Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

Ordenar por
Materia
Nivel

A literatura galega no primeiro terzo do século XX: Antonio Noriega Varela e Ramón Cabanillas

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 13,35 KB

Antonio Noriega Varela

Datos biográficos

Antonio Noriega Varela (Mondoñedo, 1869 - Viveiro, 1947)

Estudou no seminario de Mondoñedo, eixo difusor da cultura grecolatina (influencia na súa obra). Foi mestre en distintos puntos de Galicia e iso permitiulle entrar en contacto co grupo Nós (Otero Pedrayo, Vicente Risco, López Cuevillas, Aquilino Iglesias) e coa literatura saudosista portuguesa. Facía poemas anticaciques (critican os caciques) na súa etapa ourensá. Traballou en Trasalba, Ourense e Foz.

Obra poética

  • Montañesas (1904 e 1910)
  • Do ermo (terreo pouco produtivo) (1920, 1929, 1946)

É a mesma obra que tivo varias edicións, un cambio de título e máis ampliación e supresión de varios poemas.

Influencias na súa obra: Manuel Leiras,... Continuar leyendo "A literatura galega no primeiro terzo do século XX: Antonio Noriega Varela e Ramón Cabanillas" »

Noucentisme: moviment català (1906) — idees i autors

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,52 KB

Noucentisme: moviment polític i cultural

Noucentisme: moviment polític i cultural iniciat l'any 1906 arran de tres publicacions importants, La nacionalitat catalana d'Enric Prat de la Riba, El glossari d'Eugeni d'Ors i Els fruits saborosos de Josep Carner. Aquest corrent recollia les aspiracions de la burgesia catalana i pretenia una renovació del país donant un paper molt destacat als intel·lectuals.

Enric Prat de la Riba

Enric Prat de la Riba (1906): La nacionalitat catalana exposa el seu projecte polític i cultural. Dirigent de la Lliga Regionalista, va dur a terme una tasca de modernització de Catalunya. Va crear els Estudis Universitaris Catalans i l'Institut d'Estudis Catalans.

Eugeni d'Ors i el glossari

Eugeni d'Ors: nascut a Barcelona,... Continuar leyendo "Noucentisme: moviment català (1906) — idees i autors" »

Modernitat, Avantguardes i Teatre de l'Absurd: Un Viatge Artístic

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,01 KB

La Modernitat i el Modernisme

El segle XX s'inicià a Europa amb diversos corrents ideològics i estètics que aspiraven a la modernitat, afavorits per l'acceleració del progrés tecnològic i el gust per les novetats en els productes de consum.

La industrialització del segle XIX havia generat un seguit de canvis, entre els quals destaquen les migracions de població rural cap a les ciutats, la reivindicació de drets laborals, la generalització de l'alfabetització, i també la defensa del paper de l'art com a factor de transformació i modernització de la societat.

Als països més industrialitzats i a les grans ciutats va ser on aquests moviments es desenvoluparen amb més força i des d'on s'irradiava aquest desig de canvi, de crítica... Continuar leyendo "Modernitat, Avantguardes i Teatre de l'Absurd: Un Viatge Artístic" »

Conceptes Clau de Llengua i Literatura Catalana: Guia Essencial

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,6 KB

Mites: De la Màgia al Pensament Racional

Els mites són narracions que inicialment oferien respostes a preguntes fonamentals amb tocs de màgia i superstició. Amb el temps, aquestes respostes van evolucionar cap a un pensament més racional.

Característiques dels Mites

  • Són contes o llegendes: narracions de ficció.
  • Tenen la voluntat d'explicar els orígens del món.
  • Inclouen històries sobre el naixement de la vida i dels déus.
  • Molts mites es basen en fets reals.
  • Neixen a partir de narracions orals que passen de generació en generació.
  • Són portadors de la ideologia d'una societat.
  • Permeten estudiar de manera acurada les societats antigues.

Recensió: Comentari Crític i Orientació

Una recensió és un comentari crític amb la funció d'orientar... Continuar leyendo "Conceptes Clau de Llengua i Literatura Catalana: Guia Essencial" »

Transformación Económica de España en el Siglo XIX: Un Enfoque en la Industrialización

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 10,2 KB

La Revolución Industrial en España: Un Proceso Desigual

La economía española experimentó cambios significativos durante el siglo XIX, aunque sin alcanzar los niveles de otros países europeos. España se mantuvo como un país predominantemente agrario, con un marcado desequilibrio entre zonas de agricultura tradicional de bajos rendimientos, zonas industriales y áreas de agricultura intensiva. La Revolución Industrial en España se concentró principalmente en Cataluña y el País Vasco, con repercusiones menores en Andalucía, Valencia y el interior.

