Modernisme: Característiques, Autors i Obres

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,51 KB

Refranys: Dites Populars amb Ensenyament

Un refrany és sinònim de proverbi o dita d'ús popular que conté un ensenyament i que expressa una veritat general i tradicional. Sol ser rimat i fàcil de memoritzar. S'utilitza en la llengua parlada i ha perdurat a la literatura popular, passant de pares a fills.

Recursos dels refranys:

  • Una oració simple.
  • Una oració amb el verb elidit.
  • Una oració subordinada substantiva.
  • Una oració condicional.

Poesia Modernista: Regeneracionisme i Esteticisme

Els poetes modernistes s'oposaven a la visió que tenien els poetes dels Jocs Florals. Hi ha dos grups diferenciats per la concepció que tenien de la poesia:

  1. Regeneracionistes: Partidaris d'una poesia espontània, defensen l'expressió pura i sincera de l'emotivitat de l'artista i deixen les qüestions formals en un segon terme. Tracten els temes de la natura amb un to vitalista.
  2. Esteticistes: Poetes que entronquen amb els moviments poètics europeus més innovadors. Propugnen una poesia més culta, elaborada i artificiosa, tant en la forma com en el contingut.

Joan Maragall: La Paraula Viva

Joan Maragall fou el poeta més important de la tendència regeneracionista del modernisme. La seva teoria poètica es basa en la paraula viva. Per a Maragall, la paraula és sagrada perquè revela la vibració més íntima del poeta. Destaquen la recreació de mites i temes populars de la tradició catalana i l'evocació de la natura i el paisatge.

Generació de 1909 i el Modernisme Valencià

El modernisme valencià va tenir una existència fugaç. Les causes són: la influència que exercí en poesia Teodor Llorente i l'èxit del sainet en teatre, i la inexistència d'una burgesia industrial. Cal recordar que escriptors com Vicent Blasco Ibáñez, Azorín o Gabriel Miró van escriure en castellà. Entre els poetes modernistes valencians destaquen: Miquel Duran de València, Daniel Martínez Ferrando, Josep Maria Bayarri i Jacint Maria Mustieles.

L'Escola Mallorquina: Poesia d'Arrel Clàssica

Els poetes mallorquins conrearen una poesia d'arrel clàssica caracteritzada per la contenció, l'equilibri i la recerca d'una expressió formal perfecta. Destaquen:

  1. Miquel Costa i Llobera: Va escriure el llibre Poesies, on plasma la seva visió del món mitificant els elements del paisatge de Mallorca.
  2. Joan Alcover: Va publicar Cap al tard, que conté composicions de tipus popular i llegendari al costat d'unes altres de tipus elegíac.

El Teatre Modernista: Regeneració i Esteticisme

El gènere teatral experimentà una renovació profunda durant l'època del modernisme gràcies a la introducció dels corrents teatrals dominants a Europa. Hi ha dues tendències:

  1. Teatre regeneracionista: Va ser un teatre d'idees. Escenificava els conflictes entre l'artista i la societat, entre l'individu i l'entorn. Autor: Ignasi Iglesias, va escriure sobre l'individu i l'entorn.
  2. Teatre esteticista: Es defensava el gust de l'art per l'art. Els temes de les obres que pertanyen a aquest corrent no tracten cap problemàtica social. Destaquen Adrià Gual i Santiago Rusiñol amb l'adaptació de la novel·la L'auca del senyor Esteve.

Entradas relacionadas: