Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

A orixe das vangardas

No século XX aparecen por toda Europa grupos de artistas mozos que rexeitaban as súas tradicións culturais e pretendían reflectir as formas de vida moderna.

Querían romper con todo o anterior e difundían as súas ideas a través de manifestos de carácter provocador.

Na procura de novos camiños expresivos, crearon moitas técnicas novas: a libre asociación de imaxes, as colaxes e caligramas, a supresión de signos de puntuación …

Principais movementos de vangarda

1. Futurismo: Defende que a arte debe reflectir o moderno, exalta a velocidade, as máquinas, o perigo e a audacia.
2. Cubismo: Pretende captar a realidade das cousas seguindo os métodos científicos. Rompe coa perspectiva clásica e usa formas xeométricas. Colaxe

Comèdia: Un Gènere Teatral Humorístic

La comèdia és un gènere teatral oposat a la tragèdia, relacionat amb la vida diària i que es desenvolupa amb un to humorístic i satíric.

Hi domina la crítica, la ridiculització i la moralització. Els personatges són tipus quotidians i el desenllaç sol ser just i feliç.

Es basava en històries d'amor en les quals els protagonistes havien de passar proves i obstacles que creaven solucions còmiques, arribant sempre a un final feliç.

La comèdia antiga tractava temes polítics i ridiculitzava els personatges i les seves actuacions.

Comèdia nova: es feia burla dels costums socials. Autors destacats són Aristòfanes i Menandre, i els romans Plaute i Terenci.

El gènere es renova entre els segles... Continuar leyendo "Comèdia, Tragèdia i Drama: Gèneres Teatrals Clau" »

Bernat Metge (1340/1346-1413)

Lo Somni

Bernat Metge, escrivà del rei Joan I, va gaudir de privilegis fins que va ser acusat de la mort del rei. Processat i empresonat, va escriure Lo Somni per convèncer de la seva innocència el rei Martí L'Humà. L'obra narra el viatge oníric de l'autor a l'altre món, centrant-se en la immortalitat de l'ànima i l'amor. Metge dialoga amb el rei Joan I al purgatori. Lo Somni presenta trets de l'humanisme italià: diàleg, referències clàssiques i prosa elegant, influïda pel llatí.

Àngel Guimerà: Significació Històrica

L'obra dramàtica de Guimerà representa:

• Restauració del teatre català: Tasca comparable a la de Verdaguer en poesia i Oller en novel·la.

• Internacionalització del teatre català: Obres

Poesia de postguerra

Introducció

Podem distingir tres corrents principals en la poesia de postguerra: la poesia de tradició simbolista, la poesia d'avantguarda i la poesia realista.

A. Poesia de tradició simbolista

A partir del 1940, els poetes entonen un cant dolgut, personal i col·lectiu, a la derrota i a l'exili. La poesia simbolista es tanca en un món interior i es desentén de la realitat que l'envolta. Predominen els símbols i les referències mitològiques.

Destaquen els poetes Carles Riba, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Màrius Torres, Agustí Bartra, Joan Teixidor, Joan Vinyoli, Salvador Espriu i els valencians Xavier Casp i Joan Valls.

Salvador Espriu fou un poeta amb un bagatge cultural excepcional, amb una formació clàssica i amb... Continuar leyendo "Poesia de postguerra: Simbolisme, avantguarda i realisme" »

Renaixement: Literatura Culta

El Renaixement és un moviment cultural i artístic que es va estendre a Europa als segles XV i XVI. L'objectiu era enllaçar l'antiguitat i la modernitat, imitar els clàssics antics per aconseguir ser moderns i no medievals. Pretenia ser un art clàssic. Les obres van deixar de ser simbòliques, doctrinàries i religioses per ser realistes i fetes a mesura humana. Utilitzen tòpics clàssics.

Cal destacar autors com Garcilaso de la Vega i Pierre Ronsard (l'objectiu era convertir el francès en una expressió perfecta com el llatí o el grec). Creació en prosa amb vitalitat de literatura d'idees i forma d'assaig o diàleg. Cal destacar també Erasme de Rotterdam (humanista i gran intel·lectual) i Joan Lluís Vives.... Continuar leyendo "Renaixement a Catalunya: Literatura, Poesia, Prosa i Teatre (s. XV-XVI)" »

L'estandardització del noruec: Bokmål i Nynorsk

Presentació

El noruec és una llengua escandinava amb dos estàndards escrits: el bokmål i el nynorsk. Aquest fet ha estat objecte de nombrosos estudis sociolingüístics.

