Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

Glosario de términos seleccionados

Letra H

• Horcajadas: Dicho de montar, cabalgar o sentarse: con una pierna a cada lado de la caballería, persona o cosa sobre la que se está.
• Horadar: Agujerear algo atravesándolo de parte a parte.
• Hidrófilo: Dicho de una materia: que absorbe el agua con gran facilidad.
• Helicoidal: En figura de hélice.
• Hatajo: Grupo pequeño de ganado.
• Hallazgo: Acción y efecto de hallar.

Letra I

• Inanición: Debilidad grande por falta de alimento o por otras causas.
• Intersticio: Hendidura o espacio, por lo común pequeño, que media entre dos cuerpos o entre dos partes de un mismo cuerpo.
• Imbricación: Acción y efecto de imbricar.
• Incoativo: Que implica o denota el principio de una cosa o de una acción progresiva.
• Insacular: Poner

Contexto de Galicia (1916-1936)

Sociedade, economía e política

Neste período, Galicia segue marcada por un notable atraso económico, caracterizado por un forte asentamento rural, unha alta taxa de emigración e unha escasa industrialización.

Formas de goberno da época

• Monarquía de Afonso XIII (ata 1923): Sistema da Restauración coa quenda pacífica no poder entre o Partido Conservador e o Partido Liberal.
• Ditadura de Primo de Rivera (1923-1930): Caracterizada pola perda de liberdades, como a de asociación ou de imprenta.
• Segunda República Española (1931-1936): Un período de modernización en aspectos económicos, dereitos das mulleres e dos traballadores, e melloras na agricultura e no ensino.

Demandas do agrarismo

O movemento agrarista... Continuar leyendo "Galicia 1916-1936: Irmandades, Xeración Nós e Galeguismo" »

Anàlisi 1: Fonètica, Gramàtica i Lèxic

1. Fonètica i Obertura Vocàlica

   • Cor: oberta
   • embranzida: sonora
   • fel: obert
   • els sospirs: sorda

2. Funcions Sintàctiques i Referents

   1. Fa referència a les llàgrimes, i fa funció de CD.
   2. Fa referència a en Marc i fa funció de CD.
   3. Fa referència a carregades i fa funció d'Atribut.
   4. Fa referència al sentit de cosa i fa funció de Subjecte.

3. Sinònims

   • encongit: arrupit
   • batussa: disputa
   • surant: flotant
   • guaitant: mirant

4. Tema Central

   La violència domèstica i masclista.

Anàlisi 2: Poliglotisme i Estructura Textual

1. Tema i Modalització

   Tema: Prejudicis al voltant del poliglotisme.

   Modalització

   • L'autor introdueix la primera persona del plural per implicar-se ell i implicar el lector.
   • Ús del subjuntiu per a expressar certeses.
   • Expressió

1. Conceptos Clave de Genética

Carácter hereditario: Característica morfológica o fisiológica que se transmite a la descendencia.

Gen: Fragmento de ADN que sintetiza una proteína que determina un carácter hereditario.

Alelo: Cada una de las variedades que hay de un gen.

Locus (o Loci): Lugar que ocupa un gen dentro de un cromosoma.

Organismos diploides: Organismos que para cada tipo de cromosomas presentan dos cromosomas que se llaman homólogos, de tal forma que uno proviene del padre y otro de la madre.

Fenotipo: Apariencia de los caracteres que manifiesta un individuo.

Genotipo: Conjunto de genes que posee un organismo. Siempre es constante.

Genotipo para un carácter: Son los alelos que presenta ese organismo para ese carácter.

Fenotipo

Glosario de Términos Históricos de la España Medieval y Moderna

Mozárabe

Cristiano sometido a los musulmanes en al-Ándalus. A cambio de conservar su fe y sus costumbres tenían que pagar elevados impuestos, por lo que muchos fueron desplazándose hacia el norte, a los territorios controlados por los reyes cristianos, o fueron convirtiéndose al Islam (muladíes). En ciudades como Toledo, Córdoba y Sevilla perduraron importantes comunidades, que siempre residieron en barrios diferenciados de los musulmanes.

