Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

0. CONTEXT HISTÒRIC I SITUACIÓ DE LA LLENGUA I LA LITERATURA CATALANA

-Al s.XV esdevé una davallada cultural, política i econòmica que durarà 3 segles (XVI, XVII, XVIII). Aquesta davallada és deguda a la conquesta d'Amèrica que fa Espanya i dels Reis Catòlics Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó.

-Aquest període va ser anomenat la Decadència degut a la important davallada que hi ha haver. La llengua, la cultura, etc. catalana comença a desaparèixer degut a que la castellana tenia cada vegada més poder sobre ella.

-Hi va haver el Tribunal de la Inquisición on aquest tribunal va tenir la funció de castellanitzar Catalunya.

-El descobriment d'Amèrica va exaltar els castellans i el regne de Castella es va fer amo i senyor de tot... Continuar leyendo "Literatura dels segles XVI, XVII, XVIII" »

Como consecuencia do protagonismo do Reino de Portugal na grande aventura europea que conduciu aos descubrimentos dos séculos XV a XVII, e como consecuencia da política expansionista deste reino, a lingua portuguesa gañou unha ampla difusión. Hoxe o portugués é falado pola maioría da poboación do Brasil (180 millóns de persoas) e é lingua oficial e de comunicación en varios países de África, como Cabo Verde, Guinea-Bisau, Angola e Mozambique.

Dado o estreito parentesco entre o galego e o portugués, que permite unha doada intercomprensión entre os seus falantes, o idioma de Galicia resulta tamén unha ferramenta útil para a comunicación no interior da vasta área lingüístico-cultural luso-brasileira, ao que o galego pula por... Continuar leyendo "A influencia do galego na lingua portuguesa" »

La Renaixença i el Romanticisme

Context cultural i de pensament

-Entre el 1833 i el 1877 hi ha una època que tornen a néixer l'enfortiment de la llengua i la cultura catalana.

-Hi haurà una burgesia enfortida i enriquida arran de la revolució industrial.

-A Espanya hi haurà uns períodes de govern més liberals ja que el 1833 mor Ferran VII i amb 3 anys Isabel II es converteix en reina. Com que és tan petita primer governa la seva mare Maria Cristina i seguidament Espartano fins el 1843. Als 13 anys Isabel II agafa el comandament i esdevé reina. Com que havia estat envoltada de polítics liberals esdevé una reina liberal. Això permet una obertura cultural i lingüística que enfortirà Catalunya.

-El 1833 una revista literària anomenada... Continuar leyendo "La Renaixença: Romanticisme, Realisme i Naturalisme" »

El Sainet: Humor i Crítica al Segle XIX

El sainet és una peça teatral breu, generalment d'un sol acte, caracteritzada per la seva presentació humorística i crítica de temes i personatges típics del segle XIX. Aquestes obres estaven escrites en vers i s'interpretaven en ambients festius, sovint per actors no professionals.

Eduard Escalante: Mestre del Sainet Valencià

Eduard Escalante és reconegut com el sainetista valencià per antonomàsia. En la seva producció dramàtica destaca el seu domini de les tècniques teatrals i l'hàbil ús dels recursos còmics del llenguatge.

El Teatre Culte

Paral·lelament, el teatre culte de l'època es distingia per l'ús d'una llengua culta i amb trets arcaics.

Àngel Guimerà: Evolució d'un Dramaturg

La tria de registre

D'acord amb els quatre factors que condicionen l'adequació (camp, mode, intenció i to), el registre que utilitzem és l'adequació efectiva al text.

El registre és la modalitat de la llengua que triem segons la situació comunicativa.

Les marques díctiques (assenyalen persones, espai, temps) són elements clau en la situació comunicativa del text.

Factors que condicionen el registre

La tria del registre depèn de quatre factors principals:

1. Tema o camp: És específic o general, tècnic o especialitzat.
2. Mode o canal: Pot ser oral o escrit, planificat o espontani. Inclou si és oral conversacional (més d'un interlocutor) o oral monologat (només un interlocutor).
3. Intenció comunicativa o tenor funcional: És el propòsit de

La Poesia de la Renaixença: Caràcter Romàntic

La poesia que es conrea durant la Renaixença fou de caràcter romàntic.

