Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

Importància d'Ausiàs March

Ausiàs es pot considerar el poeta més important i influent de la nostra literatura medieval. La seua obra va marcar un abans i un després en la poesia catalana, perquè no només va renovar la tradició trobadoresca, sinó que també va exercir una gran influència en poetes de la segona meitat del segle XVI. A més, va influir en grans poetes castellans, com Garcilaso de la Vega.

Jordi de Sant Jordi

Nascut, segurament, a València a la fi del segle XIV, Jordi de Sant Jordi va servir Alfons el Magnànim. El 1423 va ser capturat durant un combat militar i va caure en poder de Francesco Sforza. Aquest episodi es reflecteix en el poema “Desert d’amics, de bens e de senyors” (conegut també com a “Presoner”)... Continuar leyendo "Ausiàs March i Jordi de Sant Jordi: poesia catalana medieval" »

La cultura catalana durant la Segona República

Durant la Segona República es va viure un renaixement de les cultures nacionals, amb l’oficialitat de les llengües autòctones i l’aprovació d’alguns estatuts d’autonomia. Però al 1939, després de tres anys de guerra, la nostra llengua deixava de ser oficial i desapareixia de l’àmbit públic, de l’administratiu i de l’ensenyament, ja que el general Franco considerava les cultures i llengües diferents del castellà com una amenaça per a la seua concepció d’Espanya, una i grande.

La repressió del règim franquista

Així, la victòria militar del bàndol feixista va comportar la prohibició de la llengua i dels drets civils, l’eliminació de les llibertats democràtiques,... Continuar leyendo "La literatura catalana durant el franquisme: resistència i exili" »

Conceptes clau de gramàtica

Síl·laba tònica

La síl·laba tònica és aquella que sona més fort en una paraula. Pot portar accent gràfic o prosòdic.

• Aguda: La síl·laba tònica és l'última.
• Plana: La síl·laba tònica és la penúltima.
• Esdrúixola: La síl·laba tònica és l'antepenúltima. Sempre porten accent.

Les paraules agudes porten accent quan acaben en: -as, -es, -is, -os, -us, -ae, -i, -ou, -en, -in.

Monosèmia i polisèmia

• Mots monosèmics: Tenen un únic significat.
• Mots polisèmics: Tenen més d'un significat, però amb una relació de semblança o analogia i una única entrada al diccionari. Exemple: "coll" (part del vestit, part del cos). La majoria provenen d'un lèxic comú i quotidià, amb un origen etimològic comú.

Determinants

El... Continuar leyendo "Gramàtica i periodisme: conceptes clau" »

Glosari de termes medievals

• Braó: part del braç compresa entre l'espatlla i el colze
• Riba: vora de mar
• Hissar-hi: fer pujar enlaire alguna cosa
• Llur: possessiu, 3a persona plural
• Bocons: boca per vall
• Rasclosa: estany artificial
• Talús: mur trencat
• Trapidacció: tremolor
• Solc: forat al terra
• Essucsiar: ensorrar
• Casigall: tros de roba
• Pugnaç: persona lluitadora
• Quimera: por
• Cavaget: eina per treballar
• Virolades: molts colors
• Feréstec: feréstec, salvatge o aspra aparença
• Foratge: aliment per animals
• Assevellir: enterrar
• Pregonesses: profunditat
• Sina: pit
• Rictus: expressió forçada

Poesia trobadoresca i amor cortès

La poesia trobadoresca era escrita en occità, al contrari de tots els poetes que escrivien en llatí.

L'amor cortès

L'amor cortès: els trobadors... Continuar leyendo "Poesia trobadoresca, amor cortès i recursos literaris" »

Teatre Valencià Contemporani

Postguerra i Censura

La caiguda de la República amb la victòria del general Franco va significar un fort colp per a la cultura de la nostra llengua, en particular per al teatre, que va haver de patir grans dificultats. La censura va afectar el teatre català. La representació d'obres en català en la immediata postguerra va ser una excepció a la norma que prohibia tot teatre que no fos en castellà. L'únic teatre en català van ser les representacions d'escenes en parròquies o domicilis particulars, o alguna traducció. Dominava el teatre en castellà amb textos desvinculats de la problemàtica social del moment, normalment clàssics del segle XVII. Trobem el teatre d'aficionats, lligat a les parròquies,... Continuar leyendo "El Verí del Teatre: Anàlisi i Context del Teatre Valencià Contemporani" »

Euskarazko Aditz Trinkoak: Taulak

Eduki aditza

Ekarri aditza

Eraman aditza

La poesia modernista

Les característiques fonamentals són la diversitat d'estètiques que van dominar, alternativament, les dues dècades a cavall del canvi de segle i la voluntat de distanciar-se de la poesia dels Jocs Florals, per la recerca d'una poesia més sincera.

• Prerafaelitisme: moviment pictòric i poètic anglès. Es caracteritza pel retorn al món de la natura i per la influència de Dante i dels mestres del primer Renaixement italià. Destaca Alexandre de Riquer.
• Parnassianisme: moviment literari francès que rebutja l'exaltació de la inspiració i defensa la perfecció tècnica. Destaca Jeroni Zanné.
• Vitalisme: tendència filosòfica que dóna un paper central a la vida humana individual i defensa la regeneració de la societat.

La Prosa Catalana del Segle XVI

La prosa del segle XVI abasta l’àmbit profà i el religiós, remarcable per la seva varietat i qualitat. Inclou gèneres d’origen clàssic de caràcter humorístic i amb l’objectiu d’entretenir, com ara la novella, la facècia, la narrativa epistolar i el diàleg. També gèneres tradicionals com la novel·la al·legòrica, l’hagiografia i la narrativa històrica.

Àmbit Religiós: La Devotio Moderna

En el cas de l’àmbit religiós, parlem d’un corrent encetat als Països Baixos anomenat la «Devotio moderna», que defensa el caràcter senzill i íntim de la vida religiosa propi dels primers cristians. Aquest moviment té molt a veure amb les idees reformistes formulades per l’humanista Erasme de... Continuar leyendo "Cristòfol Despuig i la Prosa Catalana del Segle XVI: Els Col·loquis de Tortosa" »

Eventos Clave na Historia de Galicia (1900-1936)

• 1906: Fúndase a Real Academia Galega.
• 1916: Créase a primeira Irmandade da Fala na Coruña.
  • Fundada por Antón Villar Ponte para promover a lingua e cultura galega.
  • Os seus obxectivos eran: a cooficialidade entre o castelán e o galego como linguas, a autonomía integral para Galicia, o ingreso na Liga das Nacións e a igualdade entre muller e home.
• 1918: Comeza o movemento nacionalista.
• 1920: Nace o Grupo Nós (formado por Risco, Cuevillas, Pedrayo e Castelao).
• 1923: Fúndase o Seminario de Estudos Galegos.
  • Formado por profesores e estudantes da Universidade de Santiago de Compostela que pertencían ás Irmandades.
  • Os seus obxectivos eran a investigación do patrimonio cultural galego e o uso do galego

La Renaixença