Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

1. Què és la romanització i quan es produeix?

La romanització és el procés pel qual els pobles sotmesos al poder de Roma van adoptar la seva cultura. Es va produir entre el segle VI aC i el segle V dC.

2. Qui es va establir als territoris conquerits i quina llengua parlaven?

Es van establir principalment les classes populars i els soldats. La llengua que parlaven era el llatí vulgar.

3. Quan es va fragmentar l'Imperi Romà i per quin motiu?

L'Imperi Romà es va fragmentar l'any 476 dC. El motiu principal va ser l'avanç dels pobles germànics de l'est d'Europa.

4. Què era la Marca Hispànica i qui la va crear?

La Marca Hispànica era una zona fronterera que s'estenia pels Pirineus per protegir els territoris del sud de l'avanç dels musulmans.... Continuar leyendo "Història i Literatura Catalana: De Roma a l'Humanisme" »

Els textos argumentatius

Els textos argumentatius exposen les opinions dels seus autors sobre algun tema amb l’objectiu de convèncer el receptor i modificar la seua opinió o conducta.

Estructura del text

• Presentació: S’introdueix el tema que es tractarà en el text i es pot presentar la tesi, és a dir, l’opinió que defensarà l’autor.
• Argumentació: S’exposen les raons per a defensar la tesi i rebatre l’opinió contrària. Aquestes raons s’anomenen arguments.
• Conclusió: Es fa una síntesi dels arguments més importants i es reafirma la tesi per a concloure el text.

Característiques principals

• Modalització: És la utilització de marques que mostren la subjectivitat de l’autor en el text.
• Connectors textuals: Els d’ordre organitzen

Historia de la ONU

La organización del mundo las Naciones Unidas: La ONU nació en 1945 dentro de la conferencia de San Francisco que se celebró en esta ciudad americana entre abril y julio al final de la Segunda Guerra Mundial. Este conflicto y las bombas sobre Hiroshima y Nagasaki fueron decisivos a la hora de perfilar los objetivos: ser el marco internacional de funcionamiento de las relaciones entre países; colaborar en la búsqueda de soluciones pacíficas a los conflictos entre naciones; promover acciones que favorezcan la igualdad y extiendan los derechos humanos a todos los habitantes del planeta y a todas las personas que lo necesiten y no los tengan; favorecer el desarrollo económico, cultural y tecnológico de la humanidad. El... Continuar leyendo "Historia y estructura de la ONU" »

Panorama general

Panorama general: El segle XX va viure els canvis més ràpids de la història fins al moment, i va ser encara una prolongació del segle XIX, a finals del qual ja havia començat el Modernisme. Pel que fa a Catalunya, els joves modernistes van reaccionar contra la vella guàrdia de la Renaixença i van reclamar una cultura nacional, més enllà del regionalisme. D’altra banda, a Europa el terme modernisme va portar implícit una reivindicació de la modernitat. Aquesta actitud la va compartir el Modernisme amb altres moviments (impressionisme, simbolisme, decadentisme: van instaurar la figura de l’artista rebel i bohemi).

Modernisme i l’escola mallorquina

Modernisme i l’escola mallorquina: A finals del segle XIX i principis... Continuar leyendo "El Modernisme Català: Autors i Característiques Clau" »

El Imperialismo a Finales del Siglo XIX

El imperialismo se define como el dominio de un estado sobre otro u otros, mediante la fuerza militar, económica o política.

En el último tercio del siglo XIX, los países industrializados emprendieron una nueva expansión por los continentes africano y asiático. Como resultado, la mayor parte del mundo, a excepción de Europa y América, quedó dividida en territorios bajo el dominio de Gran Bretaña, Francia, Alemania, Países Bajos, Italia, Estados Unidos y Japón.

1. Causas del Imperialismo

• Con el desarrollo de la industrialización y el capitalismo, se necesitaban más materias primas y nuevos mercados.
• El incremento de la población en los países avanzados llevó a muchos de sus habitantes a emigrar

1. Context Històric i Cultural de l'Obra

Acabada la Guerra Civil, l'ambient era de desolació, desorientació i silenci. Amb la pèrdua de llibertats tant polítiques com culturals, alguns autors van emprendre el trist camí de l'exili (Mercè Rodoreda, Josep Carner, Carles Riba...). Altres van patir l'exili interior, íntim i personal, de qui veu tallades les vies de comunicació amb el poble al qual pertany.

