Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

Les característiques de la poesia noucentista

• Perfecció formal i rigor en l'aplicació de les pautes mètriques. No és espontània ni inspirada. El sonet és el model d'arbitrarietat i d'elegància.
• Valoració de l'artifici i de la forma: el poeta no neix, es fa. La creació artística no acaba mai; el poeta pot refer sempre la seua obra.
• Gran domini de la llengua.
• Presentació d'un món idealitzat per mitjà d'una estètica classicitzant.
• Predomini de la descripció de llocs i de situacions ambientals.
• Anàlisi de la natura des d'una òptica ciutadana.
• Visió platònica de l'amor, presentat d'una manera idealitzada.
• Idealització de la dona com a transmissora de valors de l'ordre, l'harmonia i el seny.
• Presentació del tema del pas del temps.
• Recurs

A Nova Narrativa Galega: Orixe e Contexto

A Nova Narrativa Galega (NNG) foi un grupo de escritores nados entre 1930 e 1940, que comezaron a escribir a finais dos 50 e na década dos 60. Foron universitarios que incorporaron ás nosas letras novos modelos culturais e procedementos técnicos, influenciados polo "nouveau roman" francés e polos narradores europeos e americanos máis importantes do século XX. O movemento iníciase coa publicación de Nasce unha árbore de Gonzalo R. Mourullo en 1954.

Fundamentos e Acontecementos Clave

A pesar de que a NNG nunca se consolidou como grupo, presenta unha serie de trazos comúns: a intención de aplicar nos textos novas formas narrativas e a vontade de ruptura coa literatura galega anterior. Trataron... Continuar leyendo "A Nova Narrativa Galega: Renovación e Vangarda na Literatura do Século XX" »

Adecuación Comunicativa

A adecuación refírese á capacidade dun texto para adaptarse á situación comunicativa na que se produce, tendo en conta os seguintes factores:

A intención comunicativa do emisor:

Propósito claro (ser obxectivo/subxectivo).

O destinatario:

Depende da idade, do coñecemento e do interese.

A propia situación comunicativa e a relación existente entre os interlocutores:

Formal/informal.

O código:

Gramaticalidade e ortografía correcta.

A canle:

Oralmente (falando), escrita (escribindo).

Fenómenos Semánticos

Polisemia:

Mesma palabra, diferentes significados. Exemplo: banco (sentarse, peixes, diñeiro).

Homonimia:

Mesma palabra, diferentes significados e etimoloxía. Exemplo: vela (lume), vela (embarcación).

Tipos de Homónimos:

A continuación, se presenta una tabla con los principales documentos del Magisterio de la Iglesia Católica relacionados con la Doctrina Social de la Iglesia (DSI), ordenados cronológicamente:

Sant Vicent Ferrer

Era un teòleg i amb reputació de dramaturg, molt influent a Girona. Va nàixer a València i va morir a la Gran Bretanya. Era fill d'un notari; als 17 anys va ingressar en l'ordre dominica i més tard va estudiar teologia, filosofia i lògica a Barcelona, Lleida i Tolosa. Finalment, va ser sacerdot. Va escriure el tractat De moderno ecclesiae schismate per al rei Pere el Cerimoniós. Va ser nomenat mestre de teologia i el principal de tots els sacerdots de l'ordre. Quan Benet XIII va ser Papa, va nomenar-lo capellà, però després ho va deixar per una malaltia i es va dedicar a predicar i a la política; també va viatjar com a missioner.

