Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

Que é a metafísica?

A palabra metafísica procede do grego metá (máis alá) e phýsis (natureza); así pois, significa “máis alá da natureza”. Vulgarmente, refírese a un coñecemento moi difícil ou abstracto, ou emprégase para aludir a algo raro que está ao alcance de poucos. É unha das disciplinas que forman parte da filosofía teórica.

É unha parte da filosofía que trata de todo o que hai. Investiga os primeiros principios e as causas da realidade. Persegue a verdade máis primixenia, radical e transcendente. O saber metafísico é radical porque vai á raíz dos asuntos que investiga. Formula problemas e pregunta por aspectos enigmáticos. As preguntas que se formulan non teñen solución definitiva, pero os filósofos ofrecen... Continuar leyendo "Fundamentos da Metafísica: Unha Exploración sobre a Realidade e o Ser" »

Què és la narració?

Una narració és un text per a narrar algun fet, real o fictici, al llarg del temps. De manera lògica, aquests fets constitueixen l’acció narrativa.

Característiques principals

Solen estar escrits en prosa; sempre hi ha la presència d'un narrador que explica la història; es fonamenten en el sintagma verbal; inclouen altres tipologies textuals, especialment descripcions i diàlegs. Pel que fa al contingut de la narració, cal distingir els conceptes d'història, de trama o argument i de tema.

Estructures narratives

Estructura lineal o contínua

Una narració presenta un ordre lineal quan els fets que es narren estan ordenats cronològicament.

Estructura no lineal o discontínua

Una narració no presenta un ordre lineal... Continuar leyendo "La Narració: Conceptes, Gèneres i Història Literària" »

Els llibres de cavalleries

És habitual la presència de mags (Merlí, Morgana), monstres, aparicions o altres elements de fantasia. Totes les històries estan emmarcades en un món fantàstic (ex: Don Quijote de la Mancha). Els herois no tenen mai debilitats ni malalties; són invencibles amb capacitats sobrenaturals. Es desenvolupen en un temps imprecís i els escenaris tenen una ambientació fantasiosa i poètica. Hi ha molts elements meravellosos. L’amor era cortès, s’idealitzava la dama i no hi havia elements còmics ni eròtics. S'utilitzava un registre elevat i culte.

Novel·les cavalleresques

Aquestes obres no tenen elements meravellosos; els herois són forts i valents, però a escala humana. Demostren els seus sentiments, són nobles... Continuar leyendo "Diferències entre llibres de cavalleries i novel·les cavalleresques" »

Eduardo Blanco Amor: A Súa Narrativa

Características Comúns das Obras Principais

• Localización espacial: Auria, figuración literaria de Ourense.
• Localización temporal: As dúas primeiras décadas do século XX.
• Protagonismo infantil e xuvenil (excepto A esmorga).
• Narrador en primeira persoa.
• Formas populares da fala.
• Interese por facer literatura realista.

A Esmorga

A esmorga desenvolve unha historia tráxica que transcorre por diversos escenarios do ambiente urbano ou suburbial de Auria.

Estrutura da Obra

1. Primeira Parte (Documentación): Un narrador-autor explica como obtivo a información para escribir a historia que a continuación se presenta.
2. Segunda Parte: Conta a historia en si a través de cinco capítulos que recollen a declaración de Cibrán

El text i les seues propietats

El text és la unitat comunicativa bàsica, de caràcter unitari i complet, que consisteix en una forma d’actuació social. Les seues propietats són:

• Adequació textual: és la propietat que tenen els textos d’adaptar-se al context de la comunicació.
• Coherència textual: és la propietat per la qual els textos organitzen la informació per a construir un sentit global pertinent.
• Cohesió textual: és la propietat que permet als textos enllaçar les oracions i els components per mitjà de relacions semàntiques i unitats gramaticals.

Els àmbits d’ús i els registres funcionals

Els àmbits d’ús són els tipus de contextos en què els individus poden portar a terme una comunicació lingüística:

• Acadèmic:

L'Argumentació: Claus i Estructura

Tota argumentació requereix conèixer el tema del qual hom vol parlar; tenir present el tipus de receptor; disposar els continguts en paràgrafs seguint una estructura en tres parts: introducció, nus o desenvolupament i conclusió. A la primera part duem a terme una breu exposició en la qual l’emissor presenta la tesi de la qual vol parlar i ha de demostrar. A la segona, aporta els arguments, és a dir, els motius necessaris per confirmar o refutar la tesi. Existeixen diferents tipus d’argumentacions: proves racionals en les quals s’estableixen relacions de causa-conseqüència entre els fets i les idees; exemples que poden generalitzar-se; comparació de dues situacions; cites d’opinions d’autors... Continuar leyendo "L'Argumentació i l'Obra Literària: Elements Clau i Estructura" »

Quines són les característiques del llenguatge de Mar i Cel?

Guimerà va ser un escriptor de la Renaixença sotmès a les limitacions que dificultaven la posada en marxa d’una llengua literària vàlida per a tots els àmbits.

Quan escriu Mar i Cel, l’autor busca un model de llengua literària que no defuig un lèxic arcaïtzant, perquè molt sovint el referent lingüístic es trobava en el català medieval o en la intuïció que en podia tenir un escriptor de la Renaixença.

La creació d’aquesta tragèdia en vers obligava a fer servir un to emfàtic, potenciat pel recurs de l’hipèrbaton. El poeta no pot prescindir ni de la forma versificada (el decasíl·lab blanc) ni de la seva retirada a crear imatges plenes de força expressiva.... Continuar leyendo "El llenguatge de Mar i Cel: Estil i característiques" »

Un poema és una composició literària de temàtica i extensió variables que s'escriu en vers en un nivell de llengua culta. Té una finalitat estètica, ja que el poeta s'expressa de manera original i acurada. A continuació, es presenten les característiques del poema: vers, estrofa, art major, art menor, rima asonant, etc.

• SIMPLE: 1- febles o atones (a, amb, de, en, per) 2- fortes o tòniques (barata, cap, contra, entre, fins, malgrat, segons, sense, sota, ultra, vers)
• COMPOSTES: (cap a, ded de, fins a, per a)
• LOCUCIONS ADVERBIALS: a causa de, a desgrat de, a favor de, etc.

Figuras Retóricas

Epítetos

• “luengos ramos”
• “verdes hojas”
• “áspera corteza”
• “tiernos miembros”
• “Blancos pies”
• “torcidas raíces”
• “miserable estado”
• “mal tamaño”

Hipérbaton

Escrito está en mi alma vuestro gesto-> en mi alma está escrtito vuestro gesto.

Metáforas

• Brazos-ramos
• Cabellos-hojas
• Pies-raíces
• (Dafne)-árbol

Hipérbole

“los cabellos que el oro oscurecían”.

Estructura

1ª parte:

Dos cuartetos: describe la transformación de Dafne en laurel, atrapada justo en el momento de hacerlo (aún vemos sus brazos, su cabello y sus pies, como van convirtiéndose en ramas, hojas y raíces).

2ª parte:

Dos tercetos: lamento por el amor perdido: el amante es causa del daño y con sus lágrimas hace crecer el laurel, consiguiendo... Continuar leyendo "Figuras Retóricas y Tópicos Literarios en la Poesía Renacentista" »

En busca de la felicidad y los ritos primitivos

Después de una larga historia de millones de años, apareció nuestra especie: el Homo Sapiens. Esto significa que, en estas sociedades primitivas, los seres humanos ya se enfrentaban a la muerte con determinadas creencias sobre el más allá.

Las preguntas de la vida

Aunque parece que las personas viven sin plantearse grandes cuestiones, la realidad es otra. La muerte y el más allá constituyen uno de esos acontecimientos vitales. Las personas intentan encontrar respuestas a esas vivencias y las buscan a su alrededor.

Lo esencial: la búsqueda de la felicidad

• Las preguntas sobre la vida y la muerte: la arqueología demuestra que en todas las culturas, también en las primitivas, se hacían ritos