Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

Els Constituents de l'Oració

La majoria d'oracions estan constituïdes per dos elements bàsics: el Sintagma Nominal (SN) que fa la funció de subjecte i el Sintagma Verbal (SV) que fa la funció de predicat. Exemple: Mon cor (subjecte) estima un arbre més vell que l'olivera (predicat).

Tipus de Predicat

Hi ha dues classes:

• Predicat Nominal: format per un verb atributiu o copulatiu (ser, estar o semblar) i un complement atributiu (CAtrib).
• Predicat Verbal: format per un verb predicatiu (treballar, créixer, etc.) i els seus complements.

Tipus de Verbs

• Verbs Transitius: verbs que normalment exigeixen un complement directe (CD) perquè l'oració tingui un sentit complet. Exemple: He llegit un article interessant (CD).
• Verbs Transitius Reflexius: verbs

U.D. 6

1.- ¿Qué es el dominio público hidráulico?

Constituyen el dominio público del Estado:

• Las aguas continentales tanto superficiales como subterráneas renovables.
• Los cauces de corrientes naturales, continuos o discontinuos.
• Los lechos de lagos y lagunas superficiales.
• Los acuíferos subterráneos si fuesen necesarios a la hora de su explotación hidráulica.
• Las aguas saladas procedentes de una planta de salinización una vez que fueran incluidas en cualquiera de los supuestos anteriores.

2.- Valor límite de emisión.

Cantidad o concentración de un contaminante o grupo de contaminantes cuyo valor no debe superarse por el vertido. En ningún caso se debe alcanzar el valor límite de emisión diluyendo los contaminantes.

3.- Norma de calidad

As Vangardas e a Poesía Galega

As Vangardas

Son un conxunto de movementos artísticos internacionais desenvolvidos entre 1910 e 1930, sobre todo en Europa. O obxectivo dos movementos de vangarda era superar a concepción clásica da arte como imitación da realidade, procurando novas formas de interpretar o mundo. Os seus principios xerais foron:

• A liberdade creativa.
• A arte pode ser irracional e visionaria, expresando o mundo dos soños ou o subconsciente.
• A arte debe procurar a novidade e a orixinalidade e ter un sentido lúdico e transgresor.

As vangardas reciben o nome de ismos. Destacan o futurismo, o cubismo, o dadaísmo, o surrealismo e o creacionismo.

A Poesía de Vangarda en Galicia

Poetas mozos como Manuel Antonio, Álvaro Cunqueiro, Luís... Continuar leyendo "Poesía Galega: Vangardas, Noriega Varela e Cabanillas" »

Literatura Galega da Posguerra: Poesía e Prosa

Poetas das Xeracións dos 50

• Os poetas das xeracións dos 50 déronse a coñecer a través de certames poéticos universitarios (Festas Minervais) no diario compostelán *La Noche*.
• Na década de 1950 comeza o seu labor literario, dentro da corrente do intimismo existencialista.
• Na década de 1960, desde posicións ideolóxicas nacionalistas de esquerda, a súa poesía tende cara ao socialrealismo.
• Desde finais da década de 1970 á actualidade, cada poeta evoluciona e madura de xeito distinto.

Autores Destacados

• Manuel María: Foi un poeta de moi extensa produción. Na súa poesía mantén tres liñas temáticas que se alternan e mesturan entre si: a da poesía paisaxística, centrada na Terra Chá;

La literatura de postguerra

Context històric

La Guerra Civil espanyola va acabar l'any 1939 amb la victòria del general Franco. Es va instaurar aleshores el franquisme, que va tenir un seguit de conseqüències:

• Molts polítics i intel·lectuals catalans van haver d'exiliar-se.
• Els qui es van quedar a Catalunya van patir una dura repressió.

La situació de la literatura catalana

L'època inicial de la postguerra va significar per a la literatura catalana la desaparició de publicacions periòdiques i d'institucions a causa de la repressió franquista. A la segona meitat dels anys 40, la literatura catalana es va començar a recuperar. L'activitat cultural dels exiliats catalans també va ser important.

