Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

La Poesia Trobadoresca

Orígens i Expansió

La poesia trobadoresca va néixer a la primera meitat del segle XII al sud de Gàl·lia (sud de França). Des d'aquí es va estendre a altres terres al llarg del segle XIII, com Catalunya i el nord d'Itàlia. Es va desenvolupar durant els segles XII i XIII.

El primer trobador conegut va ser el duc Guillem IX d'Aquitània.

Novetat en el Món Romànic

El seu naixement va suposar una novetat en el món romànic:

El Trobador: Poeta i Músic

Trobador: Autor de poesia lírica... Continuar leyendo "Poesia Trobadoresca: Orígens, Característiques i Autors" »

L'Edat Mitjana

La Poesia Trobadoresca

Els poemes presenten cobles o estrofes de vuit versos (octaves), els quals solen rimar de la manera següent: ABBACDDC. L'última estrofa, la tornada, sol tenir només quatre versos. En els poemes amorosos, s'utilitza el senyal, com feien els trobadors.

L'Humanisme

Bernat Metge

L'Humanisme és un moviment cultural que s'inicia a Itàlia durant el s. XIV i constitueix la base del Renaixement que s'imposarà arreu d'Europa en el s. XVI. És el moviment que marca el pas de l'Edat Mitjana a l'Edat Moderna.

Els humanistes són intel·lectuals i literaris que descobreixen el gran atractiu de les humanitats, és a dir, de les lletres i la cultura del món clàssic grecollatí. Els autors clàssics seran per als humanistes... Continuar leyendo "Literatura Catalana: De l'Edat Mitjana al Romanticisme" »

Robert Louis Balfour Stevenson eleberrigile eskoziarra, poeta eta idazle-bidaiaria, eta ingelesezko literaturako erromantizismo berriaren ereduetako bat. Idazle askok miretsi zuten, hala nola, Jorge Luis Borges, Ernest Hemingway, Rudyard Kipling, Vladimir Nabokov, eta J. M. Barrie. Idazle modernista gehienek arbuiatzen zuten ospe handia zeukalako eta ez zelako haien modernismoaren definizioan sartzen. Hala ere, kritikoak Stevensonen ospetik haratago begiratzen hasi dira eta Kanonean lekutxo bat egin diote.

Biografia

Robert Louis Stevenson Edinburgon – Eskozia – jaio zen 1850.eko azaroaren 13an eta Upolo Samoan hil zen 1894.eko abenduaren 3an. Hortaz, gazte samar zelarik aurkitu zuen heriotza eskoziar handiak. Halere, 44 urte horietan zehar... Continuar leyendo "Robert Louis Stevenson: Eskoziar Eleberrigilea eta Idazle-Bidaiaria" »

Les Quatre Grans Cròniques

Les quatre grans cròniques de la literatura catalana (Jaume I, Pere III, Bernat Desclot i Ramon Muntaner) es van redactar a finals del segle XIII i durant el segle XIV.

• En prosa.
• Destinades a ser escoltades o llegides.
• Extenses.
• Tracten d'episodis històrics de caràcter bèl·lic.

Totes quatre narren esdeveniments coetanis dels autors.

L'objectiu primordial consistia a justificar les decisions polítiques dels reis catalans.

Crònica de Jaume I

Narra de manera autobiogràfica les gestes més importants del rei Jaume I. Explica en primera persona les conquestes de Mallorca i València.

Predomina un llenguatge popular i col·loquial.

Crònica de Bernat Desclot

La va escriure el tresorer Bernat Escrivà.

El protagonista és el... Continuar leyendo "Cròniques Catalanes i Eiximenis: Literatura Medieval" »

Dècades d'atac i intent d'annexió cultural

Durant dècades, els valencians hem patit un intent d'annexió cultural i suplantació lingüística. Aquesta immersió pseudocientífica pretén unir el que mai ha estat unit i catalanitzar el valencià.

La lluita per la llengua valenciana

Molts valencians lluitem en una batalla surrealista. Les evidències de l'autenticitat i independència del valencià respecte al català són aclaparadores.

