Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

Ordenar por
Materia
Nivel

La Renaixença Catalana: Poesia, Autors i Llengua

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,49 KB

La Poesia a la Renaixença: Inicis i Evolució

Les primeres mostres literàries de la Renaixença van ser les poètiques. Aquestes primeres composicions tingueren lloc al Principat cap al 1830. Les poesies en la nostra llengua només apareixen de manera esporàdica, introduïdes en les publicacions periòdiques en llengua castellana.

Autors Destacats dels Inicis

El cas més emblemàtic va ser La pàtria, de Bonaventura Carles Aribau, publicada en la revista El Vapor el 1833. En aquesta etapa cal destacar també les composicions de Joaquim Rubió i Ors, sota el pseudònim de Lo Gaiter del Llobregat.

La Renaixença a les Illes i València

A les Illes destacaren Tomàs Aguiló i Marià Aguiló, i a València, Tomàs Villaroya i Vicent Boix. Els dos... Continuar leyendo "La Renaixença Catalana: Poesia, Autors i Llengua" »

Ciencia en Internet: Cómo Encontrar Información Científica Confiable

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 2,86 KB

La Ciencia y la Web: Una Relación Simbiótica

¿Alguna vez pusiste la palabra "ciencia" en un buscador de la web? En Internet hay mucho más que biografías de famosos y letras de tus temas preferidos. Este medio de información y de comunicación está muy relacionado con la ciencia, y hasta podría decirse que la ciencia depende, en muchos casos, de este medio para lograr una comunicación eficaz.

Beneficios de Internet para la Ciencia

  • Velocidad y Economía: Permite una comunicación rápida y a bajo costo.
  • Acceso a la Información: Pone al servicio de todo el público grandes cantidades de información que, de otra manera, no podríamos obtener en forma instantánea.
  • Comunicación Global: Científicos de lugares distantes pueden estar comunicados
... Continuar leyendo "Ciencia en Internet: Cómo Encontrar Información Científica Confiable" »

Joan Ramis i el Teatre Neoclàssic Català: Obres i Influències

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,45 KB

Introducció al Teatre Neoclàssic Català

Per començar, explicarem que el teatre neoclàssic pren d'exemple i beu de les influències provinents de França. Les regles formals i temàtiques d'aquest nou teatre eren: la Regla de les Tres Unitats (lloc, temps i espai), la predilecció per temes històrics, mitològics, bíblics i religiosos amb finalitat didàctica i moral. En terres de parla catalana, trobem dos contextos on es desenvolupa el teatre neoclàssic: el Rosselló i Menorca. De fet, el teatre és el gènere neoclàssic per excel·lència, perquè entre tots era aquell que es considerava superior.

Joan Ramis i Ramis: Influències Literàries

Joan Ramis i Ramis fou un dramaturg i poeta nascut a Maó en el si d'una família influent de... Continuar leyendo "Joan Ramis i el Teatre Neoclàssic Català: Obres i Influències" »

Guia completa de l'argumentació, la literatura catalana i la Renaixença

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,41 KB

L'Argumentació

L'argumentació vol dir exposar raons o opinions per convèncer algú d'alguna cosa. L'estructura és la següent:

  • Introducció: Es presenta el tema de què es tractarà i s'enuncia la tesi, la idea que es vol defensar.
  • Raonament: S'exposen els arguments a favor de la tesi, reforçats amb proves o exemples.
  • Conclusió: És un breu comentari final que confirma la idea central o tesi.

L'Oració

Una oració és un conjunt de paraules disposades en un ordre determinat, que ens comunica un significat lògic i complet, i que està delimitat per dues pauses o silencis. L'oració presenta dos grups de mots indispensables que sempre concorden en persona i nombre: subjecte i predicat.

  • El subjecte és un sintagma nominal (SN), una o més paraules
... Continuar leyendo "Guia completa de l'argumentació, la literatura catalana i la Renaixença" »

Noucentrisme i Avantguardisme: Literatura Catalana S.XX

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,85 KB

Noucentrisme

Moviment de caràcter cultural i de significació política.

S'inicià el 1906 amb les publicacions següents:

  • Glosari: Recopilació de columnes periodístiques que Eugeni d'Ors publicà a La Veu de Catalunya.
  • Els Fruits Saborosos: de Josep Carner.
  • Les Horacianes: de Miquel Costa i Llobera.

Crearen l'Institut d'Estudis Catalans.

Normativització Lingüística

Pompeu Fabra impulsà la normativització de la llengua amb la publicació de:

  • Les Normes Ortogràfiques
  • La Gramàtica Catalana
  • El Diccionari General de la Llengua Catalana

1932: S'aprovaren les Normes de Castelló (adaptació de les normes de Fabra amb les peculiaritats valencianes).

Final del Moviment

1923: Final del Noucentrisme amb la dictadura de Primo de Rivera.

