Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Universidad

La societat contemporània en la narrativa curta de Quim Monzó

Quim Monzó reflecteix la vida quotidiana en un món dominat per la modernitat. La intenció de Monzó és treballar amb les ficcions, les il·lusions i les imatges compartides pels lectors.

La deformació, la caricatura i l’absurd posen de manifest les contradiccions de la societat contemporània, sobretot el drama de la incomunicació en les relacions socials i la solitud de l’individu en un món massificat.

Aquesta solitud es manifesta en situacions absurdes que, en definitiva, són una projecció de les frustracions i dels desitjos dels personatges. Solem trobar-ne pocs però molt ben definits, que viuen una relació humana tensa dominada per la indiferència.

Darrere d’aquestes... Continuar leyendo "La Societat Contemporània i la Poesia Valenciana: Anàlisi de Quim Monzó i Vicent Andrés Estellés" »

Renovació Teatral: Postguerra fins als Anys 70

Pablo Neruda edo jaiotzez Ricardo Eliécer Neftalí Reyes Basoalto (Parral, Maule, 1904ko uztailaren 12a- Santiago, 1973ko irailaren 23a) Txiletar olerkaria izan zen, XX. mendean gaztelaniaz idatzi zutenen artean onenetarikoa. Ezizena Jan Neruda txekiar idazlearen omenez hartu zuen. Politikan ere parte hartu zen eta errepublikako senadore izan zen, Alderdi Komunistako Komite Zentraleko kide. 1971n, Literaturako Nobel Saria irabazi zuen.

.Crepusculario, Santiago, Ediciones Claridad, 1923.

.Veinte poemas de amor y una canción desesperada, Santiago, Editorial Nascimento, 1924.

.Tentativa del hombre infinito, Santiago, Editorial Nascimento, 1926.

.Anillos Santiago, Editorial Nascimento, 1926.

William Shakespeare (Stratford-upon-Avon, Warwickshire,... Continuar leyendo "Pablo Neruda, William Shakespeare, Edgar Allan Poe, Gustave Flaubert eta Franz Kafka" »

La Tercera Generació dels Annales (Anys 60-70)

5.1. Característiques

1. Ampliació dels temes tractats. Apareix una nova història: la història de la cultura, que dominarà la historiografia durant els anys 70.
2. Comença a fer-se història de les mentalitats en relació amb el desenvolupament de l’antropologia cultural (anys 70). No és història de les ideologies. La mentalitat és més comuna que les ideologies i no està imposada, sinó present en el subconscient; és l'aspecte quotidià de la vida de les persones (p. ex., la mort, la infància, etc.). Està present en tots els individus, siguin qui siguin. No són idees.
3. No s’oblida l’anàlisi de documents i de dades, però s’humanitza la historiografia per no caure en els excessos anteriors.