El reconeixement legal del valencià

L'Estatut d'Autonomia reconeix l'existència de la llengua valenciana. L'article setè, punt u, diu textualment: «Els dos idiomes oficials de la Comunitat Autònoma són el valencià i el castellà». El punt dos del mateix article remarca: «La Generalitat Valenciana garantirà

Verbs

Definició

Un verb és una categoria gramatical que expressa una acció, un estat o un procés. És el nucli del sintagma verbal, per tant, no hi hauria SV sense verb. El verb està format per un lexema (aporta significat al mot) i un morfema (conté informació gramatical: persona, nombre, temps, mode i aspecte).

Tipus de verbs

• Verbs regulars: Aquells que tenen el mateix lexema en totes les formes verbals.
• Verbs irregulars: Presenten variacions en el lexema o no es conjuguen igual que el verb model.
• Perífrasi verbal: Dues o més formes verbals que expressen una sola idea.

Tipus de verbs

• Copulatius: Fan d'enllaç entre el subjecte i el predicat i són buits de contingut.
• Transitius: Admeten un complement directe (ex: La Mireia no menja carn).

A obra de Ramón Cabanillas

A obra literaria de Ramón Cabanillas pasa por diferentes etapas e posúe múltiples facetas. Caracterízase por harmonizar a tradición literaria do século XX. Como trazos modernistas, podemos ver a inclinación cara ao sensual e o colorista, o gusto polo exótico ou a procura dos elementos mitolóxicos, así como a musicalidade da linguaxe e o cosmopolitismo. O modernismo mantense vencellado co compromiso social e cultural do pobo galego.

Etapas da poesía de Cabanillas

• Poesía lírica: No desterro (1912), Vento mareiro (1915), Da terra asoballada (1917), A rosa de cen follas (1927).
• Poesía cívica: Nos seus tres primeiros libros, ve a solución dos problemas de Galicia no nacionalismo concienciador. Influída polo

El Bilingüisme: Conceptes i Tipologies

El bilingüisme és el fet que es basa en l'ús alternatiu de dos idiomes en un individu i, per extensió, en un grup social.

Tres maneres diferents:

• Bilingüisme Individual

  És el propi d'una persona que és capaç de fer servir dos idiomes.

  • Bilingüisme pur o natural: és el dels fills de matrimonis lingüísticament mixtos.
  • Bilingüisme instrumental: és el de les persones que aprenen una segona llengua, sense abandonar la pròpia.

• Bilingüisme Territorial

  Un territori és bilingüe quan inclou dues zones clarament delimitades lingüísticament.

• Bilingüisme Social

  És la situació més freqüent i s'origina quan dos grups lingüístics es disputen el mateix espai social, però tenen una situació administrativa

Novel·la

És una narració literària de ficció, d'una llargària considerable i amb una trama complexa, escrita per un autor o autora amb la finalitat d'entretenir els lectors.

Elements

• Personatges: Són les persones que mantenen l'acció i entre les quals se solen establir lligams i reaccions diferents. Poden ser:
  • Protagonistes
  • Antagonistes
  • Secundaris
• Espai: És el lloc o ambient on es desenvolupa l'acció d'una història i que pot arribar a influir sobre els personatges. Tipus:
  • Real: Quan fa referència a ciutats o llocs concrets que es poden reconèixer.
  • Evocat: És un espai creat a partir d'un model existent modificat.
  • Imaginari: No té cap model.
• Temps: És la informació sobre el moment o la duració dels fets.

Classificació de les novel·les

El Català Central i Nord-occidental

La Varietat Central

El català central és la varietat que es parla a la majoria de comarques gironines, a les barcelonines i a algunes comarques tarragonines.

Fonètica:

• Vocalisme tònic format per set fonemes.
• Vocalisme àton format per tres fonemes.
• Pronunciació /b/ del fonema /v/.
• Enmudiment dels sons oclusius finals en els grups -mp, -nt, -rt, -lt.

Morfosintaxi:

• Possessius femenins amb v.
• Desinència -o de la primera persona del present d'indicatiu.
• Desinències del present de subjuntiu en -i.

Lèxic:

• Nombre de castellanismes elevat.
• Lèxic propi: xai, sorra, noia, mirall, llombrígol, escombra.

La Varietat Nord-occidental

S'estén per Andorra, les comarques interiors de Catalunya, la Franja de Ponent a l'Aragó,... Continuar leyendo "Varietats del Català i Literatura del Segle XX" »