Eugeni d'Ors (creador... Continuar leyendo "Noucentrisme i Avantguardisme: Literatura Catalana S.XX" »

Literatura Catalana del Segle XX: Poesia i Narrativa

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,07 KB

Literatura Catalana del Segle XX: La Poesia

La poesia modernista

El modernisme va introduir diferents corrents estètics en la renovació de la poesia i la van distanciar de la tradició romàntica i jocfloralesca:

  • Simbolisme

    Rusiñol va ser un dels creadors que el va aplicar en el teatre i la prosa. Però van ser Joan Maragall i Adrià Gual els poetes més actius en la seva difusió.

  • Prerafaelitisme

    Els valors artesanals de l’edat mitjana, en l’afany de recrear ambients medievalitzants.

  • Vitalisme

    Va ser impulsat pel Maragall jove, i es va sentir atret pel decadentisme, una variant del simbolisme.

  • Decadentisme

    Una variant del simbolisme, atreta pel vitalisme impulsat per Maragall jove.

  • Espontaneisme

    Del vitalisme en sorgeix també una derivació, l’exaltació

... Continuar leyendo "Literatura Catalana del Segle XX: Poesia i Narrativa" »

Evolució de la Poesia Catalana: Espriu, Martí i Pol, Fuster i Mira

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,62 KB

Salvador Espriu: Poesia i Compromís

Salvador Espriu va aconseguir reconeixement com a autoritat poètica i moral a la postguerra. Per les influències mitològiques crea un mite, Sinera, cabdal a tota la seva obra. Es tracta d’un món elegíac, que és el punt de partida d’una meditació existencial sobre la condició de l’home i de la seva llibertat. La seva poesia és qualificada pel mateix poeta com a “meditació de la mort”.

El conjunt poètic d’Espriu forma un tot unitari en què els cicles temàtics apareixen en les diverses obres. Són tres els eixos en què es pot classificar l’obra poètica d’Espriu: la satírica, l’elegíaca i la cívica o didàctica.

En la satírica, mostra un món grotesc on les persones assoleixen... Continuar leyendo "Evolució de la Poesia Catalana: Espriu, Martí i Pol, Fuster i Mira" »

La Prosa al Segle XV: Llegendes, Cavalleries i Decadència

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,14 KB

La Prosa del Segle XV

Durant el segle XIV i començaments del XV va predominar la prosa didàctica de caràcter religiós. A les obres narratives, s'agafa com a referència el prototip de cavaller errant.

La Llegenda Artúrica

La llegenda del rei Artús i dels seus cavallers, i de tots els personatges, formen un corpus que s’anomena Matèria de Bretanya.

Chrétien de Troyes és un escriptor francès que recull aquestes històries i crea un prototip del tipus de cavaller de l’època. Va enriquir les llegendes bretones amb la seva ideologia de l’amor cortès.

Llibres de Cavalleries

Es caracteritzen per la presència d’elements meravellosos i inversemblants. L’acció passa a terres exòtiques i moments intemporals. La més famosa és l'Amadís

... Continuar leyendo "La Prosa al Segle XV: Llegendes, Cavalleries i Decadència" »

Història de l'Edat Moderna: Art i Literatura (Segles XVI-XVIII)

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,59 KB

L'Edat Moderna: Segles XVI-XVIII

L'Edat Moderna és el període que va del segle XVI al segle XVIII. Durant aquest temps, la societat europea va experimentar un progrés significatiu en l'àmbit social i econòmic, així com en la cultura i l'art.

L'Humanisme italià constitueix la base dels grans moviments artístics i literaris de l'Edat Moderna. Aquests moviments inclouen:

  • El Renaixement (segles XV-XVI)
  • El Barroc (segle XVII)
  • La Il·lustració i el Neoclassicisme (segle XVIII)

El Renaixement (Segles XV-XVI)

El Renaixement es va iniciar a Itàlia. Expressa l'anhel de recuperar els ideals de la civilització clàssica grecollatina. Es caracteritza per l'exaltació de la dignitat de l'ésser humà i una nova ordenació de la societat, basada en principis... Continuar leyendo "Història de l'Edat Moderna: Art i Literatura (Segles XVI-XVIII)" »

Diferències entre llibres de cavalleria i novel·les cavalleresques

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,91 KB

Llibres de Cavalleria

  • Plens d’elements meravellosos i inversemblants.
  • Cavallers de força increïble que poden vèncer exèrcits sencers. La resta dels personatges solen ser arquetípics, sense una psicologia diferenciada.
  • Ambients misteriosos, sobrenaturals i poètics. Concepció de l’amor molt propera a l’amor cortès.
  • Acció en terres llunyanes, exòtiques i il·localitzables.
  • Aventures succeïdes en un passat remotíssim.
  • Obres que simulen ser traduïdes d’altres obres en llengües molt exòtiques com l’àrab o l’hongarès.
  • En català, es coneguren versions del Lancelot, del Tristany, del Jaufré, etc.

Novel·les Cavalleresques

  • Plens d’episodis del tot versemblants i creïbles per a la gent del segle XV.
  • Protagonistes forts i valents,
... Continuar leyendo "Diferències entre llibres de cavalleria i novel·les cavalleresques" »