Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

El Renaixement: Renovació Cultural i Humanisme

El Renaixement és un moviment de renovació cultural que s'inspirà en les idees i en l'art clàssic de Grècia i Roma. L'esperit humanista que es desenvolupà a Itàlia durant els segles XIV i XV s'estengué a poc a poc arreu d'Europa.

Producció Literària del Renaixement Català

Joan Lluís Vives

Joan Lluís Vives, nascut a València, estudià filosofia a París, Oxford i Lovaina. Escrigué en llatí, que s'imposà com a llengua de cultura durant el Renaixement. Escrigué sobre l'ànima humana i dugué a terme una important activitat pedagògica.

Joan Boscà i Almogàver

Era de Barcelona, però escrigué en castellà. Fou un dels primers escriptors a introduir la mètrica italiana a la península... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Del Renaixement al Neoclassicisme (s. XIV-XVIII)" »

Manuel de Pedrolo: Autor Prolífic i Compromès

Manuel de Pedrolo és un dels autors més prolífics de la nostra literatura contemporània. Va començar a escriure amb regularitat a partir de 1946. El 1954, va guanyar el premi Joanot Martorell per la seva novel·la Estrictament personal.

Altres obres destacades són:

• L'ús de la matèria
• La sentència
• ...

Estil i Aportacions Tècniques

Coneixedor de tots els gèneres novel·lístics i amb un gran domini de la llengua, Pedrolo aplica al realisme base de la seva narrativa les aportacions tècniques renovadores de la novel·lística del segle XX.

L'Obra Dramàtica de Pedrolo

L'obra dramàtica de Pedrolo ocupa un lloc destacat en el panorama teatral de postguerra. Ho demostra la bona crítica que ha tingut... Continuar leyendo "Manuel de Pedrolo i Benet i Jornet: Dramatúrgia i Teatre Català Contemporani" »

Conceptes Lingüístics i Noucentisme

Polisèmia

Són mots que tenen més d’un significat.

El Segle XX: El Noucentisme i l’Avanguardisme

El Noucentisme

Va ser un moviment que va partir del Modernisme. Es considera que la data d’inici del Noucentisme és el 1906; el 1917 marca el principi de la davallada com a moviment, i el 1923, l’any de la seva fi.

Intel·lectuals Destacats del Noucentisme

• Eugeni d’Ors (Barcelona 1881 – Vilanova 1954): Va ser el primer intel·lectual. Va exercir una gran influència en el pensament i la cultura en general.
• Josep Carner (Barcelona 1884 – Brussel·les 1970): Poeta català per excel·lència, es va decantar cap al Noucentisme. Acabada la Guerra Civil, es va exiliar a Mèxic i a Brussel·les. La seva poesia

La Sociedad Estamental

Sociedad estamental: Se trata de grupos sociales cerrados y jerarquizados, en los que la sociedad se divide en función de los privilegios. Existían tres estamentos: nobleza, clero (privilegiados, no pagaban impuestos y tenían ventajas) y tercer estado. La pertenencia a un estamento se debía al nacimiento, a excepción del clero, por lo que era difícil ascender socialmente.

Los Tres Estamentos

Nobreza: Se dividía en alta nobleza (condes, marqueses...), que ocupaban los altos cargos de la Administración y del Ejército, poseían grandes propiedades y cobraban derechos señoriales; y baja nobleza, con una situación económica más precaria. Los nobles vivían del trabajo de los campesinos, dedicando su tiempo al ocio,... Continuar leyendo "La Sociedad Estamental y el Auge del Pensamiento Ilustrado" »

Estructura dels textos narratius

• Plantejament: Es mostra una situació estable: personatges, espai i temps.
• Conflicte: La situació mostrada es complica. Aparició del conflicte: noves circumstàncies, accions i canvi de relació entre els personatges.
• Valoració i reacció: Els personatges avaluen la nova situació i hi reaccionen: consideracions, estimacions i accions.
• Resolució: Resolució del conflicte. S’estableix un nou equilibri i una nova relació entre els personatges.
• Moralitat o intenció: Conclusió i valoració de l’autor; pot no ser només al final o quedar sobreentesa.

