Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

Teoría del Conocimiento

Teoría del conocimiento:

Para saber realmente una cosa es precisa una buena razón que permita creerla, tiene que estar respaldada por argumentos convincentes.

La epistemología, rama de la filosofía, estudia el conocimiento.

Conceptos y Grados del Conocimiento

El conocimiento es una explicación de la realidad que nos permite entenderla mejor.

Así, en el conocimiento hay una combinación de planos subjetivo y objetivo. Dependiendo de dicha combinación podemos distinguir tres grados fundamentales del conocimiento:

• Opinión: es una apreciación del sujeto de la que no podemos estar seguros y que tampoco podemos probar a los demás.
• Creencia: se da cuando alguien está convencido de que lo que piensa es verdad, aunque no

Anàlisi del Text d'Ausiàs March

Determinació de l'estructura del text

Aquest text té l'estructura clàssica d'Ausiàs March, dividida en tres parts:

1a Part (Hipotètica)

"Així... li vol dar" (Un senyor que avorreix el servent). Introdueix el poema amb l'expressió *“així com”* per fer una comparació en la segona part amb el seu estat d'ànim.

2a Part (Experiència de l'autor)

"Així amor... delitar". L'autor exposa la seva situació real, dient que l'amor l'ha abandonat. A continuació, tracta d'explicar que qui no s'esforça pot rebre la recompensa de Déu. Apareix la relació conflictiva que l'autor acostuma a mostrar en tots els seus poemes. Ell és un pecador que està acostumat al càstig etern. Diu que qui no pateix en l'amor no... Continuar leyendo "Anàlisi i Estructura de la Poesia Medieval Catalana: March, Corella i Trobadors" »

L'amor cortès i la seua influència social

L'amor cortès consisteix en manifestacions amoroses amb un sistema de vassallatge feudal, ja que el trobador es considerava fidel a l'estimada. Aquest tractava la dona com un ésser superior, però aquesta havia d'estar casada; per tant, es considerava un amor prohibit. El trobador utilitzava pseudònims (senyals) per no tenir problemes i per poder declarar el seu amor. En aquesta època, les relacions eren decidides i acordades pels pares, però amb l'arribada de l'amor cortès això canvia i les dones comencen a tenir més dret a triar.

Tirant lo Blanc: La modernitat en la cavalleria

Joanot Martorell va escriure la novel·la entre els anys 1460 i 1468 i encara es considera incompleta. L'autor vol... Continuar leyendo "Guia de la Literatura Medieval: De l'Amor Cortès al Tirant" »

Ausiàs March (1400-1459)

Pertanyia a la petita noblesa i era cavaller. És el primer autor que escriu poesia culta en català sense provençalismes. Trenca amb la tradició trobadoresca i crea un estil propi. Va tenir conflictes amb els veïns i va ser empresonat en més d’una ocasió. Es va casar dues vegades, però en cap dels dos matrimonis va tenir descendència; tanmateix, al seu testament hi constaven cinc fills. La forma poètica que utilitza és el decasíl·lab clàssic. El tema principal era la mort. La temàtica amorosa es combina amb reflexions morals. L’amor idealitzat i adúlter no li interessa. Els poemes més coneguts de l’autor són els Cants d’amor i van significar la ruptura de l’amor cortès trobadoresc. El que... Continuar leyendo "Ausiàs March i la Literatura Cavalleresca del Segle XV" »

A Nova Narrativa Galega

Na década dos 50, xunto á recuperación da literatura galega, xorde un grupo de mozos que incorpora á nosa narrativa novos motivos e novas técnicas. Falamos dun grupo cunha mesma formación universitaria e con claras inquietudes galeguistas (todos coñecedores da literatura europea e a americana). No plano literario buscan innovar e romper coa tradición narrativa. Aínda que o nome é un calco de Nouveau Roman (movemento contemporáneo francés) non é esta a única influencia. Buscan un concepto desintegrado da novela tradicional. Interesa a narración sen lóxica, mesmo sen protagonista individual e sen historia: recollen de M. Proust a descrición de estados de ánimo, de Kafka o mundo atormentado, de J. Joyce... Continuar leyendo "Nova Narrativa Galega: Características, Autores e Influencias" »

Dicionario de Termos Galegos

Termos Xerais e Históricos

• Pazo: Edificio grande e luxoso que serve de residencia a unha persoa importante, ou que antigamente foi residencia dunha familia nobre.
• Seara: Terreo de cultivo en que varios veciños posúen leiras.
• Fidalguía: Carácter, condición e calidade de fidalgo.
• Fidalgo: Persoa pertencente a unha clase social que vivía das rendas das propiedades agrarias, dominante xunto co clero.
• Constitución: Lei fundamental ou conxunto de leis que determinan a forma de organización política dun estado, así como os dereitos e deberes dos seus cidadáns.
• Estatuto: Conxunto de disposicións legais que definen a situación dunha determinada colectividade.
• Escudeiro: Paxe que acompañaba un cabaleiro á guerra,

El Arte del Siglo XIX

Romanticismo y Realismo

El **Romanticismo** surge en Europa, en la primera mitad del siglo XIX, primero en la literatura y, después, se extiende a las artes plásticas, principalmente a la pintura (Delacroix, Friedrich, Alenza, Villamil son algunos de sus representantes).

Este movimiento artístico, como hijo de las revoluciones de la época, se caracteriza por la defensa de la libertad, también artística, y de la importancia de los sentimientos sobre la razón. Otras de sus características son:

• La importancia del individuo y del subxectivismo.
• El gusto por los motivos tradicionales, históricos (principalmente medievales), exóticos y fantásticos.

El **Realismo** nace a mediados del siglo XIX también en Europa. Como pasó... Continuar leyendo "Exploración del Arte del Siglo XIX: Romanticismo, Realismo, Impresionismo y Modernismo" »

Ramon Llull: Figura Clau de la Literatura Catalana

Ramon Llull és un cas únic en les literatures romàniques, sobretot per tres raons:

La Singularitat de Llull

1. Pioner de la Prosa Catalana

En primer lloc, perquè va ser el primer autor no anònim que va escriure en prosa en llengua catalana sobre temes humanístics i científics, i un dels primers autors literaris en una llengua romànica, tot i que també va utilitzar el llatí. La raó era que li interessava arribar a un públic ampli i s’adonà que només ho aconseguiria en la pròpia llengua; no en llatí, que era patrimoni de l’Església i que només arribava a un públic culte.

2. Forjador del Català Literari

En segon lloc, perquè, com a conseqüència, era un creador de llenguatge:... Continuar leyendo "Ramon Llull: Pioner, Pensador i Figura Clau de la Literatura Catalana" »