Guia completa sobre els textos argumentatius i el llenguatge
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,51 KB
Els textos argumentatius
Els textos argumentatius exposen les opinions dels seus autors sobre algun tema amb l’objectiu de convèncer el receptor i modificar la seua opinió o conducta.
Estructura del text
- Presentació: S’introdueix el tema que es tractarà en el text i es pot presentar la tesi, és a dir, l’opinió que defensarà l’autor.
- Argumentació: S’exposen les raons per a defensar la tesi i rebatre l’opinió contrària. Aquestes raons s’anomenen arguments.
- Conclusió: Es fa una síntesi dels arguments més importants i es reafirma la tesi per a concloure el text.
Característiques principals
- Modalització: És la utilització de marques que mostren la subjectivitat de l’autor en el text.
- Connectors textuals: Els d’ordre organitzen les parts del text; els de causa, conseqüència i oposició estableixen la relació entre els diferents arguments.
- Altres recursos: La cursiva o les cometes serveixen per a marcar que un terme s’utilitza amb un sentit especial. També les interrogacions retòriques poden influir en l’opinió del receptor.
Signes de puntuació
Coma, punt i coma, punt, dos punts, punts suspensius, signes d'entonació (¡!), cometes, guió, parèntesis i barra.
Sintaxi: Agent i Pacient
- Agent: El que fa l'acció.
- Passiva: Recau l'acció.
- Oració activa: Agent - Pacient.
- Oració passiva: Pacient - Agent.
Llenguatge denotatiu i connotatiu
L’ús connotatiu és la utilització del llenguatge amb un significat més ampli del que tenen les paraules en la primera accepció del diccionari. És un ús que depèn del context en què es produeix la comunicació i de la subjectivitat del parlant.
Denotatiu
- Fa referència directa al món real. Utilitza les paraules en sentit literal.
- Se sol utilitzar en textos objectius i en els registres formals de la llengua: textos expositius, científics o tècnics.
Connotatiu
- Utilitza paraules que evoquen significats que van més enllà del seu referent real. Utilitza el llenguatge en sentit figurat.
- S’utilitza principalment en textos subjectius: registres formals de la llengua (literaris i publicitaris) o informals.