Va ser a partir de l'any 1945 quan es va produir una certa liberalització. En aquesta època, l'escriptor Carles Riba fou un punt de referència per als escriptors joves i per a la cultura catalana que lluitava per sobreviure i reafirmar-se. Riba encarnava els valors d'exigència literària i de fe en la cultura que havien de ser els... Continuar leyendo "Anàlisi Contextual de la Poesia Catalana Postguerra: Riba i el Realisme Històric" »

Romanticisme

Moviment d'arrel nacionalista que recuperà les tradicions populars, representatives de l'ànima del poble. Característiques: rebuig dels clàssics (estètica neoclàssica del s. XVIII), defensa de la llibertat de l'artista i de l'originalitat de l'obra d'art, reivindicació de la lletjor, l'horror o el grotesc com a valors estètics, incorporació de la barreja de gèneres, tons o estils en una mateixa obra, predomini del sentiment sobre la raó. Autors: Victor Hugo (França), Walter Scott (Gran Bretanya).

Realisme

Moviment centrat en la novel·la que reflecteix la societat del seu temps, enfront de l'evasió del Romanticisme. Va derivar en el Naturalisme, amb dos objectius: retratar la vida de les classes socials més desafavorides... Continuar leyendo "Romanticisme, Realisme i Renaixença: Autors Catalans del XIX" »

A Crise de 1929

A Crise de 1929 representou o fracaso das doutrinas liberais de libre mercado e foi a crise máis importante do capitalismo. A década de prosperidade dos anos vinte xa presentaba unha serie de limitacións que xeraron o contexto do crack bursátil de 1929.

Antecedentes da Crise

Podemos considerar os seguintes factores como antecedentes clave:

Superprodución e Subconsumo

O aumento da produción industrial levou a unha situación de superprodución. Os primeiros afectados foron os agricultores, que sufriron unha crise agrícola en 1925 debido á caída de prezos pola saturación do mercado, o que provocou endebedamento e pobreza. Xa sexa polo incremento da produción (superprodución) ou pola limitación do poder adquisitivo de campesiños... Continuar leyendo "A Crise de 1929: Causas e Consecuencias do Colapso Económico Mundial" »

La novel·la: definició i veus narratives

La novel·la: és un gènere narratiu que explica una història i, habitualment, és d'autoria coneguda. L'extensió sol ser llarga, almenys més que un conte, i la trama sol ser complexa. Tota novel·la ha de tenir una veu narrativa.

Tres tipus de veus narratives

Omniscient

Omniscient: està escrita en tercera persona. Qui narra no és un personatge i, per tant, no forma part de la història. Qui narra ho sap tot.

Testimoni

Testimoni: està escrita en primera persona. Qui narra, a més de contar la història, n'és part. En sap més que el lector; és espectador-testimoni.

Protagonista

Protagonista: està escrita en primera persona i qui narra la història també n'és el protagonista i personatge principal.... Continuar leyendo "Novel·la i llengües: veus narratives, gèneres i modernisme" »

Modernisme i Regeneracionisme

Regeneracionistes: L'art pot transformar la societat. Actitud militant de modernitzar la societat, a través de l'acció de l'art i de l'artista (Puig Ferrater).

Esteticista: L'art és el refugi de l'artista, on no és comprès per la societat (Santiago Rusiñol).

Joan Maragall (1860-1911)

Li serví per expressar sentiments de la vida, condicions humanes, la mort i la transcendència, la història i l'actualitat de Catalunya, el paisatge i la natura.

Narrativa Modernista

Raimon Casellas, Prudenci Bertrana i Josep Pous i Pagès. Però el més important és Víctor Català (Caterina Albert i Paradís).

El Teatre Modernista

Produccions dramàtiques modernistes amb dues grans tendències:

• L'esteticisme amb un dramaturg: Adrià