Situació del noruec (segles XVI-XIX)

Des del segle XVI fins al 1814, Noruega va estar sota domini danès. Això va provocar una divisió lingüística: les classes altes urbanes parlaven danès, mentre que la població rural feia servir els diferents dialectes noruecs. El danès escrit era la llengua de l'administració i la cultura.

Intents d'estandardització (segle XX)

Durant el segle XX, es van dur a terme diversos intents d'estandardització. Es van crear dues varietats: el bokmål ("llengua del llibre"), basat en el... Continuar leyendo "Dos models d'estandardització per al noruec" »

La Poesia Noucentista: Ordre i Serenitat

El Noucentisme fou un moviment artístic i ideològic que sorgí en el segle XX i que s'oposava a tot el que havia suposat el Modernisme. Propugnaven l'ordre i la serenitat. S'entretengueren amb els polítics i la classe social dominant, que era la burgesia. Concebien l'intel·lectual com un personatge clau per a introduir canvis a la societat.

La Poesia d'Avantguarda: Innovació i Ruptura

La poesia d'avantguarda va sorgir arran de la renovació industrial. Les avantguardes van néixer com una resposta renovadora i trencadora respecte a l'art i la societat capitalista i burgesa. Tenien una actitud d'oposició, d'inconformisme i reflectien una crisi social profunda. Hi destaca la poesia dadaista, incoherent,... Continuar leyendo "Evolució de la Literatura Catalana: Poesia i Narrativa del Segle XX" »

Fórmules de Cortesia en Català

Lamentar

Algunes de les expressions més corrents per doldre's d'una cosa, per manifestar contrarietat o pena, Ho sento, Em sap greu, Quina pena!, Quina llàstima!, Ho lamento, etc.

En situacions formals, com ara comunicacions escrites, les expressions es fan més complexes: Lamentem profundament..., Lamentem haver-los de comunicar que...

Demanar i Agrair

Per demanar alguna cosa, en el llenguatge col·loquial recorrem a fórmules de cortesia com ara si us plau.

Sintagmes Nominals i Preposicionals

Context Històric i Lingüístic

Impacte del Compromís de Casp en la Llengua

Una de les causes de la castellanització gradual de la cort i de l'aristocràcia fou el Compromís de Casp (1412), gràcies al qual Ferran d'Antequera fou elegit successor de Martí l'Humà. Això comportà l'entronització de la dinastia castellana dels Trastàmara en la Corona d'Aragó, i que el castellà, llengua de la família reial, anara desplaçant el valencià, si més no en el terreny literari.

La Decadència de la Literatura Valenciana

Durant els segles XVI, XVII i XVIII –període conegut com a Decadència–, la producció literària culta en la nostra llengua és minoritària, sobretot a causa de la Guerra de les Germanies (1519-1521), que enfrontà l'aristocràcia... Continuar leyendo "Història de la Literatura Valenciana: Decadència i Grans Obres" »

Llengua i Comunicació: Mitjans de Comunicació i Gèneres Periodístics

Els mitjans de comunicació de masses pretenen difondre missatges a un gran públic.

Utilitzen un estil clar i fàcil de comprendre, en registre estàndard i amb un vocabulari entenedor i una sintaxi més aviat simple.

Els gèneres periodístics són diferents tipus de text (orals o escrits) que trobem als mitjans de comunicació. Distingim:

• Gèneres informatius: notícia, reportatge informatiu i entrevista objectiva.
• Gèneres informatius i interpretatius: crònica, reportatge interpretatiu i entrevista de personalitat.
• Gèneres d’opinió: article d’opinió, editorial i carta al director.

Gramàtica: Els Pronoms

Els pronoms adopten en cada oració el significat d’aquell... Continuar leyendo "Llengua i Comunicació: Mitjans, Gèneres Periodístics, Gramàtica i Més" »