Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

La Poesia Catalana de la Postguerra (Fins a Finals dels 70)

1. Context

• El gènere més important de la postguerra.
• Valor simbòlic de resistència cultural i lingüística.
• Hi coincideixen diverses generacions de poetes:
  • Consagrats abans de la guerra (Carles Riba, J. V. Foix, Joan Vinyoli).
  • Comencen a publicar en els anys 30 (Pere Quart, Joan Vinyoli).
  • Es donen a conèixer en plena postguerra (Joan Brossa, Gabriel Ferrater, Xavier Casp).

2. Poesia Postsimbolista

• Perfecció formal i allunyament de la realitat.
• Humanització del contingut per les experiències de la guerra i l'exili.
• Temes: mort, destí personal i col·lectiu, enyorança de la pàtria.
• Abundància de símbols i mites.
• Autors més importants: Carles Riba i Josep Carner.

3. Poesia d'Avantguarda

Poesia de Postguerra a Catalunya

Context Històric

La producció literària i cultural catalana, desenvolupada des de la Renaixença, es va veure truncada per la Guerra Civil. La victòria del bàndol nacional, liderat per Francisco Franco, va sumir el país en una dictadura que va perseguir durament qualsevol manifestació de catalanitat. El règim franquista va reprimir i perseguir qualsevol signe d'identitat nacional catalana. Aquesta repressió es va manifestar en:

• Prohibició de la llengua catalana: En tots els àmbits (ensenyament, publicacions, etc.).
• Abolició d'institucions: Supressió de les institucions culturals i polítiques catalanes.
• Revisió i censura: Control de totes les manifestacions culturals (cinema, teatre, etc.) i censura

La Narrativa Cavalleresca

En l'edat mitjana, els cavallers representaven els ideals de la noblesa i el món feudal, com el vassallatge, la fidelitat al rei, la protecció dels dèbils, el menyspreu de la mort i el dolor, la religiositat i l'anhel d'honor i glòria. En la nostra tradició literària, hi ha obres que parlen amb finalitat didàctica. Ramon Llull escrigué Llibre de l'orde de cavalleria i Pere III el Cerimoniós, escrigué Tractat de Cavalleria.

La narrativa de cavalleries nasqué a mitjan segle XII, impulsada per la noblesa i destinada a defensar la institució de la cavalleria. Els primers relats cavallerescos s'inspiraven en la història i les llegendes clàssiques grecollatines; més tard recrearen els antics mites celtics, coneguts... Continuar leyendo "Literatura Medieval i Barroca: Cavalleries, Ausiàs March i Més" »

Subordinades

Substantives

Equivalen a un substantiu (nom). Es poden substituir per AIXÒ, UNA COSA.

• Completives-que (Subjecte, CD, Atribut, CRV, CN, CAdj, CPred.)
• Interrogatives-qui, què, quin, quan, on, quant (Subjecte, CD, Atribut, CRV, CN, CAdj, CCAdv.)
• D’infinitiu (CD) verb infinitiu
• De relatiu - qui/què + prep (pronom relatiu) (Subjecte, CD, CI, Atribut, CRV, CAg, CC, CN, CAdj, CPred)

Adjectives

Equivalen a un adjectiu (complement del nom). Antecedent.

Estructura: prep + on (CCL), prep + qui (CRV, CI, CC), que (Subjecte, CD, CC), prep + qui (CI, CRV, CC), prep + art + qual (Subjecte, CD, CI, CRV, CC, CN), (prep) + la qual (Subjecte, CD, CRV, CC)

• Especificatives - no comes
• Explicatives - entre comes

Adverbials

Pròpies

Equivalen a un adverbi (temporals,... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Del Franquisme a la Normalització" »

Tendències de la Poesia: Postguerra-Anys 70

Enmig de l'ambient de carestia i desolació de la postguerra de la Guerra Civil espanyola, va arrelar, en un primer moment, entre els nostres poetes, l'existencialisme provinent de París (Albert Camus, Jean-Paul Sartre): un moviment inconformista, filosòfic i literari que atorgava prioritat als temes derivats de la relació de la persona amb la realitat més crua, i reflectia l'angoixa de viure en un món absurd.