Raons de l'Elecció del Gènere Poètic

• Els Jocs Florals: van ser durant força anys un certamen només polític.
• Les idees romàntiques: sobre les llengües maternes i sobre la poesia afavorien el conreu d’aquest gènere literari.

Temàtica de la Poesia Romàntica Catalana

Els temes més conreats per la poesia romàntica foren els següents:

• L’exaltació nacional: el Romanticisme i la Renaixença exalcen els valors nacionals de cada país.
• La reivindicació de la llengua catalana: els poetes catalans fan una crida per a la recuperació de la dignitat de la llengua catalana.
• El paisatge: per a l’escriptor romàntic, el paisatge

Poesia a l'Edat Mitjana

La lírica trobadoresca va sorgir a les corts aristocràtiques occitanes a la primera meitat del segle XII. Era una lírica profana, produïda i adreçada a les classes cultes i escrita en provençal.

Els trobadors eren els autors de les composicions destinades a ser cantades. Els joglars, que també podien exercir de trobadors, eren els encarregats de cantar i interpretar les obres que componien aquests.

Poesia Trobadoresca (Segles XII-XIII)

Els trobadors i les trobairitz van ser els primers a cantar l'amor des d'un punt de vista laic, no religiós. Aquest amor, anomenat amor cortès, era tractat amb educació, refinament i espiritualitat.

L'amor cortès consistia a traslladar el rígid esquema de les relacions feudals entre... Continuar leyendo "Poesia Trobadoresca i Ausiàs March: Anàlisi i Context" »

La Crònica

[També es pot considerar més pròpia del periodisme informatiu]

La crònica és un relat periodístic que ens informa sobre uns fets esdevinguts en un espai de temps concret. El periodista narra els esdeveniments recents dels quals és testimoni, i hi afegeix alguns elements d'interpretació i de valoració personals. La crònica sol ser complementària d'altres notícies sobre esdeveniments que es produeixen de manera imprevista o de manera previsible.

L'estil

L'estil de la crònica és més lliure que el de la notícia. El cronista hi acostuma a posar les sis preguntes bàsiques, però amb l'ordre que considera apropiat i adequat. Generalment, redacta en tercera persona, si és escrit, i en primera si es fa pel mitjà televisiu.... Continuar leyendo "La Crònica Periodística: Tipus i Característiques" »

Àngel Guimerà: Renovació del Teatre Català

Àngel Guimerà: Opta per renovar el teatre català. Intenta recuperar, amb el nom de tragèdia, una forma de teatre amb més versemblança, que seguís el model dels últims drames de Schiller, caracteritzats per una síntesi entre el teatre de Shakespeare i el del classicisme francès del segle XVII. Va triar aquesta proposta per crear una "tragèdia catalana" que prestigiés la literatura. La seva producció dramàtica es divideix en tres etapes:

Primera etapa (1879-1890): La tragèdia romàntica

Guimerà introdueix una sèrie d'innovacions decisives per a la consolidació del teatre català romàntic: empra el decasíl·lab, cerca temes històrics en el passat català i en la tradició centre... Continuar leyendo "Àngel Guimerà: Teatre Català, Tragèdia i Renovació Literària" »

Gramàtica

Formes i funcions

En l'anàlisi de l'oració simple hi ha dues nocions bàsiques: les formes i les funcions.

- Les formes

En el marc de l'oració simple, trobem les formes següents:

• Les paraules, que tenen una determinada categoria lèxica: verbs, noms, adjectius, determinants, pronoms, adverbis, preposicions o conjuncions.
• Els sintagmes, que són paraules o grups de paraules de diferents tipus segons el nucli: SV, SN, SA, SAdv o SP.

En el marc de l'oració composta, també trobem les proposicions, que són oracions que formen part d'una estructura oracional més àmplia, l'oració composta.

- Les funcions

• Dins del sintagma, les paraules poden fer de nucli o de complements.
• Dins de l'oració, els sintagmes poden fer de predicat, de subjecte