Chuletas y apuntes de Otras materias de Secundaria

Quan separem les síl·labes d’una paraula hem de parar una atenció especial a aquells casos en què apareixen dues vocals en contacte. En aquests casos es poden pronunciar les dues vocals en un mateix cop de veu (diftong)
O en dos (hiat)
:

ai – re  (ai, diftong)                 a – e – ro – port  (la a i la e no fan diftong)

Conèixer els diftongs és important per poder accentuar correctament, ja que si ens equivoquem a l’hora de determinar les síl·labes d’una paraula apliquem les normes d’accentuació erròniament. Per exemple:

À – vi – a        La paraula àvia s’accentua perquè és esdrúixola
(la i i la a no formen diftong)

No totes les vocals permeten formar diftongs. Llegeix i...

APOSTROFAR

1.- Davant de vocal: el (l'arbre), el (l'home), la (l'ombra).

2.- Davant dels nombres 1 y 11 cardinals y XI (ordinal):         

     - l'1 de març.

     - l'11 de gener.

     - l'XI congrés de ...

     - l'11é congrés

     - l'XIé congrés està malament (XI ja és ordinal, redundància).

     - l'I està malament (és el primer i no comença per vocal)

El Papa Benet setze i no setzé (els Papes i Reis a partir d'11 són cardin

3.- Davant de paraules espanyolitzades:

- l'eslip.                        - l'esmòquing

     - l'esnob.                       - l'estand

NO APOSTROFAR

1.- Davant "i" "u" consonàntica:

     - El iogurt.                   

. Densidad de Potencia e Intensidad de Campo.

            Las ondas electromagnéticas representan un flujo de energía en la dirección de propagación. La proporción en la cual la energía cruza una superficie dada, se llama Densidad de Potencia.
Por lo tanto, la densidad de potencia es energía por unidad de tiempo (Potencia), por unidad de área, y normalmente se expresa en Watts/m². La Intensidad de Campo es la intensidad de los campos eléctricos y magnéticos de una onda electromagnética propagándose en el espacio libre.
La intensidad de campo eléctrico se expresa en Volts/m. Matemáticamente la densidad de potencia es:

                        P = E . H   (W/m²)

2. Propagación en el espacio libre

           ...

Impluvium = piscina en el atrio Atrium = atrio Lararium = lugar destinado a rendir culto a los dioses lares. Tablinum = estudio

Peristylum = galería Vestibulum = vestibulo Taberna = bar Complivium = agujero en el techo por donde cae la lluvia.  Cabiculum =

 dormitorio    Culina = la cocina Triclinium = el comedor Oppidum = Ciudad Pecunia = dinero Domus = la casa   Insula = la isla Cibus = comida

Espitula = carta

Reglas de derivación.

• La m final desaparece.
• La u final se convierte en o.
• La o breve acentuada se convierte en el diptongo ue. Ej: bónum > bueno.
• Cuando van entre vocales,  p=b      t=d      c=g
• La d intervocálica desaparee.
• Ae    oe = e
• La é = ie
• –e final desaparece.
• –il- + vocal = j
• Las vocales pretónicas

volca: una o diferses fractures de lescorsa terrestre per on surt el magma/volcans actius,apagats,adormits/materials: solids (pols volcanica cendres lapil·li bombes volcaniques) liquids o lava (lava cordada molt fluida pos cilice colo fosc genera basalt, lava en bloc mol viscosa mol silice solidifica mol rapid de color cla, lava de coixins erupcions submarines es refreda mol rapid) gassos(h2o co co2 so2 h2so4 hcl c2) /tipus erupcions: (hawaianes: lava mol fluida a molta velositat con ample i baix perillositat baixa no explusions kilauea estrombolianes: lava menys fluida no arriba tan lluny explusions moredades con simetric alt y poc ample hekla vulcaniques: lava espesa es refreda aprop del crater explusions videntes i forsa piloclasts perillositat...

E OBETA  Quan la vocal de la síl·laba següent és una i. Conveni  ØEsglésia, Dénia, sépia o séquia Quan la vocal de la síl·laba següent és una u. Cèl·lula   Paraules esdrúixoles. Anècdota ØLlémena, témpores o térbola  Cultismes. Acèfal  ØParaules acabades en –edre, -ense, -teca o –tema. Poliedre  Paraules acabades en –ecta, -ecte, -epta i –epte. Col·lecta ØFormes del verb reptar accentuades al radical. Reptí   Davant l o l·l. Arrel ØBelga o selva

 Davant de rr. Esquerre  Davant de r seguida de consonant. Cert  ØSeguida d’una velar o una labial. Ferm  Noms i adjectius amb el grup –ndr- i en el cerndre. Divendres  ØInfinitius acabats en –endre. Defendre

Paraules amb el diftong eu. Preu 

BALADAK

-
Poema narratiboak edo narrazio-kantu laburrak dira.

-
Gertaera bat kontatzen dute.

- Formalki bertsotan edo koplatan adierazten dira.

- Gaiak: ezinezko maitasun-istorioak, heriotza bortitzak, hilketak, etab.

- Bizkaian, Zuberoan eta Nafarroa Garaian gorde dira gehienak.

- Ezaugarriak: Doinua

                     Izaera narratiboari dagozkionak (estilo-zuzena,- espazio-denbora, pertsonaiak).

                     Izaera lirikoari dagozkionak (errepikapena, paralelismoa, errima).

- Adibideak: Bereterretxeren kantorea, Egun bereko alarguntsa, Leixibatxu zuria,

                   Brodatzen ari nintzen, Isabelatxu.

MAITE-KANTAK

- XVIII. Mendean, Ipar Euskal Herrian

Metaforak

izarra (em. Urruna)...

SUBJUNTIBOA-Lehenaldia

NOR-NORI

ni

Nenkion

Nenkizun

Nenkizuen

Nenkien

hura

zekidan

zekion

zekigun

zekizun

zekizuen

zekien

gu

Genkizkion

Genkizkizun

Genkizkizuen

Genkizkien

Zu

zenkizkidan

zenkizkion

zenkizkigun

zenkizkien

Zuek

Zenkizkidaten

Zenkizkioten

Zenkizkiguten

Zenkizkieten

Haiek

zekizkidan

zekizkion

Zekizkigun

zekizkizun

zekizkizuen

zekizkien

NOR-NORK

NIK

Nezan

Zintzadan

Zintzatedan

Nitzan

HARK

Niatzan

Zezan

Gintzan

Zintzan

Zintzaten

zitzan

GUK

Genezan

Zintzagun

Zintzategun

Genitzan

ZUK

nintzazun

zenezan

gintzazun

zenitzan

ZUEK

Nintzazuen

Zenezaten

Gintzazuen

Zenitzaten

HAIEK

Nintzaten

zezaten

gintzaten

zintzaten

zintzateten

zitzaten