Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

Ordenar por
Materia
Nivel

Claves Históricas e Artísticas: Do Século XVIII ás Revolucións Modernas

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 5,18 KB

Conceptos Clave do Século XVIII e a Idade Moderna

Antigo Réxime

Denomínase Antigo Réxime ao sistema político, social e económico vixente en Europa no século XVIII. Caracterizábase por unha sociedade estamental, unha economía agraria e unha monarquía absoluta como forma de goberno.

Congreso de Viena

O Congreso de Viena foi unha conferencia internacional que tivo lugar en 1814-1815 en Austria despois da derrota de Napoleón. O seu principal obxectivo era redebuxar o mapa de Europa despois das guerras napoleónicas e restaurar a estabilidade no continente.

Absolutismo

O Absolutismo é o sistema no que o rei concentraba todos os poderes sen necesidade de consello ou control.

Domestic System

O Domestic System era unha forma de traballo industrial... Continuar leyendo "Claves Históricas e Artísticas: Do Século XVIII ás Revolucións Modernas" »

Josep Carner i Avantguardisme: Vida, Obra i Moviments

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,42 KB

Josep Carner: Vida i Obra

Vida

Va néixer a Barcelona el 1884 en una família d'intel·lectuals, cosa que li va permetre entrar en el món de les lletres des de petit. La seva passió per la literatura se li va manifestar des de jove i als 12 anys va publicar la seva primera poesia: L'aureneta.

Va entrar a la universitat als 14 anys a estudiar Dret, Filosofia i Lletres i va descobrir el catalanisme polític. Va treballar a l'Institut d'Estudis Catalans. L'any 1921 va iniciar una carrera diplomàtica i va exercir càrrecs a Gènova, Costa Rica, París, etc. L'any 1939 es va refugiar a Mèxic, on va ser professor universitari i va col·laborar amb els intel·lectuals catalans que estaven exiliats. Va morir a Brussel·les el 1970.

Obra

Les etapes més... Continuar leyendo "Josep Carner i Avantguardisme: Vida, Obra i Moviments" »

La narrativa modernista i el teatre noucentista

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,06 KB

La narrativa modernista

Busca superar el realisme i el naturalisme. Hi ha tres tendencies:

El ruralisme simbòlic

Aporta una visió negativa de la natura com la representació de les forces primàries i brutals que s'enfronten a l'individu. El món rural és un símbol d'endarreriment contra el qual s'ha de lluitar. Els personatges són retratats com a éssers primitius.

Raimon Casellas: "Els sots feréstecs"

Simbolitza el fracàs de l'artista en el seu afany de canviar la societat.

Víctor Català (Pseudònim de Caterina Albert): "Drames rurals" i "Solicitud" presenten un medi rural habitat per personatges primaris i brutals, que entren en conflicte amb els humans.

El decadentisme

Recull el gust pels temes escabrosos i morbosos, ja no interessa la... Continuar leyendo "La narrativa modernista i el teatre noucentista" »

La Historiografia Catalana: Cròniques Medievals i els seus Autors

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,66 KB

La historiografia

Què és una crònica?

Una crònica és un text on la gent del poble escrivia per recordar els fets més importants del seu naixement com a poble. Això rep el nom d’historiografia. Les seves formes més simples són les cròniques (que estan escrites en prosa) i les cançons de gesta (que estan escrites en vers). També hi ha tres formes d’historiografia primitives.

Els orígens de la historiografia catalana

Va tenir origen al monestir de Ripoll sota l’hegemonia de l’abat Oliba.

Les quatre grans cròniques

La poesia èpica i l’origen de les cròniques catalanes

En català es conserven quatre grans cròniques, que constitueixen la primera manifestació de l’esperit de Catalunya en el camp literari. A partir del segle... Continuar leyendo "La Historiografia Catalana: Cròniques Medievals i els seus Autors" »

Poesia Satírica, Novel·la Cavalleresca i Decadència Literària Catalana

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,43 KB

Poesia Satírica del Segle XV

La poesia satírica va assolir l’esplendor al segle XV. El seu representant:

  • Jaume Roig va ser el predecessor d’aquest corrent satíric. Metge famós, la seva única obra és l’Espill o Llibres de les dones. Narra la vida del protagonista i descriu els vicis socials de l’època amb una visió realista que presenta un panorama pessimista de la societat, amb una dura crítica contra les dones de qualsevol edat i estament social. Únicament se’n salven de la crítica la Mare de Déu i la seva dona.
  • Bernat Fenollar: Lo procés de les Olives. Regles d’esquivar vocables o mots grossers i pagesívols.
  • Jaume Gassull: La brama dels llauradors de l’horta contra lo venerable Mossén Fenollar.
  • Joan Moreno: Lo somni.
... Continuar leyendo "Poesia Satírica, Novel·la Cavalleresca i Decadència Literària Catalana" »

Ciència que estudia els canvis fonètics de les paraules

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,59 KB

Llatí vulgar: llatí poc uniforme que tenia diferències en funció del lloc de procedència, de la classe social i de la professió dels colonitzadors. Llengües preromanes: parlades pelspobles que vivien al territori de l'actual Catalunya abans de l'arribada dels romans. Hi vivien els ibers i celtes. A la franja pirinenca hi havia pobles d'origen basc.