El desplaçament temporal

La necessitat d’una ordenació cronològica dels fets determina que el temps siga l’eina bàsica per a estructurar la narració, tant... Continuar leyendo "Estructura dels Textos Narratius i la Renaixença" »

Conjugació Verbal: Indicatiu i Subjuntiu

Indicatiu

• Imperfectiu present: arribe
• Passat imperfet: arribava
• Futur: arribaré
• Condicional: arribaria

Perfectiu

• Passat simple: arribí
• Passat perifràstic: vaig arribar
• Passat perfet: he arribat
• Passat plusquamperfet: havia arribat
• Passat anterior: haguí arribat
• Futur perfet: hauré arribat

Subjuntiu

• Present: arribe
• Passat imperfet: arribara o arribés
• Passat perfet: haja arribat
• Passat plusquamperfet: haguera arribat

Lèxic i Semàntica

Definicions

• Les paraules monosemiques són les que tenen un únic significat.
• Les paraules polisèmiques són aquelles que tenen diversos significats.
• Les paraules homònimes són aquelles que tenen la mateixa forma, però no el mateix significat. N'hi ha 2 classes:
  • Homògrafs: quan s'

La Poesia Trobadoresca i l'Amor Cortès (Segles XII-XIII)

1. La Poesia Trobadoresca

A la fi del segle XI, al sud de França, neix la primera manifestació literària culta en una llengua romànica: la poesia trobadoresca, escrita en provençal. Des de mitjan segle XII, el provençal és la llengua utilitzada a Catalunya per a la lírica culta, mentre que la prosa s'escriu en català.

2. El Trobador

• Poeta dels segles XII i XIII.
• Componia els seus poemes en provençal.
• Aquestes composicions eren pensades per ser difoses oralment o mitjançant el cant, per això també en componia la música.
• Els trobadors catalans més importants són Guillem de Cabestany, Guillem de Berguedà i Cerverí de Girona.

3. El Joglar

• Persona que anava per les corts i els castells

A Narrativa Galega nos Anos 60: Realismo e Renovación

Nos anos 60, a narrativa galega caracterizouse por dúas tendencias principais: por un lado, unha narrativa realista (próxima ao socialrealismo peninsular) centrada nos problemas de Galicia e nos da diáspora, con Xosé Neira Vilas como figura destacada. Por outro lado, xurdiu un movemento renovador con trazos semellantes aos doutras literaturas do momento: a Nova Narrativa Galega.

Xosé Neira Vilas

Xosé Neira Vilas crea unha narrativa realista de espírito crítico centrada na Galicia rural e na América da emigración. A Galicia de posguerra preséntase chea de miseria, opresión, prexuízos e dominada polo poder civil e relixioso. Obras destacadas inclúen Memorias dun neno labrego e... Continuar leyendo "Explorando a Narrativa Galega: Realismo e Innovación nos Anos 60" »

El Liberalismo y el Nacionalismo en el Siglo XIX

Liberalismo:

Doctrina política que rechaza el absolutismo y busca recuperar los derechos y libertades alcanzados en la Revolución Francesa.

Movimientos Nacionalistas:

• Movimientos Nacionalistas Disgregadores: Reclamaban la independencia de diferentes nacionalidades englobadas en grandes imperios.
• Movimientos Nacionalistas Unificadores: Aspiraban a unir en un mismo estado varios territorios diferentes o bajo el dominio de otro Estado.

Zollverein:

Espacio de libre comercio sin tarifas aduaneras para facilitar el tráfico de mercancías, fomentar la cooperación económica y como primer paso para una futura unificación política y comercial.

Sufragio Censatario:

Tipo de sufragio que permitía a las... Continuar leyendo "Resumen de Historia Contemporánea: Del Liberalismo al Imperialismo" »

Ramon Llull: Un pioner de la literatura catalana

Ramon Llull és considerat el primer escriptor en llengua catalana i una de les figures més importants de la literatura universal. Va ser el primer a escriure en prosa en llengua vulgar (català) sobre temes humanístics i científics. És el primer escriptor europeu que utilitza una llengua romànica (el català) per tractar temes elevats, que normalment eren redactats en llatí. Va ser un filòsof, poeta, teòleg i alquimista nascut a Palma de Mallorca l'any 1232. Era fill d'una família de nobles i vivia a la cort de Jaume II. També es dedicava al conreu de la poesia trobadoresca. Convivia en una època semi colonial envoltat per la conquesta militar cristiana on l'ambient musulmà assolia... Continuar leyendo "Ramon Llull: Primer escriptor en català i figura universal" »