L'oratòria de Sant Vicent Ferrer

Predicava sempre en català i tothom el comprenia.... Continuar leyendo "Història de la Literatura Catalana Medieval i el Segle d'Or" »

Poesía do Exilio Americano

A poesía do exilio americano caracterízase por unha forte denuncia social. Destacaron os seguintes autores:

• Luís Seoane: Destacou nas artes plásticas e na poesía. Publicou:
  • O fardel de exiliado (1952)
  • Na bretema (1955)
  • As cicatrices (1959)
  Os seus temas principais son a diáspora e Galicia, desde a Idade Media ata os nosos días.
• Lorenzo Varela: É autor de dous poemarios:
  • 4 poemas para 4 gravados (1944)
  • Lonxe (1954)
• Emilio Pita:
  • Jacobusland (1942)
  • Cantigas de nenos (1944)
  • As cantigas (1959)

Narrativa do Exilio: Eduardo Blanco Amor

Eduardo Blanco Amor naceu en Ourense. En 1919 emigrou a Arxentina, onde comezou a traballar como xornalista e iniciou o seu labor literario. En 1965 regresou a Galicia e residiu en Ourense, pasando... Continuar leyendo "Panorama da Literatura Galega: Exilio e Posguerra" »

Varietat: geogràfica, històrica, social, funcional

Fenòmens de contacte: bilingüe

• Individual: actiu/passiu — simètric/asimètric (domina més un) — instrumental/integrador.
• Social: limitat/massiu — oficial/no oficial — neutre/diglòssic (un més que un altre).

Conflicte lingüístic

• Bilingüisme
• Substitució

Diglòssia

Diglòssia: registre formal i informal.

Dinàmiques de contacte

• Intercanvis comercials (llengua franca, llengües mixtes)
• Conquestes militars (substitució, assimilació, llengües mixtes)
• Desplaçament de població (llengua dels immigrants, llengua dels autòctons)

Classificació de les llengües (criteris lingüístics)

• Característiques lèxiques: 17 famílies (indo-europeu)
• Característiques morfològiques: aïllants (Xina)

O Reino de Galicia nos séculos XII e XIII

O Reino de Galicia nace nos séculos XII e XIII da man dos pobos suevos. Desde os seus comezos, comprende un territorio máis amplo que o que posúe actualmente a nosa comunidade, pois abrangue tamén parte de Asturias e de León e o norte de Portugal. Porén, en 1139, Afonso Henriques consegue a independencia de Portugal, converténdose no primeiro monarca deste territorio. No ano 1157, após o falecemento de Afonso VII, o reino divídese entre os seus fillos: Fernando II herda o Reino de Galicia e Sancho III o Reino de Castela. A pesar das múltiples mudanzas políticas, os séculos XII e XIII, época coñecida como a Era Compostelá, constitúen un período de esplendor na historia galega.

Sociedade

Eduardo Pondal (1835-1917)

Eduardo Pondal (Ponteceso, 1835 - A Coruña, 1917) naceu nunha familia fidalga. A paisaxe da comarca de Bergantiños será o marco espacial do seu mundo mítico. Estudou o bacharelato en Santiago de Compostela e participou nas actividades do Liceo de la Juventud. En 1860 remata a carreira de Medicina e marcha a Ferrol para exercer a profesión, que abandona para retornar á casa natal e dedicarse por completo á literatura.

Vive longas tempadas na Coruña e é amigo dos galeguistas Murguía e Carré. Asiste ás tertulias da Cova Céltica, grupo formado por intelectuais interesados por Galicia e a súa cultura, e defensores da orixe celta do noso pobo. Alí é considerado un bardo (poeta e guía espiritual das sociedades... Continuar leyendo "Eduardo Pondal: Vida, Obra e o Legado do Bardo Galego" »

Els inicis i les influències de Mercè Rodoreda

Mercè Rodoreda comença a publicar a partir del 1930, quan la novel·la psicològica és una tendència general. Però una vida literària tan dilatada com la seva, que abraça fins als anys vuitanta, incorpora progressivament molts elements innovadors. A més, la seva biografia, marcada per la guerra, l'exili i una vida sentimental gairebé novel·lesca, es reflecteix subtilment a les seves obres —especialment a Aloma (1938)— i enriqueix la personalitat dels personatges, a través dels quals construeix la ficció.

La major part de l'obra de Rodoreda rep la influència de tres escriptors psicologistes que admirava: Virginia Woolf, Marcel Proust i Thomas Mann. El tractament dels personatges... Continuar leyendo "L'estil literari de Mercè Rodoreda: una anàlisi profunda" »