El llatí era la influència del germànic i l'àrab. La llengua catalana ha estat influida pel castellà. El francès ens ha deixat paraules com xofer o croqueta. L'italià i l'anglès també ens ha deixat paraules.

Mots patrimonials: ens han arribat per transmissió oral. La forma origínària es va anar alterant fonèticament, fins a arribat a una forma que no s'assembla gaire a l'original.

... Continuar leyendo "Ciència que estudia els canvis fonètics de les paraules" »

Comentari sonet moral contra el mon pere Serafí

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,04 KB

LITERATURA CATALANA

Edat Mitjana

Context històric

Segle 5 al Segle XV. Feudalisme i teocentrisme, difusió oral i primers textos al s.7 i 8. Societat estamental.

Gèneres

Lírica:

Poesia trobadoresca: triangle amorós ???? (format per trobador, dama, marit, Lauzengiers i Guaita), amor cortès. Llengua provençal ús trobadors. Literatura de prestigi. Juglars ???? Entretenien corts. Ús senhals.

Subg: 

- cançó: amor platònic pel estament de la dama.

- sirventès: moralitzant, d’atac personal, polític.

- pastorel·la: pastora rejecta a cavaller.

- albada: escrits quan trobador es separa de dama.

- plany: trist per mort d’algú.

Èpica: entremig entre poema i narrativa, explica aventures.

Teatre.

Narrativa: 

Prosa historiogràfica: text història del

... Continuar leyendo "Comentari sonet moral contra el mon pere Serafí" »

Euskal Aditz Laguntzaileak: Indikatiboa (Oraina eta Lehena)

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en vasco con un tamaño de 11,23 KB

INDIKATIBOA: ORAINA

NOR (IZAN)

ni

zu

hura

gu

zuek

haiek

naiz

zara

da

gara

zarete

dira

NOR-NORI (IZAN)

ni

zu

hura

gu

zuek

haiek

niri

zatzaizkit

zait

zatzaizkidate

zaizkit

zuri

natzaizu

zaizu

gatzaizkizu

zaizkizu

hari

natzaio

zatzaizkio

zaio

gatzaizkio

zatzaizkiote

zaizkio

guri

zatzaizkigu

zaigu

zatzaizkigute

zaizkigu

zuei

natzaizue

zaizue

gatzaizkizue

zaizkizue

haiei

natzaie

zatzaizkie

zaie

gatzaizkie

zatzaizkiete

zaizkie

NOR-NORK (UKAN)

ni

zu

hura

gu

zuek

haiek

nik

zaitut

dut

zaituztet

ditut

zuk

nauzu

duzu

gaituzu

dituzu

hark

nau

zaitu

du

gaitu

zaituzte

ditu

guk

zaitugu

dugu

zaituztegu

ditugu

zuek

nauzue

duzue

gaituzue

dituzue

haiek

naute

zaituzte

dute

gaituzte

zaituztete

dituzte

NOR-NORI-NORK (UKAN)

niri

zuri

hari

guri

zuei

haiei

nik

di(zki)zut

di(zki)ot

di(zki)zuet

di(zki)et

zuk

di(zki)dazu

di(zki)ozu

di(zki)guzu

di(zki)ezu

hark

di(zki)t

di(zki)zu

di(zki)

... Continuar leyendo "Euskal Aditz Laguntzaileak: Indikatiboa (Oraina eta Lehena)" »

Autors Clau i Corrents Literaris Catalans de Postguerra

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,06 KB

Carles Riba: Trajectòria i Obra

Carles Riba va ser un intel·lectual polifacètic: traductor, crític literari i escriptor. Va exercir de guia cultural mitjançant publicacions en diaris i revistes de l'època, a més de nombroses conferències.

Les seves primeres obres tenen influències noucentistes, com ara el Primer llibre d'Estances i el Segon llibre d'Estances. En els primers anys de la postguerra, va escriure Elegies de Bierville i Del joc i del foc. També va escriure narracions i contes infantils, com Les aventures d'en Perot Marrasquí i Sis Joans.

Carles Salvador: Impulsor del Valencià

Carles Salvador fou un dels difusors de les idees de Pompeu Fabra a València i un important impulsor de les Normes Ortogràfiques de Castelló de

... Continuar leyendo "Autors Clau i Corrents Literaris Catalans de Postguerra" »

La Novel·la Catalana: Evolució, Corrents i Autors Clau (1925-Actualitat)

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,7 KB

La Novel·la Catalana: Evolució i Corrents Literaris

El Renaixement de la Novel·la Catalana (a partir de 1925)

A partir del 1925, la novel·la catalana experimenta un notable ressorgiment, impulsat per tres factors clau:

  • Centralitat de l'obra: Els autors situen la novel·la com a gènere literari central.
  • Educació del lectorat: Els lectors han estat formats en català, ampliant la base de públic.
  • Impuls editorial: La creació de premis literaris i noves editorials motiva els escriptors i professionalitza el sector.

Corrents de la Novel·la d'abans de la Guerra Civil:

  • Novel·la de tradició modernista: Reflecteix el xoc entre l'individu i la societat. Les tècniques utilitzades reben influències de la novel·la psicològica russa.
  • Novel·la psicològica:
... Continuar leyendo "La Novel·la Catalana: Evolució, Corrents i Autors Clau (1925-Actualitat)" »