La narrativa

A partir de la primera meitat... Continuar leyendo "Literatura catalana de postguerra: autors i obres" »

El Estatuto de Autonomía y la Guerra Civil

El 14 de abril de 1931 se instauró en España la Segunda República, caracterizada por una intensa actividad política y un gran desarrollo cultural. Durante este período, Cataluña, Euskadi y Galicia tuvieron la posibilidad de obtener un Estatuto de Autonomía propio.

Las fuerzas nacionalistas gallegas, agrupadas en el Partido Galeguista, jugaron un papel muy destacado en este proceso. La votación del Estatuto se celebró el 28 de junio de 1936, y el camino hacia el autogobierno de Galicia parecía despejado. Sin embargo, el 18 de julio, una parte del ejército, liderada por el general Franco, se sublevó contra el gobierno legítimo de la República.

Las fuerzas sublevadas tomaron el control de... Continuar leyendo "El Estatuto de Autonomía de Galicia: De la Segunda República a la Posguerra y el Resurgir Cultural" »

Les Quatre Grans Cròniques Catalanes

Les quatre grans cròniques: La crònica de Jaume I o Llibre dels feits, la de Bernat Desclot, la de Ramon Muntaner i la de Pere III el Cerimoniós, tenen un valor similar. Tracten fets contemporanis amb un caràcter autobiogràfic, una intenció patriòtica i una llengua amb una gran uniformitat formal i un estil característic. Les tres primeres estan escrites en un estil més popular, mentre que la de Pere III el Cerimoniós utilitza un llenguatge més culte.

Crònica de Jaume I o Llibre dels feits

Va ser escrita o dictada pel rei Jaume I. L'objectiu és la narració en forma autobiogràfica de la seva vida, les gestes més importants del monarca i que aquestes gestes serveixin d'exemple a la posteritat.... Continuar leyendo "Les Quatre Grans Cròniques Catalanes Medievals" »

La Renaixença (1833-1877)

És un període durant el qual la nostra llengua va tornar als usos literaris cultes.

Causes

• La recuperació econòmica de la burgesia.
• L'afany investigador i erudit dels il·lustrats gràcies a la recerca arqueològica en el passat històric.
• La difusió del Romanticisme. La seva reivindicació de la llibertat individual de les nacions, de les essències populars i la recreació del passat històric van ser el detonant d'una incipient consciència lingüística i nacional.

Institucions i Objectius

Es van proposar:

• Reconstruir la història medieval.
• Descobrir i divulgar els clàssics medievals.
• Recollir la tradició literària popular.
• Crear un model de llengua normativa, apta per als usos cultes.
• Fer possible recuperar tots

Vocabulari

Eixordant: un soroll molt intens (deixar algú com sord). Fornicar: tenir relacions sexuals amb una prostituta o fora del matrimoni. Primigeni: primitiu, originari. Copsar: agafar, atrapar al vol. Meticulositat: extremadament curós de petits detalls. Confabular: conversar. Pecuniari: de diners. Bocí: tros petit. Sedàs: serveix per separar a mà partícules de diferents grandàries. Diligència: activitat perseverant. Vàndal: persona donada al vandalisme. Amatent: disposat a fer. Minvar: disminuir. Profanació: no tractar una cosa amb la reverència que cal. Benemèrit: digne d'honor pels seus serveis. Sacrilegi: violació, profanació. Capvespre: quan el sol ja s'ha post. Lama: títol que reben els monjos del budisme tibetà.... Continuar leyendo "Literatura Catalana Medieval i Renaixença: Autors i Obres" »

O presente documento aborda aspectos relacionados con **Galiza** a través da figura de Eduardo Pondal.

Un **bardo** é un poeta-sacerdote celta que lembra o pasado celta glorioso de Galiza e exhorta á loita por recuperar esa grandeza anterior. Pondal foi recoñecido en vida como tal.

O poemario máis importante da súa obra é Queixumes dos Pinos.

Un exemplo de que era un autor moi perfeccionista é que foi autor de só dous libros.

Obra

Os Eoas

A finalidade desta obra é contar o descubrimento de América prestando especial atención á participación de galegos. A palabra **Eoas** significa "fillos da luz" e toma ese nome dun concepto grego. Neste contexto, a obra de Camões, Os Lusíadas, é un canto épico do pobo portugués. A fazaña que... Continuar leyendo "Explorando a Poesía de Eduardo Pondal: Obra, Estilo e Legado Cultural" »