Alguns dels poetes valencians que ubiquem en aquest "Grup poètic de postguerra" (1943-1960) es van moure entre el simbolisme intimista i el sentiment existencialista, i van escriure poemes amb les característiques següents:

• Allunyament de la realitat.
• Discurs reflexiu, relacionat temàticament

Inicis de la literatura catalana

1. El naixement de les llengües romàniques (s. V–VIII)

El procés de formació va ser desencadenat per la caiguda de l'imperi romà. Europa es va dividir en regnes germànics i el llatí va evolucionar i es va diversificar.

El llatí parlat s'allunya de l'escrit i la llengua de la cultura continua essent el llatí.

1. L'inici de les literatures romàniques

Les llengües vulgars es van convertir en llengües literàries a partir de l'edat mitjana. Amb el temps es va consolidar un model de llengua literària a partir de les llengües vulgars.

Ausiàs March, al s. XV, va escriure en català.

1.3 Primers textos en català

Les Homilies d'Organyà, que recullen sermons en català dels segles XII–XIII, són textos de... Continuar leyendo "Inicis de la literatura catalana: cròniques, trobadors i Ramon Llull" »

Ressò Social de Miquel Martí i Pol: Poesia i Compromís

L'obra de Miquel Martí i Pol, senzilla i de gran difusió, va aconseguir un ampli ressò social gràcies a la col·laboració amb cantautors que li musicaren nombrosos poemes.

Factors Clau del seu Ressò Social

• Lligam amb el poble nadiu, on ha viscut sempre.
• La seva condició obrera, que l'ajudà a connectar amb els lectors conscients de la realitat obrera durant els anys 60 i 70.
• Les conseqüències de l'esclerosi, que el van deixar greument impedit.
• El compromís del poeta amb el país i la justícia social.
• Els seus poemes descriuen les feines d'obrers, jubilats, etc., com a feines d'herois, prenent consideració com a autèntiques gestes.
• Llenguatge directe i narratiu sense caure en el

VANGARDAS

_________________________________________

Futurismo:

Movimento artístico de vanguarda originado en Italia no século XX. Tenta romper cos valores estéticos do pasado. Reivindica o futuro e a técnica moderna, a velocidade e as máquinas.

Características:

• Novo sentido do espazo

• Exaltación do sexual, o nacional…

• Adoración da máquina como prolongación do home intelixente

• Retratar a realidade en movemento

• Suprímese o eu poético

• Destrucción da sintaxe e a puntuación

Artistas destacados: Umberto Boccioni, Luigi Russolo

Ex (obra): “Dinamismo de can con correa”

Imaxinismo:

Movimento poético propio da vanguarda galega inspirada na poesía popular. A súa innovación consiste en novas imaxes e ritmos. A identificación coa paisaxe é constante... Continuar leyendo "Vangardas artísticas: Futurismo, Imaxinismo e Cubismo" »

La Historia

La historia es la ciencia que estudia los hechos o sucesos ocurridos en el pasado y sus protagonistas, mediante el análisis de las fuentes. Los hechos pueden ser políticos, económicos, sociales, culturales, etc. Los protagonistas son las personas que vivieron esos sucesos: reyes, soldados, campesinos, políticos, comerciantes, etc. El conocimiento de los hechos ocurridos en el pasado nos ayuda a comprender los sucesos del presente.

¿Cómo se Estudia la Historia?

A partir del estudio y la comparación de las fuentes, el historiador obtiene información de los hechos ocurridos en el pasado. Son fuentes todos los restos materiales (cerámicas, joyas, muebles, vestidos...), documentos escritos (cartas, testamentos, prensa, etc.), orales... Continuar leyendo "La Historia y el Proceso de Hominización" »

L'obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i el món audiovisual

El teatre de Josep Maria Benet i Jornet (Barcelona 1940) segueix una evolució paral·lela a la literatura de postguerra. La seua obra teatral d’inspiració realista tracta la problemàtica d’aquella generació que va viure la postguerra i denuncia l’actitud d’aquells que van aconseguir el benestar econòmic. El més característic del seu teatre és la pressió del medi sobre els personatges: la manera en què l’entorn condiciona i dificulta la comunicació entre els éssers humans. La tasca com a guionista cinematogràfic i televisiu li ha donat una gran popularitat: és creador de serials com: Poble Nou, Rosa o El Cor de la ciutat. Algunes obres destacades són E.