Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

Elementos da Narrativa: Autor e Narrador

Autor e Narrador: Conceptos Clave

Autor: persoa de carne e óso.

Narrador: ente ficticio, un produto de creación literaria, ao igual que os personaxes.

• Narrador externo: situado fóra da diéxese.
• Narrador interno: situado dentro da diéxese, tamén é un personaxe.

Tipos de Narrador

Segundo a Persoa Gramatical

• Primeira Persoa: o narrador é un personaxe da historia.
  • Narrador protagonista: a historia é contada polo personaxe ao que lle suceden os acontecementos.
  • Narrador testemuña: a historia é contada por un personaxe secundario.
• Terceira Persoa: o narrador está situado fóra da diéxese.
  • Narrador omnisciente: goza dun punto de vista sen limitacións.
  • Narrador obxectivo: actúa coma se fose unha cámara cinematográfica.

La Lírica Medieval: Poesia Cantada i Sentimental

Durant l’Edat Mitjana, la poesia lírica, és a dir, aquella que expressa sentiments i sensacions personals, era poesia cantada. L’autor havia de ser poeta i músic.

Els orígens de la lírica medieval cal cercar-los en el Món Romà. Per una banda, en els grans poetes llatins com Ovidi i Virgili; i per una altra, en la presència de la música, el cant i el ball en els actes socials més diversos.

El repertori musical del món medieval va seguir els passos de les tradicions romanes:

• Tenien funcions semblants a la commemoració i la diversió.
• Empraven tècniques semblants al solista i al cant coral.
• Utilitzaven instruments semblants a l’arpa i la viola.

Tanmateix, la poesia medieval presenta... Continuar leyendo "La Lírica Medieval: Orígens, Trobador, Joglar i Poesia Romànica" »

Renaixença

Moviment cultural que pretén treure la llengua i cultura dels usos informals i vulgars a causa de la pèrdua de l'autogovern i 3 segles de literatura no culta. TORNEM A L'ÈPOCA D'ESPLENDOR (s. XV)

El segle XIX

Increment de la persecució legal de la llengua i castellanització descendent, les classes populars es mantenen fidels al model lingüístic propi.

Jocs Florals 1859

Desig de prestar suport social i literari a la nostra llengua, els intel·lectuals renaixentistes restauraren la festa dels Jocs Florals.

Lemes: Pàtria, Fe i Amor

Si un poeta guanyava 3 vegades se li atorgava el títol de Mestre del GAI SABER.

Fites bàsiques dels Jocs Florals:

• Creació d'un públic per a les composicions
• Creació d'infraestructures editorials de la

Ramon Llull: Vida, Obra i Pensament

La biografia de Ramon Llull ve marcada per un canvi sobtat de vida, el qual va provocar que comencés a escriure una obra molt extensa. Com ja saps, va aprendre àrab per poder predicar i convèncer. Alhora, també va usar el català —la seva llengua materna—, el llatí —llengua de comunicació i de cultura entre les nacions cristianes durant els segles XIII i XIV— i l'occità —per escriure poesia trobadoresca que no ha pervingut fins als nostres dies—.

L'Extensa Obra de Llull: Un Corpus Literari Divers

L'obra de Llull comprèn 327 títols; es tracta d'un corpus literari que tracta les més variades àrees del saber de l'època: Filosofia, Teologia, Medicina, Física, Astronomia... Per la qual cosa,... Continuar leyendo "Ramon Llull: Vida, Obra, Llengües i Conceptes Clau de la Literatura" »

Situación Sociodemográfica de la Epilepsia en Cauca y Programas de Salud Pública

Se ha evidenciado que, a nivel internacional y nacional, se han realizado diversos estudios acerca de la situación sociodemográfica de la epilepsia. Sin embargo, en el caso específico del departamento del Cauca, no existen registros sobre este tipo de caracterización. Esta ausencia de datos nos lleva a considerar que esta problemática debe convertirse en una variable de interés primordial para la investigación.

Es imperativo implementar Políticas de Atención Integral en Salud (PAIS) con el propósito de generar mejores condiciones para los pacientes. Esto se lograría mediante la regulación de las condiciones de intervención, la ampliación de oportunidades... Continuar leyendo "Abordaje Integral de la Epilepsia: Contexto Sociodemográfico en Cauca, Diagnóstico y Rol Fisioterapéutico" »

Caracterización do Grupo Nós

O Grupo Nós estaba formado por figuras como Vicente Risco, Ramón Otero Pedrayo, Alfonso Daniel Rodríguez Castelao, Florentino López Cuevillas, entre outros. Inicialmente, crearon a revista La Centuria. Eran, na súa maioría, fillos de familias acomodadas de Ourense e mantiñan unha postura individualista e elitista.