El Fracaso Relativo de la Industrialización Española

A finales del siglo XIX, España aún presentaba un escaso desarrollo industrial, con más del 60% de la población activa dedicada al... Continuar leyendo "Transformación Económica de España en el Siglo XIX: Un Enfoque en la Industrialización" »

La Crònica Catalana: Història i Literatura a l'Edat Mitjana

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,91 KB

La Crònica Catalana

La crònica és la redacció històrica que, al principi, es traduïa del llatí al romanç. A finals del segle XIII, es comencen a escriure textos originalment en català i la seva funció transcendeix l'àmbit dels monestirs per convertir-se en un instrument de propaganda de la casa reial. Les quatre grans cròniques catalanes representen una evolució del gènere, ja que es presenten com a obres literàries, marcant una transició entre la tradició literària i el discurs històric, i anticipant la novel·la o la crònica periodística.

Període Històric

Les cròniques catalanes narren fets protagonitzats pels monarques de la Corona d'Aragó durant els segles XIII al XV, en el seu moment de màxima esplendor. Aquest període... Continuar leyendo "La Crònica Catalana: Història i Literatura a l'Edat Mitjana" »

La Renaixença: Lingüística, Poesia i Autors Valencians

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,53 KB

Registres Lingüístics

Registre Formal

És la varietat lingüística que correspon a una situació de l'àmbit acadèmic, literari o administratiu.

  • Trets lèxics: vocabulari precís i abundància de terminologia pròpia de l'àrea (per exemple: moderació salarial, administracions, etc.).
  • Trets sintàctics: estructures sintàctiques complexes amb oracions compostes i diversitat de connectors per a relacionar les idees.
  • Trets discursius: recursos que potencien l'objectivitat discursiva, com ara les construccions impersonals i el lèxic no valoratiu.

Registre Informal

  • Oracions simples i presència limitada de connectors.
  • Subjectivitat discursiva amb elements com l'ús de la primera persona del singular.
  • Recursos expressius com les interjeccions.

Tipus

... Continuar leyendo "La Renaixença: Lingüística, Poesia i Autors Valencians" »

Noucentisme: Literatura, Poesia i Normalització Lingüística

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,88 KB

El Noucentisme: Definició i Context Ideològic

El noucentisme és un moviment artístic i ideològic que sorgeix al començament del segle XX. Els noucentistes s'avenen molt bé amb els polítics i amb la classe burgesa, perquè conceben l'intel·lectual com un personatge que s'ha d'introduir en la societat per a canviar-la i millorar-la.

La Poesia Noucentista: Perfecció i Artifici

La poesia és el gènere més conreat durant el noucentisme, ja que pretén aconseguir la perfecció en l'expressió i en la forma. Les seves característiques principals són:

  1. Perfecció formal i rigor: Rigor en l'aplicació de les pautes mètriques. La poesia és rígida per la preceptiva, ni inspirada ni espontània. El sonet és proclamat model d'arbitrarietat
... Continuar leyendo "Noucentisme: Literatura, Poesia i Normalització Lingüística" »

Romanticisme i Renaixença: Literatura Catalana s. XIX

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,82 KB

El Romanticisme

El Romanticisme fou un moviment artístic i cultural nascut a Alemanya, amb autors com els germans Schlegel. Els romàntics creien en la bondat natural de la persona i tenien una consciència històrica de l'evolució humana en el si d'un col·lectiu social: la pàtria. L'historicisme romàntic, que de primer es manifesta amb un esperit optimista i progressista, s'ha convertit en pessimista i conservador. Tot i que el romanticisme defensa valors com la llibertat i la subjectivitat, és difícil de definir perquè sovint és ambigu i mostra dualitats contradictòries: són liberals o conservadors?

Els romàntics trencaren amb les normes de la poètica clàssica, que entenia la literatura com a imitació de la realitat. En general,... Continuar leyendo "Romanticisme i Renaixença: Literatura Catalana s. XIX" »

Diversitat Lingüística: Bilingüisme i Diglòssia

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 196,92 KB

Bilingüisme

Es tracta de dues llengües en un mateix parlant

- Ex: A Bèlgica, al nord es parla holandès i el sud francès.

Diglòssia

És una situació que es dona quan hi ha dues llengües relacionades de manera propenca, una de prestigi alt, i una de prestigi baix.

- A Espanya, es parla el castellà i també diversos dialectes com el català a Catalunya i el gallec a Galícia.

Prejudici

Opinió que es jutja un individu, sense tenir-ne un coneixement just i complet.

- És un prejudici pensar que un home farà la neteja pitjor que una dona.

Normalització

Consisteix en fer un ús normal d'una llengua en el territori.

Normativització

Fa referència al procés d'establiment de normes lingüístiques que té per objecte fer d'una llengua un instrument... Continuar leyendo "Diversitat Lingüística: Bilingüisme i Diglòssia" »