Marca Hispánica

Territorio controlado en los siglos VIII y IX por los emperadores y reyes de los francos al sur de los Pirineos, formando la frontera entre el imperio carolingio y al-Ándalus. Fue creada por el emperador Carlomagno para... Continuar leyendo "Glosario de Términos Históricos de la España Medieval y Moderna" »

Conjugació del verb Poder (Mode Indicatiu)

Aquesta taula presenta la conjugació completa del verb poder en tots els temps del mode indicatiu, organitzats en temps simples i compostos.

Temps Simples

Present

• puc, pots, pot, podem, podeu, poden

Imperfet

• podia, podies, podia, podíem, podíeu, podien

Passat Simple (o Remot)

• poguí, pogueres, pogué, poguérem, poguéreu, pogueren

Passat Perifràstic

• vaig poder, vas poder, va poder, vam poder, vau poder, van poder

Futur

• podré, podràs, podrà, podrem, podreu, podran

Condicional

• podria, podries, podria, podríem, podríeu, podrien

Temps Compostos

Els temps compostos es formen amb l'auxiliar haver i el participi pogut.

Perfet

• he pogut, has pogut, ha pogut, hem pogut, heu pogut, han pogut

Plusquamperfet

• havia pogut,

LITERATURA

Beltzez dagoena gainditzeko oinarrizkoa edo gutxienekoa da; urdinez dagoena, berriz, aparteko puntu hori lortzeko gehitu beharrekoa da.

1. Europako eta euskararen jatorria

Europako hizkuntzarik gehienen jatorria nahiko argi dago, hau da, hizkuntza indoeuroparretatik datoz. Euskararen jatorria, ordea, ez dago argi, hau da, ez dauka ahaide jakinik. Baina bere jatorriari buruzko teoria batzuk daude, eta nagusienak hauexek dira:

• Euskara eta iberiera. Teoria honen aldekoek, bien arteko antzekotasun lexikaletan oinarrituta, euskara eta iberiera hizkuntza bera edo ahaide hurbilak izan zitezkeela pentsatu zuten.
• Euskara eta hizkuntza kamitiko-semitikoak. Teoria honen arabera, iberiera eta euskara Afrikako iparraldetik etorri zitezkeen.
• Euskara

Joan Francesc Mira: Reflexions sobre la nostra realitat

Joan Francesc Mira, traductor i novel·lista, és autor d'una producció assagística abundant, amb un llenguatge no especialitzat o acadèmic, però sí literari. Com ha assenyalat Josep Iborra, la seva obra tracta sobre tot allò que veu, directament o indirectament, relacionat amb el pas d'un estadi cultural a un altre.

La definició del savi

Ell mateix ha definit el savi no com aquell que sap moltíssim sobre una cosa concreta i petita, sinó com una persona que sap molt sobre moltes coses, sobre una realitat àmplia, i que, a més, és capaç de relacionar i de connectar uns temes amb uns altres.

Trajectòria i compromís antropològic

Mira analitza amb profunditat antropològica el País... Continuar leyendo "Joan Francesc Mira: Antropologia i reflexió sobre la identitat" »

NOR-NORI-NORK orainaldia

Hura

Haiek

Llibre de contemplació en Déu (1272-1274)

El Llibre de contemplació en Déu és una obra monumental i multiforme que ocupa set volums de les ORL (Obres de Ramon Llull). La seva estructura està controlada rigorosament per recursos numerològics.

L'obra consta de cinc llibres redactats en primera persona, on Llull intercala nombroses referències personals i autobiogràfiques. Tanmateix, l'autor es refereix a si mateix sempre en termes genèrics, insistint en l'anonimat i associant la seva peripècia a la del pecador-tipus.

Qualsevol estímul de la vida real és elevat a la contemplació de Déu a través de diversos mecanismes:

• L'antítesi.
• L'associació d'idees per semblança o proximitat.
• La juxtaposició d'accepcions diverses d'un mateix mot.