e á riqueza. O ateísmo é a crenza baseada na inexistencia da divindade. O agnosticismo é a postura que considera que é imposible chegar a saber se a divindade existe.

Mitos, Ritos e Relixións

A historia dá conta tamén de que o culto aos deuses está presente dende os comezos da civilización humana, como se demostra nas mitoloxías. A relixión é un sistema de símbolos que permite crear vínculos entre os seres humanos ao formular unha concepción do mundo compartida e un estado emocional común. A relixión inclúe tanto as institucións máis formais como as tradicións, a mitoloxía, as experiencias... Continuar leyendo "Mitos, Ritos e Relixións: Unha Visión Antropolóxica" »

Dante Alighieri: Vida i Obra

Autor

Dante Alighieri, conegut com el Dante (abreviatura del nom medieval Durante, derivat del llatí tardà DURANS-DURANTIS, del verb DURARE 'durar, perseverar, endurir'), va néixer a Florència el 1265. Fill d'una família güelfa de noblesa menor (els güelfs donaven suport al Papa, enfront dels gibel·lins, partidaris de l'emperador germànic), va estudiar filosofia i teologia. Va lluitar a la batalla de Campaldino contra els gibel·lins. Inscrit al gremi de metges i apotecaris, va tenir diversos càrrecs polítics fins que la facció negra dels güelfs (mercaders i banquers) va conquerir el poder i ell va ser víctima de la repressió. L'exili el va allunyar dels problemes locals florentins. Va viure a Verona,... Continuar leyendo "La Divina Comèdia de Dante: Anàlisi i Context" »

El Poder Transformador de la Gracia Santificante

La gracia santificante es una acción pequeña pero real en la misma naturaleza de Dios. De alguna forma, nos hace semejantes a Él.

Analogías para Comprender la Gracia Santificante

Para entender mejor este concepto, podemos utilizar las siguientes analogías:

1. Sangre Divina: Antiguamente, se creía que los nobles poseían sangre azul, lo que justificaba su estatus. Siguiendo esta imagen, estar en gracia santificante es como si nos inyectaran sangre de Dios en nuestras venas, transformándonos desde adentro.
2. Hierro Candente: La gracia santificante nos transforma de un modo parecido al hierro candente que, sin dejar de ser hierro, adquiere las características del fuego. Así, sin dejar de ser humanos,