A Revista Nós

A revista Nós foi fundada en 1920. O seu director inicial foi Vicente Risco. Máis tarde, únense Castelao como director artístico e Ánxel Casal como editor. Publicaron 144 números en total. O seu obxectivo era europeizar e universalizar a cultura galega. Na revista, Risco ocúpase dos estudos etnográficos, Otero Pedrayo da xeografía e historia de Galicia, e Castelao de temas... Continuar leyendo "A Xeración Nós: Figuras Clave da Literatura Galega - Risco, Otero Pedrayo e Castelao" »

El Caso de Anna O. y los Orígenes del Psicoanálisis

Síntomas y Diagnóstico Inicial

El caso de Anna O., cuyo nombre real era Bertha Pappenheim, presentó una serie de síntomas complejos:

• Rechazo de la comida.
• Intentos de suicidio.
• Pérdida de sensibilidad en manos y pies.
• Mutismo.

El diagnóstico inicial de Breuer fue de histeria.

La "Limpieza de Chimenea" y la Catarsis

Anna O. describía sus sesiones como una "limpieza de chimenea", refiriéndose a las fantasías diurnas donde revelaba datos sobre sus síntomas. Este proceso se asoció con el concepto de catarsis, que significa "limpieza" o purificación emocional.

El Descubrimiento de Freud: El Deseo Sexual Inconsciente

A partir de este caso, Freud postuló que la raíz de los síntomas yacía en... Continuar leyendo "Explorando la Mente: Conceptos Clave del Psicoanálisis Freudiano" »

Els Trobadors Catalans: Poesia i Context Històric

Els trobadors catalans més importants compongueren els seus poemes durant els regnats d'Alfons I el Cast (1162-1196) i Pere el Catòlic (1196-1213).

Alfons I el Cast

Va atreure a la seva cort els trobadors més famosos del seu temps, per exemple, Giraut de Bornelh.

El propi rei va escriure algunes poesies (se'n conserven dues). Li agradava la poesia senzilla (el trobar lèu).

Berenguer de Palol

Palol és una petita localitat del Rosselló.

Va escriure cap al 1160.

La seva obra es caracteritza per un contingut amorós, d'expressió molt senzilla.

S'ha conservat la notació musical de 8 obres seves.

Ponç de la Guàrdia

Natural de la rodalia de Ripoll, va morir cap al 1190.

Obra: 9 cançons amb original... Continuar leyendo "Els Trobadors Catalans: Poesia Medieval i Figures Clau (S. XII-XIII)" »

1.1 Els Dos Exilis

Un dels objectius manifestos del règim franquista era la uniformització cultural i lingüística de tot el territori de l'Estat mitjançant un programa d'espanyolització. Aquest programa prohibia qualsevol manifestació cultural o artística que no fos considerada pròpiament «espanyola». Això va implicar la impossibilitat de publicar llibres, revistes o diaris en català; utilitzar la llengua catalana a l'escola, al teatre o en qualsevol acte públic, o tenir els rètols de les ciutats, els pobles i els carrers en català.

En aquesta situació, els escriptors en llengua catalana van quedar totalment silenciats, ja que van perdre els mitjans de comunicació amb el seu públic. Un gran nombre d'escriptors vivien exiliats... Continuar leyendo "Poesia Catalana sota el Franquisme: Exili, Tradició i Recuperació" »

Crítica a la Metafísica

Nietzsche critica la metafísica argumentando que el lenguaje nos aleja del cambio y la apariencia, llevándonos a la permanencia y la unidad.

Defiende que no hay coincidencia entre las palabras y las cosas, ya que las palabras son metáforas que expresan las intuiciones originarias que tenemos de las cosas y no las cosas en sí mismas. Por lo tanto, los conceptos que formamos a partir de las palabras son solo residuos de metáforas.

Crítica a la Idea de Verdad

Cuando las palabras se transforman en conceptos, se abandonan las diferencias individuales y se abstraen las peculiaridades para destacar lo común y servir como instrumento de comunicación. Pero como la palabra falsea la intuición, el concepto falsea la palabra.... Continuar leyendo "Crítica de Nietzsche a la Metafísica, la Moral y la Religión" »